Victòria Camps: "En l’ètica ha d’haver els dos components de la raó i l’emoció"

Foto: Patricia Cirera

Entrevistem a Victòria Camps, catedràtica emèrita de filosofia moral per l’Universitat Autònoma de Barcelona. Amb ella parlem de l’ètica i valors en diversos àmbits.

Es pot definir què és l’ètica?

Sí. L’ètica és el conjunt de valors, de principis i deures que ens hem de proposar en la vida per portar-la el millor possible. Som persones que no vivim en solitari, convivim amb altra gent, hem de respectar-nos els uns i els altres, i intentar que la societat en general funcioni millor.

Per tant, hi ha una relació directa entre ètica i valors.

Sí, però també entre l’ètica i els deures. Els valors són molt bonics perquè no obliguen a massa cosa, i n’hi ha de molta mena. Econòmics, estètics, etcètera. Els valors ètics són els que haurien de ser prioritaris.

Quina relació hi ha entre l’ètica i la democràcia?

La democràcia es considera que és la millor forma de govern perquè és la més participativa. És una forma de govern que no depèn de les decisions ni imposicions d’una sola persona. Sinó que en les democràcies representatives, uns representants del poble són els que escullen per nosaltres. Hi ha diverses maneres de pensar, ideologies que representen la societat i per tant, se suposa que hi ha diàleg i participació per legislar i per prendre les decisions que afecten a tothom.

L’ètica afecta a tots els sectors estiguis on estiguis. S’ha de tenir present.

Això es diu ètica aplicada. Més enllà de pensar què és l’ètica, com es fonamenta, com es justifica, ens plantegem l’ètica de les diferents professions. La més desenvolupada d’aquestes ètiques és la de la medicina. La medicina té molts problemes que no sap com resoldre i que necessita també d’altres disciplines pel que fa a qüestions que es plategen al final de la vida com ajudar a morir, de renunciar a un tractament quan no hi ha remei...Totes aquestes qüestions són finalment ètiques i estarien bastant desenvolupades.

L’educació és el bressol de l’ètica?

No sé si és el bressol, però l’ètica ha d’estar necessàriament vinculada a l’educació. Els que van entendre el què era l’ètica vans ser els filòsofs grecs, sobre tot Aristòtil, que entenia l’ètica com a un conjunt de qualitats – ells en deien virtuts -  que la persona ha d’anar adquirint al llarg de la vida, però sobre tot al començament. L’ètica és construir un caràcter, una manera d’ésser, una manera de sensibilitat moral orientada per uns valors, això es fa a través de l’educació.

Vas afirmar en una altra entrevista que el que et porta a reaccionar són les emocions. Es pot dir que hi ha un procés de cervell-emocions-accions?

El que he volgut explicar és que l’ètica normalment és considera que és una qüestió molt racional. És a dir, que des de la raó decidim què és just, què és injust, què és bo, què és dolent, en què consisteix ser solidari, etcètera. És veritat que és una qüestió racional, però si no va acompanyat d’un sentiment no reaccionem, per tant en l’ètica ha d’haver-hi els dos components. La raó i l’emoció.

Has recolzat el codi de bones pràctiques i transparència de l’ajuntament, quin balanç fas?

Balanç puc fer poc, perquè no estic a dins de l’ajuntament. El codi que es va fer era un bon codi. Després és la ciutadania i la resta de partits els que han de controlar si realment l’ajuntament compleix el codi que es va autoimposar.

Creus que haver recolzat aquest codi i haver participat en l’elaboració del programa electoral del Partit Socialista et pot afectar d’alguna manera professionalment?

Com a ciutadans tots tenim un compromís i cadascú el fa realitat com pot. Des del meu punt de vista, jo m’he dedicat a ensenyar filosofia, a estudiar i investigar, però penso que la filosofia moral és una cosa molt pràctica. El meu compromís, posar-ho al servei d’aquells partits polítics que ho reclamen, és una manera d’exercir aquest compromís. Això no ha de perjudicar en absolut.

També has treballat pel Consell Audiovisual de Catalunya, com veus la parrilla televisiva actualment pel que fa a l’ètica?

Veig molt poc la televisió. L’única cosa que m’agrada de la televisió són alguns debats i les sèries, que crec que en aquests moments és el millor que tenim. No tinc massa idea de quines són les altres ofertes d’entreteniment que s’estan fent. Les televisions públiques no s’ha de perdre de vista que són un servei públic que es paga amb els diners de tots. Són molt cares i han de complir aquesta funció de servei públic.

Ara  sembla que estem en un moment confós, tant políticament com socialment.

Sí, passen moltes coses a nivell nacional i internacional, com els atemptats de París. Ens hem de plantejar com és que hi ha aquestes respostes fanàtiques en el s. XXI. Hem de demanar reflexió a tothom i fer autocrítica perquè tots som una mica culpables de que el món no vagi millor. A més, cada vegada tenim més autonomia i depenem menys de dogmes i de les idees que ens imposen des de fora. Això és la democràcia. Però també porta un cert desconcert, una certa desorientació.

Notícies relacionades