Valeria Verdolini: “Salvini construeix un perill enfocant les pors de les persones a un enemic clar, el migrantˮ

Fotos: Jordi Pascual

La professora de la Università degli Studi di Milano i investigadora especialitzada en presons, feminisme i processos de democratització ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar de fronteres. Davant la força dels fets a la Mediterrània –el mateix matí de la seva exposició un nou vaixell de rescat ha estat segrestat pel govern italià– ha decidit centrar la seva intervenció en la ruta de la Mediterrània central. Al final de la conferència ha atès elCugatenc.

La frontera de la Mediterrània no només és italiana, és per a tota Europa. Fins a quin punt les polítiques fronteres en aquest àmbit són responsabilitat dels estats?

– Els reglaments europeus marquen la repartició dels migrants i la responsabilitat de les identificacions i el refugi. Són afers que segueixen recaient sobre els països, especialment a la frontera sud. A Itàlia el Ministeri de l’Interior utilitza la frontera per criminalitzar les ONGs i la societat civil com a part de la seva campanya electoral. Per tant, sí hi ha una responsabilitat històrica europea però també dels estats, amb el no reconeixement el dret a l’auxili com a part dels fonaments de tractats com el de Roma, el de lliure circulació... També es topa amb els acords de Ginebra i el reconeixement de la protecció. Les persones són titulars de drets i si no les reconeixes, ho estàs violant.

A la conferència has explicat que a Itàlia el problema no només és el Ministeri de l’Interior, també que a l’altra banda de la Mediterrània hi és Líbia, el que no li passa ni a Espanya ni a Grècia.

– Ara per ara Líbia és un lloc perillós on hi ha esclavatge i per a creuar el mar t’has de fiar de màfies i grups criminals. No és un país segur per retornar o romandre. A la frontera espanyola si la gent torna al Marroc, les condicions potser són molt dolentes però hi ha un govern liberal al qual et pots dirigir i demanar respostes malgrat les seves polítiques. A Líbia això no passa perquè no hi ha un govern sinó un conflicte entre grups.

Veient el que passa a Ceuta i Melilla, tan diferent és la política de Salvini respecte a la que fa el govern espanyol?

– Salvini ha canviat el discurs perquè cada dia aprofita el que passa a la Mediterrània com a part de la seva estratègia política. La qüestió essencial és, però, que la Unió Europea ha canviat el sistema de control de les fronteres. Frontex no és una idea de Salvini sinó l’estratègia europea per fer controls i tancar la frontera sud. A Itàlia es viu una criminalització forta de les persones estrangeres. Cada dia hi ha casos de racisme, crims i discursos d’odi. Aquesta és una diferència important entre Itàlia i Espanya.

Vols dir que Salvini utilitza el Ministeri de l’Interior per crear una imatge de l’estranger com una cosa a combatre?

– Construeix un perill enfocant les pors de les persones a un enemic clar. D’aquesta manera s’obliden altres problemes, com la crisi econòmica. Trobar un enemic i bolcar-hi totes les pors de la ciutadania també és una manera de governar.

Quins han estat els canvis de l’arribada de Salvini, llavors?

– Cada dia es parla dels migrants com a perill i criminals i de la societat civil com corrompuda per màfies de tràfic de persones. Això obre un discurs d’odi molt fort. Trobem molts casos de racisme que mai havíem vist abans. Tot i així, Salvini no és la causa sinó el sentir d’una part del país. El problema és que és un sentir institucional.

L’esperança és la societat civil organitzada, malgrat les dificultats?

– Soc molt pessimista. Al principi de la crisi siriana hi va haver una mobilització política i social molt forta. Ara hi ha una mobilització més petita perquè hi ha molta gent que està d’acord amb les polítiques presses. Són moments per als drets civils.

Parles de la Mediterrània com a territori. Què significa?

– Mirar-la com un espai jurídic i de poder, no només com aigua, donant a entendre que el territori i la política comença a la terra. El territori va més enllà de la terra i s’ha de tenir en compte que la frontera del mar funciona diferent. Hem de recordar-nos que hi ha sistemes de poder i de control del territori també al mar.

Notícies relacionades