Animalistes i experts adverteixen que la vacuna per esterilitzar els senglars no pot ser l’única solució

Foto: Jordi Pascual

Tots i l’avançament provisional de part dels resultats de l’estudi que elabora la UAB sobre la vacuna per esterilitzar senglars demostren que aquesta pot ser una via per abordar la problemàtica de l’arribada d’exemplars a les zones urbanes, tant els animalistes com els experts vinculats al món acadèmic i institucional coincideixen a dir que aquesta no pot ser l’única solució sinó que ha de ser paral·lela a altres accions. Així es va fer palès el passat dissabte en un acte sobre el senglar celebrat al Casino de La Floresta on hi van acudir Carles Conejero i Sandra Masop, del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, i Carme Méndez, de l’ONG Adda, que, entre d’altres, aposta per la prohibició de la caça.

Tots tres ponents van posar en valor la tasca d’investigació sobre l’aplicabilitat de la mesura però es mostren prudents ja que són conscients que s’han de mantenir altres vies obertes, des de la conscienciació de la ciutadania per evitar conductes que atreuen els senglars a les zones urbanes a la facilitació de la interconnectivitat entre espais naturals. Mentre Méndez aposta per prohibir els caçadors privats i seguir el model del cantó de Ginebra, on quan s’ha d’eliminar un exemplar s’encarrega directament l’administració ja que la caça tal com l’entenem a Catalunya està prohibida, els altres dos ponents no s’hi pronuncien i reconeixen que aquesta pràctica ha estat un element important durant les darreres dècades.

“Avui dia l’aplicació de la vacuna com a una eina per controlar la superpoblació de senglars és logísticament inviable degut a què hauries de capturar el 70% de les femelles de Collserola perquè tingui efecte i, a més, vacunar mascles no és gaire viable perquè amb un sol exemplar hi ha prou per prenyar la resta de femellesˮ, enraona Conejero, “en el suposat que tinguéssim la logística per fer-ho, no tenim els recursos humans suficients per capturar el 70% de les femelles de Collserolaˮ.

Des de la perspectiva de la caça, diu que hi ha posicions oposades en funció del punt de partida –entre animalistes i els propis caçadors, per exemple– però que, en qualsevol cas, s’ha d’entendre que la superpoblació del senglar és un problema multifactorial –deforestació, canvis paisatgístic, abandonament del camp, alimentació externa, hibridacions...– i, per tant, la manera d’afrontar-la també ha de ser multifactorial. “Podem tallar els recursos que obtenen de la zona urbana, augmentar la pressió cinegètica, aplicar la vacuna... però amb una única mesura no aconseguirem la solucióˮ, apunta Conejero.

Com a públic però participant activament al debat final, Francesc Closa, membre de l’equip que fa la investigació de la vacuna, i Chema López, del Departament d’Agricultura de la Generalitat, van aportar altres punts de vista. El primer ha desmentit que l’estudi hagi permès fer desaparèixer o deixar de criar 400 exemplars, tal com havien apuntat alguns mitjans, i diu que els resultats definitius que serviran per a una anàlisi adequada sortiran publicats al 2020. Ha advertit també que tot el debat sobre la forma d’afrontar la problemàtica del senglar es pot veure radicalment alterat si la pesta porcina africana, que creix al centre d’Europa, arriba a casa nostra. A Bèlgica, assegura, s’estan matant milers i milers d’exemplars per evitar el contagi.

López, per la seva banda, defensa que la caça ha servit per eliminar 100 exemplars en zones de caça a Collserola durant un any, i 500 al conjunt del parc natural seguint altres mètodes. Durant els darrers anys, segons les dades amb què treballen en el Departament, que en part venen donades pels propis caçadors, s’ha passat d’una densitat de 12 senglars per quilòmetre quadrat a sis. Adverteix, a més, que l’objectiu no ha de ser la protecció de l’espècie ja que un gran nombre d’exemplars també té efectes negatius sobre la resta de la flora i la fauna.

La Floresta, el senglar com a símbol

Conejero, a més, ha fet un estudi sobre la relació de La Floresta amb el senglar i ha constatat la gran estima que la majoria de veïns tenen per aquest animal, que ha esdevingut el símbol de moltes de les entitats del barri. Aquesta estima, però, no pot ser malentesa ja que, recorda, el lloc del senglar és el bosc. Per tant, encara que de tant en tant pugui endinsar-se pel barri algun exemplar per la proximitat de la natura, en cap cas s’ha de normalitzar la presència d’aquesta espècie en la zona urbana.

“Donar de menjar al senglar és habituar-lo a l’únic ambient on no pot aconseguir menjar per ell sol i, per tant, si ho fas l’habitues a la presència humana, li perd por a les persones i li dones un aliment que no els és saludableˮ, posa com a exemple. El principal problema, diu, és la humanització d’un animal salvatge “pensant que no haurien de morirˮ quan, defensa, la pròpia evolució de l’espècie ha fet que tinguin moltes cries perquè les més dèbils en un entorn natural són depredades.

Notícies relacionades