‘El jardí de les delícies’ o com reduir el consum i generar menys residus

Fotos: Xavier Palahí

El 24 de juny de 1988 el prestigiós diari The New York Times despertava els Estats Units amb un titular llavors poc habitual i un gràfic que, sense tenir res a veure amb els moviments borsaris de Wall Street, mostrava de la mateixa manera l’augment de la temperatura del planeta dels darrers 100 anys. “L’escalfament global ha començat”, i el seguia un article que recollia les declaracions que el doctor en física i llavors director del Goddard Institute for Space Studies de la NASA, James Hansen, va fer davant la Comissió d’Energia del Senat dels Estats Units. Aquest alertava que l’augment de la temperatura no era producte d’un esdeveniment natural. Tot el contrari. Era provocat per les altes emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per part dels humans.

De les paraules del doctor James Hansen i d’aquella portada ja han passat més de 30 anys. Però encara avui en dia el debat sobre el canvi climàtic ens sembla un fet d’actualitat. I tenim motius per seguir sorpresos. La comunitat científica fa anys que alerta de les conseqüències de l’estil de vida que ha suscitat el capitalisme. Però ni l’Acord de París de 2015 ni la Cimera del Clima a Nova York celebrada el setembre d’aquest any (2019) són prova que existeixi una estratègia concisa i elaborada per frenar el canvi climàtic per part de les elits polítiques i econòmiques.

“How dare you?”, disparava una Greta Thunberg visiblement emocionada contra els líders mundials reunits a la ciutat que mai dorm. Com s’atreveixen a donar l’esquena a una comunitat científica que fa anys que insisteix en la gravetat del conflicte? La periodista i activista Naomi Klein, autora del llibre Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima, sembla tenir una possible resposta. Segons ella, els poders polítics i econòmics no van a la guerra, com els ciutadans esperen que facin, perquè les mesures que podrien prendre “entren en conflicte fonamental amb la ideologia que sustenta el capitalisme desregulat”. Són mesures que amenacen als més rics, amb poques paraules.

Però no és la missió del present reportatge desxifrar el perquè d’aquest entramat. Sant Cugat resulta ser un espai que presenta opcions molt interessants pel que fa a la possibilitat d’emprendre accions individuals contra el canvi climàtic. Opcions que mereixen ser explicades.

Al marge de la inacció política, existeix un moviment social que defensa un estil de vida desajustat amb el de la societat, però perfectament sincronitzat amb el ritme del planeta. S’anomena 0 Waste i, com el seu nom bé indica, pretén adoptar uns comportaments de consum que produeixin el mínim possible de residus. Es fonamenta, essencialment, en 5 pilars, les 5 erres: refusar el que no necessitem, reduir el que usem, reutilitzar tot el material possible, reciclar allò que no sigui reutilitzable ni reduïble i, per últim, el terme “rot”, que significa descompondre la matèria orgànica per obtenir abono natural. En definitiva, minimitzar l’impacte sobre el planeta tant com la condició humana ho permeti. Un desafiament directe contra la cultura d’usar i tirar imperant en la nostra societat.

Aquesta és la teoria que apareix a les xarxes socials. Adaptar la vida de cada persona amb uns hàbits 0 waste ja és feina de cadascú.

Molt abans que aquest moviment es popularitzés gràcies als tuits, existia almenys un santcugatenc que havia sincronitzat la seva vida amb el ritme vital del planeta. Pere Losantos és doctor en física. Imparteix tallers de franc a diferents instituts per alertar de l’emergència climàtica i ja fa anys que té molta cura dels residus que produeix i de l’energia que consumeix.

“Els nanos, en general desconeixen la realitat sobre el canvi climàtic. És difícil explicar-los que viuran pitjor que nosaltres. Però mai els amago que la física no es pot canviar i que no podem fer pactes amb ella. D’aquí a 10 anys viurem amb l’impacte de les emissions de CO2 que emetem ara”. Amb aquesta contundència i claredat s’explica als més joves.

Unes explicacions, però, que també podrien resultar igual d’impactants per als més adults. Adults que últimament només som experts amb el “procés” i el futbol. “Catalunya, amb una pujada de la temperatura mitjana de 4 graus com mostren les previsions, no serà habitable. Ens estem preparant d’alguna manera?”. Amb aquestes reflexions, és temptador titllar-lo d’alarmista. Però la comunitat científica avala les seves paraules. I si és així, tot apunta que els catalans ens haurem extingit molt abans de ser independents.

Hom pot pensar que adoptar un model de vida 0 waste implica perdre qualitat de vida i sacrificar comoditats. Pere Losantos ho té molt clar. “No, en absolut. Només has de tenir més temps. En comptes de comprar la pizza que ve envasada amb plàstic, per exemple, doncs te la fas tu a casa”, i afegeix, “tampoc és car en diners, és car en temps. Cal compartir coses, tenir temps per conèixer els veïns i confiar en les xarxes veïnals. Però en la societat d’avui en dia ja no es té temps per tot això”.

Però per què implicar-se amb totes aquestes mesures quan la gran majoria de la població no les aplica? No seria més fàcil rendir-se i deixar-se arrossegar per les comoditats i el despotisme? “Jo crec que ho faig pels meus fills. Sé el que està venint i si he d’invertir 10.000 euros en plaques solars, renunciar a viatges o el que sigui... No val la pena que faci això només perquè els meus fills visquin millor? Si ens diguessin que d’aquí a 5 dies estarem en guerra, no faries tot el possible per protegir els teus fills? Per què no ho estàs fent per d’aquí a 30, 40 o 50 anys? No puc veure aquesta realitat i quedar-me tan tranquil. Potser és perquè he estudiat física, que sé l’implacable que és”.

S’apropen eleccions, una altra vegada. És inevitable que enmig d’uns comicis carregats de nacionalisme ens plantegem si en l’esfera política espanyola hi resta espai per altres qüestions com el canvi climàtic. “Hi ha un desconeixement molt gran entre els partits polítics. Les centrals nuclears que tenim a Catalunya, per exemple, els queden pocs anys de vida. Què farem després? No es discuteix res de tot això”. No existeix cap estratègia seriosa i professional ideada per fer front al canvi climàtic. En clau municipal de moment són anuncis.

A l’escola ens han ensenyat a diferenciar els contenidors per colors i a llençar cada producte al lloc pertinent. “Envàs on vas”, us sona? Doncs bé, aquest tipus de campanyes tot i ser benintencionades, són parcialment tramposes. Indueixen la idea que llençant cada producte al contenidor pertinent n’hi ha prou per a aprofitar els residus que generem. La realitat és una altra, no són la butxaca màgica del Doraemon. I la nostra tasca no és la de reciclar sinó la de separar. “Des del govern ens segueixen fent creure que pel fet de posar cada cosa al seu contenidor ja estem reciclant. I no és així. Nosaltres estem separant coses. Potser només un 30% del que llencem al contenidor groc es recicla. Tot allò que no es pot reciclar es crema o va a l’abocador”, es lamenta Losantos.

 

A Sant Cugat el moviment 0 waste no ha tingut gaire tirada, “fa 6 mesos unes deu persones ens vam reunir en un bar, però el segon dia de reunir-nos ja es va desinflar. No ha quallat”, comenta Losantos. Actualment es manté un grup de Facebook obert, un espai d’intercanvi d’idees, alternatives i propostes per reduir més els residus.

El que sí que sembla haver encaixat més en la població santcugatenca són dos locals que, amb idees de negoci totalment diferents, promouen un consum respectuós amb el medi ambient.

De ben segur que qualsevol lector ha estat víctima de l’obsolescència programada. Aquest fenomen tan injust com imbatible que tot usuari de la tecnologia moderna pateix incondicionalment. Una impressora que decideix no imprimir més, una rentadora que de sobte perd aigua o bombetes que duren menys hores de les estipulades.

A Repara Maka arreglen tots aquells productes que siguin elèctrics. Des de minipimers, planxes de cabell, cafeteres, aspiradors, equips de música fins a televisors. Sota el lema “abans de llençar, repara. Pensa en el futur dels teus fills”, en Carles treballa en un local al carrer Martorell disposat a oferir una segona vida als productes que li portin. O una tercera. O una quarta si fa falta. “A una planxa a la qual li falla la placa, la resta de peces encara serveixen. Per tant, la puc utilitzar per treure’n peces de recanvi per a altres planxes. Amb una en puc arreglar tres. És el que jo anomeno fer un Frankenstein”.

Sota la mirada freda i atenta dels centenars d’aparells elèctrics que decoren tot el local i esperen pacients el seu torn per ser reparats o reutilitzats, trobareu en Carles en la seva taula d’operacions jugant a ser Déu. “Recordo gairebé cada aparell que he reparat”, afirma orgullós. És un apassionat de la seva feina. Dedica entre 2 i 3 dies de mitjana per reparar cada article, tenint en compte que repara diferents articles simultàniament i que el còmput total d’hores per articles varia molt.

Negocis com aquests són un regal per al medi ambient. Però tot i això, no tots els productes són aprofitables al 100%. Cada 3 mesos té el repte de desfer-se de 300 kilograms de residus. Residus que no es poden llençar a les escombraries corrents. No pot anar a la deixalleria de Sant Cugat, ja que és una empresa. I, fins al moment, no li ofereixen cap solució al respecte. “Un cop cada 3 mesos ho he de portar amb el cotxe a un gestor de residus a Barberà on separen els diferents materials dels productes i, dels diners que en trenc els poso a una guardiola per la meva filla”, es lamenta en Carles. Segons ell, l’Ajuntament s’hauria d’implicar més en la gestió dels residus dels comerços de Sant Cugat.

I per casualitats de la vida, just al costat de Repara Maka, a escasses 5 passes carrer avall, hi veiem un negoci que tots els productes que ofereix són biodegradables i de proximitat. S’anomena Biopompas i també té un lema: “La drogueria que respecta el medi ambient”. Aquest és el seu gran valor afegit. Són especialistes en productes per rentar la roba, per rentar els plats, de neteja de la llar i d’higiene personal. Tots ells biodegradables, ecològics i tant o més efectius que els que habiten els grans supermercats. A més, “sabem que amb el reciclatge no n’hi ha prou, per això aquí cada client pot portar el seu recipient per reutilitzar-lo i omplir-lo amb el detergent que vol comprar, per exemple”, explica la Sílvia. És un model que ja fa temps que s’ha estès en botigues d’alimentació però que és poc habitual en les de productes de neteja.

“Tenim tota mena de client. El més bo del consum sostenible és que no hi ha franges d’edat. Tenim parelles joves, persones grans que tornen a comprar a granel i també molts petits que ja estan conscienciats”, remarca la Sílvia. Mostra que cada cop hi ha més persones conscienciades. A més, gràcies a moviments com el de Fridays for Future, el volum de clients ha augmentat.

Tampoc podem parlar de productes exclusius per als més rics. No són productes cars tenint en compte la qualitat d’aquests. “Els preus, de base són assequibles. Volem que sigui així perquè no ha de ser una cosa només per a l’elit, tots estem en el mateix planeta. A més, com que la qualitat és molt bona requereixen molt poca quantitat. Un aspecte on hi ha menys consciència i hem d’explicar més als clients. Molts d’ells ens diuen que, guiats pels anuncis, tendeixen a posar molta quantitat”, explica la Sílvia. El local a Sant Cugat és actiu des del novembre de 2017, però podeu trobar més Biopompas a arreu de Catalunya i a altres regions d’Espanya.

Ara pren-te un moment per analitzar el teu entorn. Vivim rodejats de plàstics i, la majoria d’ells, en qüestió de minuts (i fins i tot segons) passen de les nostres mans a les escombraries després que els hàgim comprat. Som addictes a desplaçar-nos amb cotxe, a caminar el mínim possible i a fer activitat física només al mes de gener com a propòsit d’any nou. Ens trobem en un punt d’inflexió en el qual les comoditats que conformen el nostre model de vida entren en conflicte amb la sostenibilitat a llarg termini. Com en el quadre El jardí de les delícies, del pintor neerlandès El Bosch, vivim en un fals paradís en el qual la falta de consciència ens passarà factura en el següent panell.

Si és cert que hi ha una guerra entre l’egoisme humà i el Planeta Terra, l’egoisme l’està guanyant. I amb aquesta victòria, hi perdem tots.

Notícies relacionades