Un 5% menys de robatoris: miratge o canvi de tendència?

Fotos: Localpres

“Feia 12 anys que no teníem un descens dels robatoris en domicilis a Sant Cugatˮ, es va felicitar el cap dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, Manuel Rodríguez, en la roda de premsa de dilluns passat en què es van presentar les dades de seguretat. Segons les xifres presentades per la policia autonòmica, s’ha passat de 699 robatoris del 2017 als 664 del 2018. “El nostre eix vertebral són els delictes contra el patrimoniˮ, va explicar evidenciant que hi ha ciutats amb menys robatoris però més delictes contra les persones.

Sant Cugat, però, continua entre les cuitats de més de 50.000 habitants de la comarca amb més robatoris –el Ministeri de l’Interior encara no ha publicat les dades del 2018 però al 2016 i 2017 va ocupar el primer lloc–. A més, el descens no només és relatiu tenint en compte que el nombre de robatoris s’ha doblat des de les eleccions del 2015 sinó també perquè segons les xifres del Ministeri (que no coincideixen amb les facilitades pels Mossos) ja hi va haver una davalla de 341 a 322 entre el 2013 i el 2014.

El cap dels Mossos no sap el motiu exacte de la diferència entre les xifres que ell mateix va facilitar i les que dona el Ministeri i que habitualment apareixen al debat polític en el Ple municipal. L’únic matís que fa és que entre els 699 robatoris comptabilitzats per la policia autonòmica també s’inclouen els intents frustrats. Tot i el decalatge, l’augment exponencial dels darrers anys és evident també per als Mossos, que ara presenten la reducció del 5% com una primera resposta a les mesures presses pels cossos policials –també la Policia Local– en els darrers mesos. Si és el principi d’un canvi de tendència o un miratge encara està per veure.

De moment, Rodríguez es mostra prudent tot i que posant en valor la tasca feta, que ha passat per la coordinació amb la Policia Local i l’adaptació de la cobertura territorial en funció de les circumstàncies. El reforç puntual amb agents destinats a més d’un municipi –amb la lògica d’una distribució regional– ha permès, assegura, donar resposta a totes les incidències que se’ls han comunicat. Tot i així, davant la pressió d’una part de la societat civil i de Ciutadans i PP per augmentar el nombre d’efectius, reconeix que amb més recursos es podria donar una millor resposta però això no treu, adverteix, que s’estigui fent el màxim amb els recursos que es tenen.

La confiança de les veus més crítiques amb la situació dels robatoris és baixa ja que, a l’igual que de tant en tant s’ha advertit d’un greu augment dels robatoris, també hi ha hagut dades de períodes concrets en què s’intuïa un possible canvi de tendència, com va passar al primer trimestre del 2017. A més, la davallada no és generalitzada arreu del municipi. Per districtes, l’evolució interanual ha estat la següent: de 73 (2017) a 73 (2018) a la Floresta, de 168 a 127 a Mira-sol, de 7 a 6 a les Planes i de 367 a 305 al Nucli. En canvi, a Valldoreix han crescut en un 81%, de 84 a 152.

Rodríguez defensa que s’ha actuat correctament ja que al juny el percentatge de variació a Valldoreix se situava en un 120%, però reconeix que queda molta feina per fer. Això manté la preocupació entre el veïnat, tal com explica una resident del barri del Monmany: “La sensació general és que a Valldoreix ens tenen abandonats tot i que publiquen que a Sant Cugat han reduït els robatoris. La gent està fartaˮ. Al Ple de dilluns, els veïns afectats repetiran la protesta que ja van fer al desembre a les portes de l’Ajuntament ja que, segons aquesta mateixa veïna, encara no s’ha concretat la instal·lació de càmeres ni el manteniment sine die de més efectius policials, tal com demanen des del Monmany.

Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix, assegura que es mantenen reunions amb l’Ajuntament de Sant Cugat i amb els cossos de seguretat i reconeix que la instal·lació de càmeres és “un tema pendent des de fa més d’un anyˮ. També diu que, mentrestant, es faran reunions per barris per tal d’abordar amb els veïns quines mesures d’autoprotecció poden prendre davant el pic de robatoris. Recorda, però, que és molt difícil d’intervenir ja que Valldoreix té 100 quilòmetres de carrers i està envoltat de bosc on es poden amagar els lladres, “més encara si aprofiten la nit i la foscorˮ.

Rodríguez desmenteix que la majoria de robatoris siguin de nit perquè, segons les xifres dels Mossos, la majoria es concentren en la franja de tarda i segueixen un modus operandi diferent en funció de si són al nucli o a les zones d’urbanisme dispers i envoltat de bosc, on tenen més facilitats per amagar-se. Així mateix, el cap de la policia autonòmica a Sant Cugat assegura que majoritàriament no es tracta de perfils violents: “Només en un o dos casos han fet front als habitantsˮ. La majoria dels casos detectats són de màfies que venen d’Europa de l’Est amb joves albanocosovars d’entre 20 i 30 anys.

El nivell d’organització internacional de la delinqüència dificulta la resposta social que demana el Consell de Barri de la Floresta i que durant les darreres setmanes també ha reivindicat la CUP-PC. La presidenta de l’òrgan i regidora cupaire Núria Gibert explica que, si bé és cert que hi ha casos de màfies, en el darrer repunt de robatoris a la Floresta es van detectar lladres víctimes de la vulnerabilitat social i la desigualtat. Per això defensa que els serveis socials siguin proactius i hi pugui haver agents socials que evitin aquests casos d’exclusió.

A més, el seu partit també ha proposat com a mesura a mig termini la densificació dels barris, el que hauria de permetre més presència de persones al carrer i, amb ella, més dificultats per accedir a habitatges. La densificació és, però, una proposta que a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament encara no sap com emprendre ja que suposa de canvis graduals a més llarg termini. Tot i així, Cristina Paraira, tinenta d’alcalde de Seguretat, diu que està disposada a parlar-ne sense concretar encara cap possible acció al respecte. Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, que manté una forta pressió al govern en aquest tema, considera que qualsevol mesura suma però que les proves no poden comprendre tot el municipi i menys encara en un context en què, diu, calen accions urgents.

Amb el debat obert, el govern vincula l’aplicació de noves mesures a l’aprovació del pressupost del 2019, de moment sense els suports suficients després de ser retirat en la sessió plenària de desembre. Paraira diu que, amb el pressupost aprovat, s’instal·larien 12 càmeres de videovigilància, la ubicació de les quals s’acordaria al Consell de Seguretat, i un nou dron amb càmera tèrmica –ja n’han adquirit un tot i que encara no ha entrat en funcionament–. Aquestes eines estan incloses en una partida de 250.000 euros que no es pot aplicar si no s’aproven els comptes, el que l’alcaldessa, Carmela Fortuny, ha aprofitat com un motiu més de pressió a l’oposició per permetre’n l’aprovació.

Notícies relacionades