Publicitat

Violència masclista en temps de coronavirus: “La meva amiga va declarar al carrer perquè no es podia entrar a la comissaria”

Foto i gràfics: Jordi Pascual

“Vam anar a la comissaria per denunciar però en un primer moment ens van dir que en el nostre cas era millor no fer-ho. Després ens van dir que havíem de tenir un part de lesions així que vam anar a l’hospital per aconseguir-lo. Sense un reconeixement complet, li van fer el part i vam tornar a la comissaria. Vam esperar més de dues hores i finalment la meva amiga va poder declarar davant els Mossos d’Esquadra, però no es podia entrar a les instal·lacions així que ho va haver de fer al carrer davant d’altres persones que esperaven a ser ateses”.

L’Anna –nom fictici– explica així el periple que va haver de viure per ajudar la seva amiga quan un dia de maig va decidir que només tenia l’opció de denunciar: “El seu marit la tenia tancada a casa i l’amenaçava constantment; li deia que si marxava ja no tornaria a entrar”. Els fets van ser a Barcelona però exemplifiquem les dificultats afegides que han hagut de viure les víctimes de violència masclista arreu del país en el marc del coronavirus i, específicament, del confinament.

L’Anna i la seva amiga van esperar més de sis hores per interposar la denúncia en un diumenge, quan a la comissaria no hi havia personal especialitzat en violència masclista. A més, van haver de tirar de contactes i d’entitats de supervivents, com la santcugatenca No estàs sola, per trobar una resposta habitacional momentània. El judici serà al març de l’any vinent i hi acudeixen demanant dos anys de presó per un delicte de violació. Paral·lelament es debat la custòdia i el règim de visites per a la seva filla en comú, de 7 anys, que en el moment de la denúncia va restar a casa amb el seu pare, que explica l’Anna, té problemes d’addiccions i brots violents: “Aquell dia vaig entendre per què les dones no denuncien”.

Una xacra que ha crescut durant el confinament

La violència masclista no només no ha desaparegut sinó que ha crescut durant el confinament. La convivència de les víctimes amb els seus agressors durant tot el dia ha generat més situacions de risc i ha fet aflorar la violència psicològica. Així queda palès a les dades del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) de Sant Cugat, on entre el 16 de març i el 22 de juliol es van fer un total de 299 atencions, 241 de les quals de caire psicològic. En total, 78 dones ateses; 45 d’elles per violència masclista i 30 amb assessorament jurídic.

“Els conflictes de convivència i de violència han crescut en general durant el confinament; entre veïns, familiars...”, explica Emma Prat, advocada de l’associació Dona i Drets que presta el servei d’atenció jurídica cada dijous de 15:30 a 17:30h (cita prèvia: 93 565 70 00) a Casa Mònaco, “abans del confinament teníem aproximadament una consulta setmanal sobre violència masclista i amb la pandèmia, amb atenció telefònica, n’han passat a ser tres”.

Quan la consulta és per una agressió física, les advocades del SIAD animen la víctima a demanar un part de lesions amb el qual acudir als Mossos d’Esquadra per presentar la denúncia. Tot i que durant cap de setmana l’atenció és una mica més complicada perquè a la comissaria no hi ha el personal especialitzat en violència masclista, tenir el part permet obrir el procés judicial. Per això quan s’acudeix a la comissaria per denunciar una agressió els agents demanen a la víctima que tramiti el document. El servei municipal fa acompanyament a les víctimes també quan ja han obtingut un advocat d’ofici.

“Hem tingut un increment substancial de consultes, també de violència intrafamiliar”, assegura Núria Gibert, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, “l’increment ha sigut arreu i les xarxes familiars i veïnals també ens han ajudat a detectar casos”. Els serveis socials han hagut d’assumir un increment substancial d’atencions –un 46% més que al 2019 entre gener i el maig– pel creixement sobtat de la vulnerabilitat. Els casos de violència, explica la regidora, s’han derivat directament al SIAD, amb una atenció especial a la violència psicològica per la seva dificultat a l’hora de denunciar.

Les víctimes d’assetjament psicològic masclista generalment no es reconeixen com a víctimes ja que han interioritzar i normalitzat les actituds masclistes. “La majoria d’agressors coneixen perfectament els límits i per això no diuen ‘et mataré’, que seria una amenaça clara i punible, sinó frases com ‘no pararé fins que et vegi al carrer’”, explica Prat, “expressions d’aquest tipus no constitueixen un delicte i per això l’informe psicològic s’acostuma aconseguir quan ja hi ha molt desgast emocional”.

L’advocada lamenta que minar l’autoestima està molt poc castigat però que és una violència molt evident: “Ho hem vist en el marc del confinament. Les dones han quedat molt tocades i, a més, ha crescut el nombre de divorcis”. Prat també explica que el confinament també ha estat especialment complicat per a les parelles que tot just tramitaven la separació.

En canvi, als jutjats han arribat molts més casos de violència física que psicològica ja que la denúncia és més clara. “La dona moltes vegades no és conscient que pateix violència psicològica però, a més, per demostrar-la cal que sigui continuada”, explica Rosa Cuadra, membre de la comissió d’igualtat i violència de gènere de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER). Per això sempre és recomanable tenir un informe psicològic. En cas contrari, la víctima ha de fer un discurs molt ben filat i sense contradiccions, el que és molt difícil en una situació com la que viuen als jutjats.

Els jutjats davant la violència en el marc de la pandèmia

El confinament va suposar que en alguns casos una part del procés de denúncia passés a ser per via telefònica o per videotrucada. Segons Cuadra, hi ha hagut fins i tot declaracions en format de conferència digital. Però, per norma general, el servei no s’ha alterat perquè es mantenien les guàrdies, essencials per a decisions civils urgents com la separació dels infants, i els jutjats no van cessar l’activitat.

Elisabet Planas, presidenta de la comissió de l’ICATER, explica, prenent les dades del Consell de l’Advocacia Catalana, que al partit judicial que agrupa Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal hi ha hagut un total de 13 víctimes ateses pel torn d’ofici entre el 31 de març i el 20 d’abril. D’aquests, vuit van demanar protecció, que es va concedir en set dels casos.

No hi ha un perfil definit de víctima, encara que, segons les deteccions del SIAD, generalment són dones d’entre 32 i 50 anys. Prat diu que la violència que sofreixen les més joves està vinculada a la gelosia i es concreta amb diferents formes de control. Les dones més grans solen estar sotmeses a una violència de caire econòmic. En no poder aportar recursos a la llar, els marits els impedeixen tenir cap marge d’independència econòmica i, alhora, no poden defugir de vexacions i menysteniments –“no serveixes per a res”–, que en molts casos acaben interioritzant.

Conscients que el confinament podia suposat un increment dels casos de violència masclista, No estàs sola va engegar la campanya #YoMeQuedoEnCasa #PeroÉlTambién amb la qual recorden que davant un possible cas de violència masclista cal trucar al telèfon 016 per posar una denúncia. En el marc del confinament també es van habilitar dos telèfons per denunciar per WhatsApp (682 916 136 i 682 508 507) i el correu electrònic 016-online@mscbs.es. Tots aquests són recursos del Ministeri d’Igualtat.

A Sant Cugat, els serveis socials mantenen el telèfon d’atenció a les víctimes (935 657 000) i la Generalitat el seu porpi telèfon d’atenció 900 900 120, que també té correu electrònic a través del 900900120@gencat.cat. En les emergències es pot trucar directament al 112 o a la Policia Nacional, Mossos d’Esquadra o Guàrdia Civil.

Revictimització i altres millores pendents

La millora de les instal·lacions dels jutjats i la formació en perspectiva de gènere dels agents, advocats, fiscals i jutges que intervenen en els casos de violència masclista són reivindicacions habituals del moviment feminista. També ha estat una aportació recurrent a les presentacions de les dades anuals de violència masclista a Sant Cugat.

La reivindicació va ser especialment clara al novembre del 2017, quan es van presentar les dades completes del 2016 i les del primer semestre d’aquell any. Blanca Moreno, sociòloga de la Consultoria Mit que fins aquell any recollia, analitzava i presentava les dades, va advertir que en el marc de les declaracions als jutjats tot sovint la víctima sofreix una revictimització ja que, en ares de garantir la presumpció d’innocència, se li fan preguntes que posen en qüestió la seva versió dels fets. Des de llavors els jutjats de Rubí han incorporat la figura d’una psicòloga que acompanya la víctima en el procés.

Les passes petites però fermes cap a una millora de l’atenció a la víctima mostren un canvi de tendència però, hores d’ara, no solucionen molts problemes. Algunes d’ells fan referència a les instal·lacions però també n’hi ha que són part del propi procediment judicial –l’expliquem en detall al gràfic que trobaràs a continuació–, que incorpora tres fases penals i paral·lelament la via civil en què s’acorda el divorci i la custòdia dels fills en cas d’haver-n’hi.

A nivell procedimental, el principal repte és evitar que la víctima hagi d’explicar reiteradament el seu cas però, com a mínim, l’ha d’explicar dos cops: quan declara a la comissaria i en la declaració al jutjat. És en la segona quan es pot produir una revictimització ja que, per garantir la presumpció d’innocència del presumpte agressor, el jutge ha de qüestionar les parts per tal de comprovar els fets.

“Si ho ha patit, és cert que l’estem revictimitzant però la nostra feina com a advocats és aquesta, és inevitable”, apunta Planas, “però és cert que hi ha jutges i fiscals que potser no tenen prou formació en violència”. Una mirada similar aporta la seva companya a l’ICATER, Cuadra, que posa d’exemple que el fiscal ha de comprovar que les ferides recollides al part de lesions coincideixen amb les agressions descrites per la víctima: “Soc partidària que la fase processal no ha d’obligar a tornar a explicar tots els fets però sí que s’han d’explicar coses”.

Prat, per la seva banda, diu que el qüestionament a la víctima també és una forma de detectar possibles denúncies falses. Les dades oficials les situen cada any al voltant del 0,01% però per aparèixer en aquesta estadística cal que la fiscalia hagi actuat d’ofici per indagar. Les absolucions no són considerades denuncies falses ja que, segons la fiscal estatal de la sala contra la violència sobre la dona, Pilar Martín, les absolucions signifiquen que no s’ha pogut provar el fet tot i existir indicis delictius o que la dona ha fet ús de l’article 416 que li permet declarar en contra de la seva parella.

Enmig d’aquest debat, Prat diu que sí hi ha advocats que actuen malament recomanant les seves clientes que, davant un divorci, iniciïn una denúncia penal ja que suposa un element de pressió per aconseguir la custòdia dels fills o forçar altres acords: “Aquests casos no acostumen a aparèixer en les estadístiques”. Malgrat això, Cuadra assegura que la majoria d’aquestes denúncies no parlen de violència física sinó que generalment apunten l’agressor acusant-lo de sostreure el mòbil a la víctima: “Igualment, són una minoria”.

Per a les dues integrants de la comissió d’igualtat i violència de gènere de l’ICATER hi ha altres problemes molt més comuns. Segons Planas, el Consell de l’Advocacia Catalana ha apuntat que a molts jutjats no hi ha els mitjans suficients per garantir una bona atenció a la víctima. En el cas de Rubí, per exemple, no hi ha sales separades així que són els propis advocats els que han de vetllar perquè l’agressor i la víctima no es creuin als jutjats. Tot sovint han de demanar que instal·lin un separador perquè no es vegin durant la declaració.

Els recursos per als infants han seguit funcionant durant el confinament

Sant Cugat disposa de dos recursos essencials per fer suport als menors que s’han vist immersos en un cas de violència masclista. D’una banda, el Far de Colors que permet fer teràpia a menors víctimes directes o indirectes derivades pels serveis socials municipals. D’altra, el Punt de Trobada ubicat a la Creu Roja, que permet l’intercanvi dels infants en el cas de custòdies compartides i règims de visites sense que l’agressor i la víctima hagin de coincidir a la mateixa sala.

Prat diu que en general els serveis d’atenció a la dona municipals són un èxit i que, a més, tenen molt rodatge perquè Sant Cugat va ser una ciutat pionera en la seva implementació. Tot i això assegura que en el cas del Punt de Trobada es podrien millorar els horaris i preparar més el personal per saber afrontar possibles conflictes amb els agressors. La tinenta d’alcaldia Gibert, més enllà de les possibles millores, explica que el Far de Colors s’ha adaptat al format telemàtic en motiu de la COVID-19 mentre el Punt de Trobada es va haver de clausurar durant el confinament estricte però mantenint seguiment a les famílies.

Paral·lelament, l’Ajuntament treballa per garantir la continuïtat de l’atenció jurídica del SIAD, el conveni del qual acabarà durant els propers mesos. L’objectiu de Gibert és enllestir el nou conveni o concurs a temps per evitar que es deixi de prestar el servei en cap moment. Reconeix que un dels reptes és arribar a més gent, tenint en compte també les cures i el benestar emocional. Per això apunta que caldrà fer campanyes per donar a conèixer els recursos dels serveis socials i alhora aconseguir més fons i treball coordinat amb altres actors i institucions per fer front a una xacra estructural.

Notícies relacionades