Un vídeo per obrir debats sobre violència de gènere

Foto: Captura del vídeo

Fa mig any que la Xarxa Monestir-Sant Francesc va estrenar un vídeo en contra de la violència de gènere. Veïns del barri fent d’actors per reproduir aquells masclismes i micromasclismes quotidians, una forma de visibilitzar des de la base que alguna cosa falla en la nostra societat i que queda molt camí per recórrer fins aconseguir que el gènere i els rols assignats deixin de ser motiu de violència i una presó per a dones i homes.

Noestàsola, col·lectiu de supervivents de la violència masclista que va guionitzar el curt, segueix fent ús del vídeo com una oportunitat per obrir debats al voltant de la violència masclista. El control, la culpabilitat, les preguntes sobre maternitat a una entrevista de feina i altres mostres de rols serveixen per cridar a la conscienciació i a l’educació.

Així ho ha fet un cop més aquest dimarts al Casal de Mira-sol. No han arribat a la desena d’assistents però els relats en primera persona han copsat per poder trobar conclusions comunes: que el control i la violència psicològica són la porta d’entrada a la violència física, que la víctima mai és culpable per molt que s’hi pugui sentir i que les xifres parlen per elles soles com un crit que demana posar fi a la xacra de la violència masclista.

Els mitjans han amplificat els casos més evidents, explica la fundadora de l’entitat, Maribel Guillamón, però el masclisme va molt més enllà d’assassinats i violacions que, tem, de vegades serveixen d’efecte crida. El masclisme comença a la nostra quotidianitat, en allò que hem anomenat micromasclismes, mostres evidents de rols assignats.

Per a Guillamón, després de tres anys sense accions, ha arribat el moment de posar en marxa el pacte d’Estat contra la violència de gènere, el que creu que és la via d’entrada per considerar feminicidis aquells assassinats que es produeixen fora de l’àmbit domèstic i de parella. Les xifres, diu, encara serien més evidents.

Però els homes no sofreixen violència infringida per dones? Aquesta pregunta és recorrent en els actes oberts de Noestàsola i aquesta vegada ha tornat a sorgir per part d’un dels assistents. És una oportunitat d’or per explicar la diferència entre la violència que se sustenta sobre el gènere i una altra que generalment té altres motius. Que el masclisme afecta a homes i dones és evident però la violència, en nombre, no és comparable, enraona Guillamón.

Per això ha animat als assistents barons a trobar-se en grups no mixtos d’homes des d’on reflexionar sobre els seus rols i privilegis i actuar en conseqüència. “Les dones fa anys que ho fem i ara necessitem que ho feu vosaltres també”, reivindica l’activista de Noestàsola. D’aquesta reflexió hauria d’arribar entre d’altres, diu, l’obertura emocional perquè els homes puguin anar més enllà de la ira i la ràbia.

El vídeo esdevé una oportunitat per parlar de violència i també per debatre amb aquelles persones que no entenen per què es parla d’una violència de gènere diferenciada de la resta de violències. També és una porta per obrir el debat sobre algunes mostres de masclisme que no apareixen al curt, com ara la violència sexual i econòmica. Noestàsola segueix disposada a portar la lluita contra el masclisme a tots els fòrums que sigui possible. Per això, el proper dissabte també serà a la jornada feminista d’Hora Bruixa.

Vet aquí el vídeo complet:

Notícies relacionades