El compostatge, economia circular en benefici del planeta

Fotos: Jordi Pascual i projecte Cercle Compostaire de Vallvidrera

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Convertir els residus orgànics en compost per a l’hort és el camí per disminuir la quantitat d’escombraries que generem. Aquesta iniciativa, que durant les darreres dècades s’ha impulsat discretament des de les administracions públiques, emana d’un reaprofitament molt habitual dècades enrere, sobretot al camp. Des de l’autocompostatge a casa fins als processos més industrials, l’aposta per convertir els residus en matèria primera s’estén gradualment arreu del país, a Sant Cugat més intensament al barri de Sol i Aire.

Allà hi ha dos compostadors comunitaris impulsats per l’Ajuntament i on el veïnat hi pot llençar la matèria orgànica. En forma de prova pilot iniciada al 2014, Silvia Crespo i Lelia Corvino, membres del grup de natura de l’Associació de Veïns de Sol i Aire, expliquen que és una proposta que ha servit per generar consciència i demanen que se segueixi fomentant. “Hem de conscienciar que cal tornar a les arrels”, defenen.

Però el seu objectiu és que la ciutadania sigui conscient dels seus propis residus, una tasca de conscienciació que es pot fer amb el repartiment de compostadors a casa. Després d’uns anys d’aturada, l’Ajuntament ha tornat a facilitar compostadors al veïnat que ho desitja, permetent així que a cada casa es pugui fer el seu propi compost. “Ara prop de 20 famílies tenen compostadors a casa seva a Sol i Aire”, explica Crespo, “hem proposat a l’Ajuntament la creació de la figura de mestre compostaire, veïns i veïnes de referència amb formació al respecte que puguin acompanyar altres ciutadans en l’autocompostatge”.

A Sol i Aire, com a comunitat petita, viuen l’experiència com una prova pilot que ja ha mostrat els seus efectes positius. És el cas de l’hort de Crespo, ple de tomaqueres, enciams, bledes, espinacs, maduixes... que creixen gràcies al compost que fa a casa. A més, el vincle amb el projecte del grup de natura per recuperar varietats autòctones de Collserola ha permès que a molts dels horts del barri hi hagi tomàquets mandó; en un primer any gràcies a la cessió de les llavors i ara ja autoproduïdes pel veïnat.

Per fer autocompostatge a casa només cal una compostadora i tenir uns coneixements mínims de com funciona. Per exemple, s’ha de conèixer la quantitat de matèria orgànica i de poda triturada a posar i que l’acció dels bacteris s’ha d’acompanyar de l’acció humana remenant el compost en composició. A més, també cal tenir en compte les limitacions, com ara quins residus no es poden posar i quins residus orgànics es recomana no incorporar al compostatge a casa, com és el cas del peix i de la carn ja que tenen un tractament més complex i poden generar males olors.

Tancar el cercle en una comunitat

El compostatge és un model d’economia circular ja que reaprofita els residus com a matèria primera i, per tant, les restes del mateix producte d’hort acaben servint per generar compost per a l’hort. Amb la voluntat de fer aquest procés a nivell comunitari ha nascut el projecte Cercle Compostaire, una iniciativa que tot just busca finançament a través d’una campanya de micromecenatge i que pretén reaprofitar els residus orgànics del menjador escolar de l’escola Nabí de Vallvidrera per convertir-los en compost per a als horts de l’escola i per als de la cooperativa Can Pujades, que proveeix els aliments del menjador escolar. S’aconsegueix així un cicle tancat dels residus orgànics i es visibilitza el compostatge comunitari.

Tenint en compte que el procés de descomposició de la matèria orgànica és de sis mesos aproximadament, tot sovint s’acumulen més residus dels desitjats. Per això, per agilitzar el procés, la campanya del Cercle Compostaire pretén recollir com a mínim 2.500 euros que han de servir per llogar o comprar una màquina Revolta, creada per al cooperativa Tarpuna, que permet accelerar el procés i fer compost en tres mesos. A més, amb aquesta màquina també es poden introduir restes de carn i de peix. Alhora, la iniciativa també pretén fer un curs de compostatge per al veïnat.

“El Cercle Compostaire i la gestió descentralitzada de residus ens dona oportunitats a la ciutadania d’aprenendre i compartir coneixements sobre com tancar el cercle de la matèria orgànica i ens dona eines per fer-ho i així aconseguir aquest estalvi econòmic i mediambiental al nostre entorn per a tot el planeta”, expliquen al projecte, “l’equip directiu i docent de l’escola Nabí té la voluntat de reduir el residu orgànic que es genera diàriament i està implicat en la col·laboració amb la cooperativa i els horts de Can Pujades”.

Fer créixer la consciència

L’agrònom Josep Maria Vallès és una de les veus més acreditades de Catalunya pel que fa al compostatge. Considera que durant els darrers anys hi va haver un boom del compostatge que no va quallar perquè no es va afrontar amb realisme i professionalitat i, sobretot, perquè hi ha interessos comercials de les empreses que venen capses per fer compost. Vallès recorda que una capsa no composta per ella sola i que no pot ser un abocador. Per això demana que es controlin les iniciatives públiques: “No pot ser que la mateixa empresa que fa el projecte sigui qui l’avaluï. També es poden fer mesures de millora de la gestió com una app així com controlar les condicions laborals de les persones que fan els cursos”.

La proposta dels mestres compostaires és, també per a l’agrònom, una bona solució que apropa el compostatge a la ciutadania gràcies al veïnatge. Posa d’exemple Brussel·les com a model d’èxit. “Tot i que Catalunya està millor que Espanya, seguim molt enrere en compostatge i reciclatge en comparació amb altres països”, apunta, “tres quarts de la matèria orgànica no se separa i això és problemàtic perquè és generadora de gas metà”. Segons explica Vallès, un 3% dels gasos d’efecte hivernacle generats a Catalunya provenen de la matèria orgànica mal reciclada.

Per a ell, iniciatives com la de Vallvidrera suposen un pas endavant ja que faciliten la gestió i va més enllà de l’autocompostatge, alhora que el fomenta. “Teòricament es pot tractar tota la brossa d’una ciutat així”, argumenta Vallès, tot i que hores d’ara encara estem lluny d’aquest supòsit i per això demana que se segueixin prenent accions perquè la ciutadania no entengui els residus com un problema del qual es desentén quan els llança al contenidor, “la recollida porta a porta, per exemple, afavoreix un canvi d’hàbits”.

Notícies relacionades