Publicitat

El pantà de Can Borrell sense aigua com a mostra d’un dels estius més secs del segle

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sense aigua i amb poc fang. El pantà de Can Borrell es troba totalment sec després d’un estiu especialment sec que ha posat contra les cordes l’ecosistema del Parc Natural de Collserola. Aquesta és potser la mostra més evident però n’hi ha moltes més. La riera de Vallvidrera, que té un curs continuat d’aigua, s’ha assecat en alguns trams, el que ha obligat al Consorci del Parc Natural a fer un rescat de peixos. També hi ha arbres que sofreixen l’estrès hídric. El cas més significatiu és el d’unes alzines sureres que han perdut la fulla, tot i ser arbres de fulla perenne, perquè han anat perdent la fulla vella sense generar-ne de nova.

Aquest ha estat un dels estius més secs del segle, segons les dades recollides per l’Observatori Fabra. En les seves memòries anuals s’evidencia que els 34,11 mil·límetres de pluja registrada entre el juliol i l’agost són la segona xifra més baixa des del 2003 –la memòria anual completa consultable més antiga–. Alhora, les precipitacions cada vegada són menys regulars, amb diferències considerables entre anys i amb pluges torrencials com ho va ser el temporal Gloria del gener del 2020.

“La irregularitat en les precipitacions i en les temperatures provoca que la vegetació no sàpiga què fer”, explica Joan Vilamú, cap de servei de Medi Ambient i Territori del Consorci, “tenim roures que han perdut la fulla abans d’hora i no la recuperaran fins a la primavera, el que no és problemàtic si passa un any de forma puntual però que pot acabar matant-los si es repeteix habitualment”. De fet, explica, han detectat molts pins i alzines secs i també plantes arbustives amb fulles seques o marcides abans d’hora. Vilamú adverteix, a més, que, a l’espera de les precipitacions de la tardor, aquest 2021 serà un dels anys més secs del segle.

L’increment de la temperatura mitjana, amb una temperatura màxima que de mitjana se situa per sobre dels 35ºC i una temperatura mínima cada vegada menys baixa, també afecta a la serra de Collserola. Tot i que aquest 2021 no s’ha registrat la temperatura més elevada dels darrers lustres, la temperatura global no para d’ascendir. L’Agència Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) va advertir que el passat més de juliol va ser el més calorós registrat mai al planeta.

“Si tot segueix igual, segur que viurem canvis a la vegetació de Collserola”, explica Vilamú, “però és una conseqüència del canvi climàtic que no podem revertir amb accions locals sinó que cal una implicació global”. Per ara, el Consorci no coneix com serà la Collserola del futur i tot just fa seguiments anuals per veure els efectes del canvi climàtic i l’evolució de la flora i la fauna. El cap de servei reconeix que és més fàcil veure els efectes sobre la flora que sobre la fauna però recorda que un canvi a la vegetació té una afectació directa sobre els animals.

37 incendis i 19,5 hectàrees cremades

Quan començava l’estiu, el Consorci i els ajuntaments dels municipis amb part del terme municipal a Collserola van incrementar les advertències i també les restriccions per evitar incendis. Vilamú diu que, arran de les crides, hi ha hagut menys gent al parc tot i que s’han detectat focs provocats i restes de fogueres. En total aquest estiu s’han registrat 37 incendis amb un total de 19,5 hectàrees cremades.

“La vigilància ha estat clau”, explica el cap de servei. El personal del Consorci ha fet seguiment des de les torres de control i s’ha coordinat amb els Bombers, la Policia Local i l’Associació de Defensa Forestal per actuar a temps, una tasca que considera clau perquè els 37 incendis registrats no hagin acabat amb moltes més hectàrees cremades.

Ara bé, amb un clima extrem cada vegada més propens a tenir les condicions meteorològiques idònies per a sofrir incendis de sisena generació que puguin cremar tot el massís en poques hores, caldrà prendre moltes més mesures. Vilamú explica que per ara es mantenen les franges de 25 metres als entorns urbans i que es treballa en l’adaptació del perímetre de protecció del parc, estudiant-se amb els bombers els punts estratègics on fer actuacions per reduir la velocitat de propagació del foc i per tenir ubicacions de treball segur per als bombers.

Notícies relacionades