Transsexualitat, més enllà d'Alan

Foto: Jordi Pascual

El dia del Ple de gener, dilluns 18, farà tres setmanes i tres dies del suïcidi del jove transsexual rubinenc molt vinculat amb Sant Cugat, Alan Montoliu. Serà el moment en què es farà la condemna política més clara a través d'una moció conjunta de tots els grups municipals llevat del PP, proposada inicialment per ERC-MES. La mort del jove és un assassinat social que representa la sortida més extrema davant l'assetjament a persones trans.

Amb els vots favorables de, com a mínim, els grups proposants, 24 dels 25 regidors; s'aprovarà traslladar el condol i suport de l'Ajuntament a la família d'Alan i manifestar el rebuig a qualsevol forma de transfòbia o discriminació per raó d'identitat o expressió de gènere. El consistori prendrà el compromís de fer complir la llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.

D'altra banda, es demanarà al govern de la Generalitat l'aprovació del reglament per desenvolupar totalment la llei i així fer una passa més per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. També s'instarà a les institucions amb capacitat legislativa a impulsar una Llei per la Identitat de Gènere per agilitzar els canvis de nom i sexe, aturar els tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de salut mental.

No t'oblidarem, Alan! #StopTransfòbia #JoTambéSócAlan #SantCugat #rubicity pic.twitter.com/I6jngeM4C8

— JERC Sant Cugat (@jercstcugat) 30 desembre, 2015

Nens, joves i transsexualitat

L'Alan es va treure la vida amb 17 anys. Durant la infància i la joventut les persones disconformes amb el gènere viuen dificultats pròpies ja que es troben en ple desenvolupament biològic, psicològic i emocional. Luis Montero, membre del Grupo de Trabajo de Disforia de Género en Menores, explica en un article en El País que els nens amb disfòria de gènere (patologia) acostumen a tenir un malestar intens que precisa d'una detecció precoç i un tractament integral. A més, solament el 15-20% dels casos persisteix en l'edat adulta.

Davant de la detecció de la conducta en menors, l'American Psycological Association (APA), referent mundial de la psicologia, recomana que els pares treballin amb les escoles i altres institucions per abordar les necessitats particulars dels seus fills i garantir la seguretat. Segons el Colegio de Psicóliogos de Madrid, els nens estan especialment exposats a l'anomenat “estrès trans” com a resultat de l'opressió a través de la visió binària (masculí i femení) majoritària sobre el gènere.

En un comunicat de la institució madrilenya s'adverteix de la hipervigilància, la baixa autoestima i les conductes autolesives i propenses al suïcidi que pot generar l'estrès. L'índex de suïcidi entre persones trans és del 30-40% mentre que en la població en general se situa en l'1'6%. Els nens trans estan més sotmesos a l'assetjament escolar i l'aïllament que acostuma a generar depressió. Es recomana que les escoles tinguin programes de prevenció en poblacions vulnerables.

Si bé, no tots els centres educatius desenvolupen correctament els seus plans lectius respecte al gènere. A la mateixa Comunitat de Madrid, segons explicava eldiario.es, un institut públic recomanava els estudiants del Grau de Formació Professional de Tècnic Superior en Educació Infantil evitar reforçar les conductes dissonants amb el sexe biològic del menor assenyalant la “verdadera identitat: 'ets un nen o una nena'”.

Tot i que els experts no tenen cap acord sobre a quina edat es pot considerar una conducta com a transgènere, la pedagogia sobre transsexualitat és essencial en les escoles. És per això que també hi ha bons exemples de programes com la unitat didàctica realitzada per l'Associación de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales del País Vasco en què s'esclareixen els conceptes clau sobre el transgènere a través d'activitats, pel·lícules i documentals recomanats.

A Sant Cugat, explica la presidenta de la Coordinadora d'AMPA, Carme Roca, els infants vulnerables són atesos individualment dins de les unitats d'atenció a la diversitat. Per a ella, però, “caldria treballar el grup classe per tal d'aconseguir que hi hagi una acceptació i una tolerància cap a qualsevol diferència”.

En el Pla de dinamització educativa no hi ha cap tema concret sobre transsexualitat. Des de segon d'ESO fins a batxillerat o grau mig hi ha cinc unitats didàctiques sobre sexualitat més la destinada a violència de gènere: Sexualitat, afectivitat i relacions personals; Sexualitat responsable i prevenció de riscos; Amics i alguna cosa més; Sexualitat: del plaer a la responsabilitat, i L'únic cos que tenim: m'agrado tal i com sóc.

En la moció que s'aprovarà en el Ple un dels acords preveu “fer valer el dret a la identitat sexual en l’àmbit educatiu, dotant als centres els recursos necessaris per lluitar contra la LGTBIfòbia i prevenir els casos d’assetjament escolar”. Tal com explicava Eulàlia León, d'Actua, en un article en aquest diari, els nens comencen a mostrar característiques del sexe oposat a la primera infància cap als 2-3 anys però no és fins els 18 quan poden iniciar els tràmits per canviar de sexe.

Els conceptes relacionats amb la transsexualitat

L'APA defineix una persona transsexual com aquella que té una identitat de gènere diferent al sexe assignat en el naixement. El gènere fa referència als atributs, conductes i rols mentre que el sexe és una categoria purament biològica. En molts casos els transsexuals se sotmeten a intervencions mèdiques, tal com va fer Alan, per fer coincidir el sexe amb el gènere, el que s'anomena “reassignació de sexe o gènere” o “afirmació de gènere”.

Dins de la categoria de transgènere hi ha més categories que la transsexualitat. Els travestis, per exemple, són persones que utilitzen maneres de vestir pròpies del gènere oposat dins de la seva cultura. Majoritàriament no se senten incòmodes amb el sexe assignat i no desitgen canviar-lo, sinó que solament empren el transvestiment com a forma d'expressió de gènere.

Els drag queens i drag kings també formen part del transgènere. Els primers són homes que es vesteixen com dones per entretenir altres persones en bars o clubs. Els segons són dones que es vesteixen com homes amb la mateixa finalitat.

El gènere-queer és el d'aquelles persones que identifiquen el seu gènere fora del binarisme home-dona. Poden situar-se en una escala entre totes dues opcions o renegar completament de la visió binària per quedar-se al marge. Si bé, molts queers no s'identifiquen com transgèneres, on també entrarien altres categories com les persones andrògines, multigènere, disconformes amb el gènere, del tercer gènere o persones de dos esperits.

És la transsexualitat un trastorn?

Psicològicament un trastorn solament pot estar considerat com a tal si causa angoixa o discapacitat. Com les persones trasgènere i transsexuals no experimenten el seu gènere com una angoixa ni com una discapacitat, no es pot considerar un transtorn mental.

Ara bé, segons el Manual Estadístic de Diagnòstics de Transtorns Mentals (DSM-5) existeix la categoria de disfòria de gènere per a les persones “amb incongruència de gènere intensa i persistent”. Diferencia les característiques de nens i d'adolescents i adults. El debat professional hi és present.

A Espanya s'obliga les persones transsexuals a acceptar que tenen el trastorn de disfòria per tal de reconèixer la seva identitat de gènere. En la moció que es presenta en el Ple de gener es demana una Llei per la Identitat de Gènere “amb l’objectiu de facilitar i agilitzar els procediments de canvi de nom i sexe en els documents i certificats oficials, d’abolir els tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de salut mental com a requisit pel reconeixement de la identitat de gènere”. També reivindica el dret a la identitat sexual en menors.

La transició de gènere

Una persona transsexual pot realitzar una transició cap al sexe que correspon a la seva identitat de gènere. Tal com explica el metge i sexòleg, Edison Pazmiño, del Centro de Investigaciones Psiquiátricas, Psicológicas y Sexológicas de Venezuela (CIPPSV) en un article en Sin Etiquetas, la transició passa per quatre fases: la reassignació social, la hormonal, la quirúrgica i la legal.

La primera etapa dura entre un i dos anys i passa per elegir un nom, la supervisió de la conducta, la modelació d'hàbits i teràpies d'assertivitat i orientació familiar. La segona fase és l'hormonació i el control i seguiment del tractament de per vida. Quan es porten dos anys des de l'inici de la presa d'hormones arriba la intervenció quirúrgica que adapta el cos al nou gènere.

La reassignació legal implica canviar totes les referències de gènere dels documents oficials. A Espanya no cal haver passat la fase quirúrgica per fer aquests tràmits, únicament cal el diagnòstic de disfòria de gènere. En altres països no es poden adaptar els documents oficials sense haver fet la reassignació de sexe o afirmació de gènere per via mèdica.

La política local

La moció que es debatrà dilluns va estar proposada inicialment per ERC-MES. Amb la suma de CDC, CUP-PC, C's, ICV-EUiA i PSC s'han modificat alguns petits detalls que no varien la part central del contingut. El PP, però, no s'hi ha sumat, segons explica el regidor d'ERC-MES, Èric Gómez, perquè en la moció hi ha referències a lleis que els populars no defensen. Dijous es presentarà una moció semblant en el Ple de l'EMD de Valldoreix, en aquest cas institucional ja que tots els grups donen suport.

El debat polític ha arribat més enllà de les mocions, de les mobilitzacions o de la pancarta que les JERC van penjar en la Plaça Lluís Millet. Gómez va escriure un article a Cugat.cat el 31 de desembre en què lamentava la mort d'Alan i la definia com un assassinat social. Aquestes paraules no van agradar la JNC que va respondre amb un article en el seu lloc web.

Lamentem la LGTBfòbia que mostra aquest article de la @jncsantcugat i exigim una rectificació pública #SantCugat pic.twitter.com/rgAE9SXwjU

— JERC Sant Cugat (@jercstcugat) 8 gener, 2016

Les joventuts de CDC apuntaven que Gómez culpabilitzava tots els santcugatencs de la mort d'Alan en definir el suïcidi com un assassinat social. Acusava les JERC de no haver escrit un article per la mort d'una membre d'una associació juvenil dies abans del suïcidi del jove “perquè ella no cridava l'atenció, perquè no formava part de cap grup minoritari”.

L'article criticava les joventuts d'ERC d'oportunisme polític i de l'ús d'una desgràcia personal per fer populisme. La solució proposada en el text davant dels suïcidis és la cobertura psíquica en la seguretat social i mesures contra l'assetjament escolar. La resposta en les xarxes socials va provocar que la JNC retirés l'article del lloc web.

Notícies relacionades