Verd i blanc: medi ambient i militarisme

Foto: Qasioun News Agency

El mapa del món del comerç d'armes mostra una línia invisible, que passa per la frontera sud dels Estats Units, pel Mediterrani i per les fronteres sud de Rússia i Xina. Els 15 principals productors i exportadors mundials d'armes són al nord d'aquesta línia, mentre que els principals importadors són a l'altra banda de la línia, a la zona sud. Els grans recursos minerals i fòssils, en canvi, segueixen el camí contrari: es produeixen al Sud i s'envien, amb "protecció" militar, al Nord, per a garantir el manteniment del nostre nivell de consum.

Com bé expliquen en Nick Buxton i en Ben Hayes al seu llibre The Secure and the Dispossesed, durant el darrer segle, les grans corporacions multinacionals extractives han aconseguit cooptar els governs dels estats. Aquestes corporacions depreden els recursos del planeta (minerals i combustibles fòssils) a la vegada que exigeixen seguretat a uns estats que acaben estant al seu servei. Una seguretat que no és de les persones, sinó dels negocis privats. Una seguretat que demana exigeix i genera conflictes, perquè la depredació dels recursos dels països del Sud només es pot fer amb violència.

El poder corporatiu i desregulat ha de continuar depredant per sobreviure i no està disposat a abandonar fàcilment els combustibles fòssils, en una absurda espiral que menysté les persones i el planeta i que oblida intencionadament els límits i l'equilibri ecològic. Aquest poder global, altament concentrat segons han demostrat científics com Stefanie Vitali, necessita armes per mantenir la seguretat dels que som a la fortalesa del Nord, i a la vegada és el gran responsable de l'escalfament i la degradació del planeta.

La despesa militar mundial, l'any passat va ser de 1,82 bilions de dòlars, uns diners que se suposa que s'utilitzen per protegir-nos i per fer-nos sentir segures, però que veritablement suposen un risc per a la nostra existència. Tot es basa en un model de relacions internacionals antic, patriarcal i imperialista. La despesa militar genera negoci (per exportació d'armes) als països del Nord; les seves conseqüències, en canvi, es pateixen amb més virulència als països del Sud, de la mateixa manera que ocorre amb el canvi climàtic. Entenem que la progressiva militarització al món és conseqüència directa de les estructures de poder pròpies del capitalisme, que genera més i més desigualtat, privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues, i que requereix d'un creixent aparell militar i policial per sostenir els privilegis d'uns pocs, tant dins com fora de les seves fronteres. A casa nostra hi ha bancs com el Santander, BBVA, Sabadell o La Caixa que es lucren amb aquest despropòsit, finançant empreses que fan negoci amb l'exportació d'armes, amb les bombes nuclears i amb la guerra, de la mateixa manera que han donat i donen suport a les grans corporacions que no volen deixar de depredar i que són en gran part responsables del canvi climàtic.

 

Les elits polítiques i econòmiques, que operen en total connivència, viuen d'esquena a les necessitats de la gent i del planeta. I ara, en un moment d'emergència climàtica, estan disposades a portar-nos al col·lapse per tal de mantenir la seva posició de poder, provocant una crisi ambiental global i matant, directament, milions de persones prescindibles. L'escalfament planetari és la font dels seus beneficis, i l'armament és el mur de protecció de la seva fortalesa.

Ara més que mai, és necessari un retorn a l'ètica centrada en les totes les persones i en el planeta, superant aquest model masclista, capitalista i militarista que ha aconseguit destruir l'entorn i la vida de la gent. Perquè la solució és global i planetària. Un retorn al blanc del pacifisme que també tenyeix l'ecologia política.

Pere Brunet y Quique Sánchez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau), Grup de Lectura d'Ecologia Política

Notícies relacionades