Rodrigo Lanza: "No hi ha res en Ciutat Morta que ens puguin dir que és mentida"

Rodrigo Lanza a la redacció d'elCugatenc. La resta d'imatges són de la presentació de Ciutat Morta a Cal Temerari. Fotos: Jordi Pascual

El 18 de novembre a la tarda Cal Temerari acollia la projecció del documental Ciutat Morta. L'acte estava organitzat per l'agrupació Cerdanyola – Sant Cugat d'Amnistia Internacional i hi va acudir un dels protagonistes del 4F, Rodrigo Lanza. Ell va estar detingut i posteriorment condemnat a anar a presó. La versió oficial diu que va ser un dels agressors al policia que va quedar en estat vegetatiu durant el desallotjament del Palau Alòs, un edifici ocupat al centre de Barcelona en què la nit del 3 al 4 de febrer del 2006 hi havia una festa.

Lanza s'oposa a la versió oficial, i malgrat haver estat condemnat amb la presó i una indemnització de més d'un milió d'euros, recorre viles i pobles per explicar la seva visió dels fets. Ho fa conjuntament amb les projeccions de Ciutat Morta, el documental que tracta de desmentir la versió oficial i que va causar un gran rebombori quan es va emetre al Canal 33 el 17 de gener del 2015. En parlem amb ell en aquesta entrevista.

- En el 4F se't deté, se't jutja i se't posa una multa a mode d'indemnització de més d'un milió d'euros. Com és viure un cas d'aquestes característiques a nivell personal?

- És molt complicat resumir-ho perquè he viscut set anys d'això i deu des que va començar. Al principi ho vivia d'una manera, després d'una altra i ara tinc una altra filosofia. Inicialment no t'ho creus: arriba l'advocat per dir-me que m'estan demanant homicidi d'un policia i lesions a cinc agents. No m'ho creia, buscava la càmera oculta. Entres a la presó pensant que això no pot ser, fins que portes dos mesos i penses “això és”.

És un procés mental lent que s'afronta de diferents formes. Intentes treure el costat positiu a tot. Ara penso que la vida no és allò que et passa ni els objectius que et fixes sinó com enfrontes les coses que et passen, si segueixes els teus principis o no. Això et defineix. Malgrat tot el que ha passat, penso que ho he encertat, ho he portat tot endavant sense fallar a la meva veritat. He arribat a pensar que si pogués tornar enrere, faria exactament el mateix. Clarament, evitaria entrar a la presó.

- Has explicat en algunes entrevistes que quan vas entrar a la presó et forçaven a acceptar un delicte que deies no haver comès.

- Al principi no. Quan entres de preventiu no et demanen res. A la segona vegada, amb 26 anys, en la junta de tractament en van posar un tercer grau i em van dir que el signés acceptant el delicte. La meva mare i el meu advocat em van convèncer perquè ho signés però amb la situació davant no podia mentir-me a mi mateix. És igual si sortia un o dos anys després. Allò important era com sortia. Si tinc un fill i m'he mentit a mi mateix, què he d'ensenyar-lo. Quan tingui 80 anys vull poder mirar-me i dir-me que vaig portar bé aquests moments clau de la meva vida.

- Quan surts de presó com et sents? Suposo que deus pensar “per fi” però al mateix temps has de tenir certa impotència per haver passat tant de temps.

- Sí. També vaig tenir dues sortides. La primera va ser molt inesperada i molt més complicada. Per a mi va ser molt més traumàtic sortir de presó que entrar. Acomiadar-se dels companys és el més dur que vaig haver de fer a la presó. Quan et donen l'auto de sortida t'alegres però quan parles amb els companys te n'adones que ells seguiran dins. El que vols és treure'ls.

Vaig sortir i no hi havia ningú esperant-me fora. En el meu cas l'assistent social no va avisar ningú, ni la premsa. Ho vaig agrair perquè després d'acomiadar-se seria un altre canvi emocional complicat. Preferia la mitja hora que vaig tenir mentre venia la meva mare quan vaig trucar per dir-li que estava fora.

- M'agradaria que m'expliquessis un altre concepte de la condemna que és la indemnització altíssima que et fan pagar a la família del policia.

- 1.580.000 €.

- Això com es paga?

- Doncs no es paga –riu–. Quan vaig sortir de la presó vaig fer el càlcul i no podria fer-hi front ni vivint 100 anys pagant 1.000 € al mes. Això significa que seré precari de per vida. Abans de ser pres ja sabia que seria precari, i orgullós, però quan t'obliguen a fer-ho... Però hi ha altres aspectes que marquen més. El proper 4 de febrer fa 10 anys del cas i si pogués fer-me càrrec de la meva responsabilitat civil, podria esborrar els meus antecedents, però no puc. Estic condemnat a tenir antecedents penals de per vida a tota Europa. Per a creuar fronteres sempre hi ha una fitxa meva. Ara tinc la precarietat imposada però no vull un cotxe, ni una casa... No són les meves metes.

- Més enllà de la part judicial, se t'ha quedat un estigma? Tens la sensació que hi ha coneguts que et miren diferent després d'haver passat per la presó?

- He tingut bastant sort de tenir un entorn i una família que sempre han cregut en mi. Els meus amics han sigut el meu grup de suport. Tot el meu entorn era conscient que no per estar pres era culpable. De fet, els grans culpables de com va el món avui dia són els que tenen les claus de les presons.

Sí, he vist que existeix l'estigma en casos de companys. En el món laboral ha sigut molt complicat per a mi. Ara treballo perquè em va contractar una cooperativa on hi ha molts amics meus. Vaig buscar feina a Saragossa però tinc un forat de set anys. Vaig sortir de presó sense l'experiència laboral d'algú amb 28 anys, sense els estudis... Estava lligat de mans i peus. Avui dia et cerquen per Google i surt tot el cas. Intentava obviar que havia estat pres en el currículum però no podia amagar-ho. La reinserció no existeix.

- Dius que quan la policia et va detenir ho va fer arbitràriament. Per què penses que et van seleccionar a tu i no a un altre?

- Van detenir a nou persones. Els tres únics sud-americans es van emportar els càrrecs més greus. Dels tres no europeus, el de més “pintes”, que era jo, va tirar la pedra. El segon, l'altre càrrec més greu...

- Origen i estètica?

- Sí. Els dos que eren de Madrid, Alfredo i Patricia, les altres lesions per les quals inicialment no havien d'entrar a la presó. La ciutadana alemanya, menys pena. Pels ciutadans catalans, els càrrecs menys greus. Finalment, un català amb l'avi metge de l'exèrcit va ser l'únic que va sortir absolt. No és coincidència. Van detenir unes persones arbitràriament i van escollir els càrrecs de forma racista i classista.

- Penses que és un cas puntual o és un modus operandi?

- És un modus operandi. No sé si de tots els cossos policials, que crec que sí però no ho sé. La meva experiència és així. Quan em van detenir, la policia sabia que jo no era culpable. Malgrat això, em van apallissar i al furgó solament preguntaven pels “sudacas”. No ens pegaven dient que havíem ferit un company sinó dient-nos “sudacas de merdai “Pinochet hauria d'haver-te matat”.

- A més, amb canvis de versió oficial.

- Sí, molts.

- Com s'explica això? Interès de reforçar la policia?

- Interès polític. El canvi de versió no crec que fos per acomodar-se a la versió oficial, que també, sinó per justificar l'acció. Hi ha nou persones detingudes que estaven al carrer. Qui va tirar el test segurament estarà a la festa amb 1.000 persones més. Algú havia de pagar les culpes. És molt més senzill muntar una cosa amb la gent detinguda que obrir una investigació de 1.000 persones.

La casa era propietat de l'Ajuntament, sabíem que hi havia policia secreta dins la casa, que es venia droga fins i tot a la policia... Era un entramat mafiós que es va intentar tapar. L'Ajuntament va ser el primer a culpabilitzar-nos. Ens demanava més que la Fiscalia en el judici com a acusació particular. El consistori era el propietari, va enviar la policia, va ordenar netejar l'espai abans de l'arribada de la policia científica i després ens acusa. Hi ha interès a culpabilitzar-nos perquè no hi hagi responsables polítics.

- Més enllà del paper de l'Ajuntament durant el judici, el dia de l'actuació va ser protagonista amb l'enviament de la policia. Tu que vas estar allà, creus que ja hi havia prevista una actuació, que van ser queixes dels veïns..?

- Els policies feien una funció de porters. Quan vaig arribar em van dir que no podia entrar perquè la casa estava plena. Jo els vaig dir que no volia entrar, volia creuar el carrer però em van dir que passés per un altre lloc. En el moment que van deixar un grup a fora mentre més gent arribava des de Laietana es van veure desbordats i van fer la càrrega policial. Crec que no estava previst.

Van fer la càrrega i immediatament després van arribar més policies. Penso que van demanar reforços abans i quan van veure que arribaven van començar la càrrega. Tot això va ser abans que caigués el test. Estic segur que el primer cop de la nit és el que vaig rebre jo al cap. Em van detenir en part per això, en veure'm córrer amb el cap ple de sang.

- Es fa Ciutat Morta, s'emet en el Canal 33 i això provoca un revol social sense precedents en el cas. Es dóna a conèixer el 4F i la gent té la concepció que la policia ha actuat malament. Aquest és el canvi que podem analitzar en xifres però per a la gent que ho heu viscut quin canvi hi ha abans i després de l'emissió en la televisió pública catalana?

- Semblarà que no m'alegro que es conegui, per mi va ser agredolç perquè és molt trist que t'hagin de creure perquè surts en la tele. També entenc que la majoria de la gent és així. El canvi va ser una mica incòmode perquè, tot i alegrar-me molt, va implicar la presència de mitjans de comunicació i jo no estic acostumat, em sento una mica incòmode. No tenia bona experiència amb els periodistes dels mass media que sempre intenten tergiversar. Després va venir la portada d'El Periódico del policia que assegurava que li havia no sé què.

D'altra banda, era genial. Va ser una victòria moral. Visc a Saragossa i estava allà quan es va emetre. Pensava venir a Barcelona després. Quan vaig venir recorde que en agafar el metro un revisor em va reconèixer, em va obrir la porta i em va dir: “Rodrigo, passa”. Vaig baixar a Plaça Catalunya i una dona de gairebé 60 anys que sortia d'El Corte Inglés se'm va apropar plorant demanant-me disculpes per part dels catalans. Vam trencar la bombolla.

Aconseguir que gent que mai havia dubtat es plantegi la versió oficial és molt, com la pastilla blava de Màtrix. A nivell personal veia que ja no necessitava que arribés un jutge per dir-me que era innocent perquè ja ho sabia. Malgrat haver passat molt de temps a la presó, hem pogut contar la nostra història.

- Però no es pot fer justícia a nivell institucional perquè la Fiscalia no va voler reobrir el cas.

- Ara, en arribar als 10 anys, el cas ja està totalment tancat. No es pot obrir ni havent-hi una prova nova. S'hauria de fer un altre judici. Es tracta de sortir d'Espanya, anar a Estrasburg, molt més complicat. Ho farem. No hi ha cap interès per part de la Fiscalia perquè defensa els interessos de l'Estat. Justament, l'Estat és el responsable del 4F.

- Molta gent, en emetre's Ciutat Morta en el Canal 33, deia que era un documental de part. Ho veus així?

- En Ciutat Morta es va intentar parlar amb totes les parts però moltes no van voler participar. Ho vam mostrar tot. Haguéssim pogut posar moltes coses més però volíem fer un documental rigorós en què tot el que es digués estigués acreditat per documents. No hi ha res en Ciutat Morta que ens puguin dir que és mentida. Clarament els directors van voler transmetre el seu missatge i, intentant ser imparcial, sempre s'és parcial.

La gent critica això però portàvem set anys de la versió oficial, que era parcial. Els mitjans ens acusaven abans del judici. No empraven ni la fórmula de “suposats culpables”. Una vegada que surt l'altra versió i és imparcial? Perdó que ho digui però no fotis.

- Igual que has vingut a Sant Cugat, has anat per diferents pobles acompanyat en molts casos de la projecció de Ciutat Morta. Què has d'explicar que no has pogut dir fins ara?

- El documental dura dues hores, és llarg, però són set anys resumits. És important venir i explicar què va passar amb els policies que ens van torturar. En entrar a la presó però han estat donats de baixa per una discapacitat mental inexistent i reben unes pensions de 2.800 € mensuals. Hi ha molts detalls que s'han quedat fora. Per exemple, en el documental no s'explica que tinc una responsabilitat civil d'1.580.000 €. Hi ha moltes coses que m'agrada dir a la gent a mode de detalls.

És molt diferent veure un documental i apagar la tele que tenir algú que ho va viure davant només acaba. És una pel·lícula però hi ha gent real que ho hem sofert.

Notícies relacionades