Sant Cugat s’omple d’actes de reconeixement a les víctimes del franquisme i contra el feixisme

Fotos: Jordi Pascual

Coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Pins del Vallès (nom que rebia Sant Cugat durant la segona República), la ciutat ha viscut durant tot el dissabte diversos actes de memòria i rebuig al feixisme. El central ha estat al migdia a la plaça de Barcelona, on l’historiador local i expert en la segona República, la Guerra Civil i els primers anys de franquisme, José Fernando Mota, ha repassat les xifres i la història de la repressió.

Durant la Guerra Civil van morir 70 santcugatencs en el camp de batalla –només un del bàndol franquista– i 13 van ser assassinats en la reraguarda, recordats i homenatjats posteriorment per no ser republicans. La reraguarda republicana va tenir 50.000 assassinats davant els 150.000 de la franquista –amb milers de persones encara a les cunetes– i 50.000 assassinats un cop implementada la dictadura.

Es té constància de quatre afusellats santcugatencs al Camp de la Bota, on es van executar prop de 1.700 persones, i quatre altres van morir a altres indrets d’Espanya. Dels 270.000 empresonats al 1923, prop d’un centenar eren santcugatencs. A més, prop de 95 conciutadans van passat per consells de guerra a partir del 1940, entre els quals hi havia 12 regidors. 70 santcugatencs –10 d’ells exregidors– van estar sotmesos a la Junta Local de Libertad Vigilada.

A aquestes xifres cal sumar-li l’exili. Es té constància que entre els exiliats santcugatencs hi havia 17 regidors. Alguns dels exiliats van tenir la desgràcia de caure en mans dels nazis i acabar en camps de concentració. Hi va haver dos santcugatencs morts als camps i dos altres que van ser deportats.

Però el franquisme no només va suposar aquest grau de repressió. Segons les investigacions de Mota, moltes familiars d’exiliats van ser obligades a netejar espais públics i fins i tot Presentació Mir, muller de Magí Bartralot, exalcalde, va ser rapada i exposada així en una plaça pública. Llavors també va arribar la corrupció del sistema i la gana, amb prop d’un terç de la població forçada a passar pels menjadors del Auxilio Social.

Mota, que ha fet també un repàs a la repressió de totes aquelles entitats i partits que no compartien els valors del règim, ha fet una crida per recuperar la memòria de les persones represaliades. Tot i que ha celebrat els darrers passos fets per les administracions públiques en aquest sentit –aquest mandat s’ha aprovat una moció per homenatjar els santcugatencs deportats a camps de concentració i una altra per a les víctimes del franquisme–, ha demanat a les forces polítiques deixar de fer partidisme i anar a cop de moció per retre un homenatge i un reconeixement ben preparats.

L’acte, que ha començat just després d’una ruta històrica pel centre de la ciutat conduïda pel mateix historiador, també ha comptat amb la lectura d’un manifest unitari de reconeixement a les víctimes de la repressió. Ha estat llegit per Pau Alonso, el pare del qual va ser perseguit pel franquisme a Madrid fins que va poder venir a Catalunya, terra d’acollida i refugi tot i estar sota el mateix règim.

L’acte ha comptat amb el suport de l’ANC, l’Associació Veïnal Centre-Estació, l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix, Federalistes d’Esquerres, Òmnium Cultural i l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya en quant a entitats i per la CUP, ERC, Jovent Republicà, PDECAT, PSC, Joventut Socialista, Podem i Sant Cugat en Comú en quant a partits. Units per Avançar ha criticat per Twitter que no han estat cridats a participar de la jornada.

Arran proposa una mirada sobre l’extrema dreta en l’actualitat

Les joventuts de l’esquerra independentista han proposat una jornada antifeixista que ha tingut com a plat fort la xerrada de Mireia Vehí, diputada de la CUP, i Ignasi Bernat, sociòleg. Tots dos han coincidit a dir que, tot i que ja no ens trobem en el marc de la dictadura, els principals poders no han tingut un canvi real.

A nivell econòmic, diu Bernat, no s’han canviat les estructures bàsiques i, a falta d’un procés revolucionari com els viscuts a Grècia i Portugal, la privatització de les empreses que en el franquisme beneficiaven els fidels al règim han servit per seguir alimentant la mateixa oligarquia. En quant a política, diu, la llei d’amnistia va servir per no jutjar els crims del franquisme, alhora que l’estament judicial no va viure una renovació i la monarquia ha passat a jugar el paper de continuadora. Finalment, en l’àmbit cultural, no s’ha canviat la concepció nacional, havent una conceptualització d’Espanya des de Castella i amb la resta de nacions com a part petita d’aquesta espanyolitat. Això, diu Bernat, ha permès explotar l’anticatalanisme com a rèdit polític de les forces conservadores.

També Vehí ha criticat la manca de canvi real des del franquisme amb unes institucions que, diu, toleren i incorporen l’extrema dreta com un element més de l’estructura del règim del 78. Recorda que en l’actualitat hi ha hagut centenars d’agressions als Països Catalans, el que considera que no dista tant de fenòmens anteriors com la batalla de València o la repressió a Euskal Herria. L’auge institucional de l’extrema dreta, tem, es deu a un discurs de suposades solucions fàcils i a la incapacitat de les forces antifeixistes de fer-hi front.

Per això, tots dos conferenciats han animat a generar discurs polític i un cordó sanitari que arribi a cada barri. Per això, diuen, cal abandonar la visió de l’antifeixisme només com les resistències viscudes als anys 30 i començar a incorporar elements de les resistències actuals. També criden a fer un relat inclusiu –una subjectivitat més àmplia–, que apropi les persones que fins ara no s’han sentit interpel·lades.

Notícies relacionades