L'ecologia política: colors en lluita

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Moltes de vosaltres us preguntareu què és això de l’ecologia política. Creiem que un text d’Eduardo Galeano ens pot donar pistes sobre de què tracta aquesta línia de pensament:

Terrorismo

Se busca a los secuestradores de países.

se busca a los estranguladores de salarios

y a los exterminadores de empleos.

Se busca a los violadores de la tierra,

a los envenenadores del agua y a los ladrones del aire.

Se busca a los traficantes del miedo.

L'ecologia política és un corrent ideològic de l'ecologisme que rebutja els sistemes productivistes tant del capitalisme com de vells models del marxisme més ortodox, com els estalinistes. Això fa que sigui difícil identificar l'ecologia política amb els conceptes clàssics d'esquerra o dreta de la política convencional, tot i que en la pràctica sembla tenir molts punts en comú amb l'ecosocialisme. En aquest sentit, es considera que tant l'ecologia política com l'ecosocialisme s'inspiren en filosofies comuns com el socialisme descentralitzador, no burocràtic, no autoritari i no productivista, el socialisme utòpic i les corrents anarquistes i llibertàries. L'ecologia política estudia els conflictes socioambientals o, el que és el mateix, els conflictes ecològic-distributius. Aquests es defineixen com conflictes socials derivats de l'accés desigual als recursos naturals i les injustes càrregues de contaminació que pateixen alguns determinats grups de població. La distribució inequitativa dels costos i beneficis ambientals provoca conflictes perjudicant normalment a grups socio-econòmics més febles i amb poc poder, com per exemple, poblacions indígenes, rurals o àrees marginals de grans ciutats. Alhora, l’ecologia política designa un ampli moviment social i polític per la justícia ambiental que lluita contra les injustícies ambientals en àmbits locals, nacionals, regionals i globals. L'objectiu de l'ecologia política, com a camp d'estudi, és analitzar els conflictes socioambientals per tal de solucionar problemes com la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic o les contaminacions locals. Alguns pensadors dins de l’ecologia política argumenten que el vermell i el verd s’han d’unir considerant que es necessita el socialisme per teixir unes relacions socials de producció més transparents, acabar amb el domini del mercat, evitar l’explotació d’ uns éssers humans pels altres; i que és necessari l’ecologisme per fer més transparents les forces productives socials, per acabar amb la degradació, la destrucció i l’explotació de la terra. Des de ja fa ara uns 30 anys també el lila s’ha unit a aquesta línia de pensament, amb l’ecofeminisme, o feminisme ecologista, una corrent del feminisme que sosté que hi ha vincles significatius entre la subordinació de les dones (i altres grups socials poc privilegiats) i l'explotació de la natura. I no oblidem el negre, com s’ha dit al principi, ja que l’ecologia política també beu de l’anarquisme llibertari amb un marcat compromís mediambiental. Al final l’ecologia política potser es podria definir com una diversitat de colors que lluiten per solucionar els problemes i conflictes socioambientals entenent la relació d’aquests amb els factors polítics, econòmics i socials.

Per compartir i debatre lectures sobre ecologia política des de l’any 2016 a Cal Temerari ens reunim cada dos dilluns a les 18:30h el Grup de lectura d’Ecologia Política. Des d’una perspectiva amena, integradora i encarada a totes les que tingueu una inquietud vers aquests temes. Podeu veure calendari, lectura actual i més al nostre blog. Fruit d’aquestes trobades i de l’oportunitat que ens ha donat elCugatenc anirem fent articles sobre ecologia política. Esperem que us omplin de colors i esperit crític!

Laura Calvet Mir, ambientòloga i investigadora

Notícies relacionades