Una mort per suïcidi i un desnonament en una setmana

Foto: Jordi Pascual

El creixement de la problemàtica de l’habitatge a nivell local va tenir la setmana passada un dels seus moments més àlgids amb la mort per suïcidi d’un home que tenia un avís de desnonament i un altre desnonament fet públic per la CUP-PC. Segons ha pogut saber elCugatenc, durant les properes setmanes hi ha previstos altres desallotjaments tot i que l’Ajuntament, de moment, no n’ha facilitat la xifra exacta.

Tal com han explicat diverses fonts a aquest diari, un veí de la ciutat es va treure la vida la setmana passada davant del desnonament imminent al qual s’enfrontava. L’home, de mitjana edat, no havia acudit als serveis socials i és per això que l’Ajuntament no havia detectat el seu cas, segons expliquen fonts institucionals. El nombre de persones en risc d’exclusió residencial malgrat treballar o conservar la prestació de l’atur va en augment, el que en dificulta la detecció.

Aquest cas se suma al desnonament d’altres veïns el passat 6 de setembre que la CUP-PC va denunciar a través d’un comunicat. “Volem accentuar el greuge del fet que no teníem constància d’aquesta situació i per això exigim explicacions a la tinenta d’alcalde d’Habitatge, Susanna Pellicerˮ, criticaven en l’escrit. De moment, però, el govern rebutja fer declaracions sobre cap dels dos casos.

Els cupaires demanen que no se silenciïn aquestes situacions i exigeixen que es trenquin “les pràctiques d’opacitat sobre qualsevol qüestió que reveli la situació d’exclusió habitacional que hi ha a Sant Cugatˮ. “Ens solidaritzem amb els veïns afectats i denunciem una altra vegada que la crisi no només no ha acabat sinó que s’ha quedat, els problemes d’accés a l’habitatge s’han cronificat i traslladat també als lloguers, plasmant la diferència entre el cost de la vida i els nostres salarisˮ, argumenten.

Davant aquesta informació, el Sindicat de Llogaters, que tot just està reprenent l’activitat pel nou curs, debat la forma d’encarar la problemàtica dels desnonaments. De moment, a través de les xarxes socials, tornen a denunciar que la situació de l’habitatge a la ciutat és crítica i, per això, “cal lluitar per una ciutat inclusiva que no ens expulsi de casa; una ciutat que no sigui governada per qui no mostra determinació en resoldre aquesta problemàticaˮ.

En cas de rebre una ordre de desnonament o llançament, recomana el Sindicat al seu Manual del llogater de Sant Cugat, cal acudir a informar-se del cas amb algun advocat, demanar la justícia gratuïta a través del Servei d’Orientació Jurídica del Col·legi d’Advocats de Terrassa o instant el jutge a contactar amb els serveis socials. Un cop fet aquest pas, cal comprovar que el denunciant és el legítim propietari i, en cas de ser un gran tenidor, l’advocat ha de presentar el document 704 amb el qual s’obliga el demandant de l’execució hipotecària, de dació o de desnonament per impagament del lloguer a reallotjar les persones afectades durant tres anys en règim de lloguer.

L’exclusió residencial, una problemàtica creixent

Sant Cugat se situa entre les ciutats més cares de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a l’habitatge. Segons l’Observatori Metropolità, un nucli familiar santcugatenc ha d’ingressar entre 2.768,6 i 4.015,6 euros mensuals per fer front als lloguers de mercat complint la recomanació que el cost de l’habitatge no representi més d’un 30% de la càrrega familiar. Al 2016, la darrera dada de la qual es disposa, més d’un 40% de la població metropolitana que viu de lloguer gastava més d’un 40% dels seus ingressos en l’habitatge.

De fet, tal com es desprèn del darrer informe de l’Observatori, en quant a lloguer, Sant Cugat se situa com la segona zona d’anàlisi més cara (1.079,5 euros de mitjana), només per darrere del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi (1.226,8). La nostra ciutat també és la segona més cara pel que fa a la compra d’habitatge de segona mà (3.178,23 euros el metre quadrat) just al darrere de Barcelona (on el preu arriba a 5.054,81 euros el metre quadrat al districte més car). Així mateix, ho és, al darrere de Barcelona, en obra nova amb una mitjana de 2.938,41 euros el metre quadrat.

El debat polític per fer-hi front

El preu del lloguer i de l’habitatge en general és des de fa anys un dels temes més debatuts a la política municipal. Les apostes més clares del govern han estat, d’una banda, la decisió nascuda del pacte pressupostari amb ERC-MES perquè totes les noves promocions d’habitatge públic siguin de lloguer i, d’altra, la redacció d’un Pla d’Acció de Promusa que preveu els desenvolupaments futurs per tenir més habitatge protegit. Aquest document, però, ha estat criticat per part de l’oposició, que no veu clara la planificació en concentrar part de l’habitatge protegit i, alhora, dependre de desenvolupaments futurs que encara no estan clars.

L’afer tornarà al proper Ple municipal amb una moció d’urgència de la CUP-PC arran del desnonament que el mateix partit va fer públic i amb una proposta d’ERC-MES que, seguint allò aplicat per l’Ajuntament de Barcelona, preveu dedicar el 30% del sòl urbà encara no construït així com un percentatge de les rehabilitacions a fer habitatge de protecció oficial privat. Per fer-ho, demanen un estudi previ que permeti saber les característiques necessàries perquè la proposta sigui viable a la ciutat. Els republicans adverteixen, a més, que el govern els ha anunciat que treballa en una proposta similar però que, de moment, no ha estat presentada.

Notícies relacionades