Recorrent Sant Cugat a pas d’agent cívic

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Avui recorreré de nou els carrers de Sant Cugat, però no bufant darrere d’un rider, avui al pas tranquil d'una de les parelles de agents cívics que patrullen a diari la nostra ciutat. A dos quarts d'onze a la porta de l'Ajuntament em trobo a la Francisca Català i l’Oriol García, dos dels vuit membres que formen el grup. Presentació i a petejar el carrers. Sortim a la rambla del Celler. Al carrer Francesc Moragas hi ha un camió de repartiment mal aparcat i li indiquen que ha d’utilitzar les zones de càrrega i descàrrega. Al·lega que quan ha arribat estava ocupada i que ara es mourà. Tota la conversa totalment correcta i cívica. “Aquest carrer és un dels punts més conflictius, tenim la zona de descàrrega, els cotxes i el carril bici. És el eix principal que travessa Sant Cugat i hauríem d’aconseguir que els vehicles de pas tinguessin vies alternatives”. L’Oriol fa de coordinador de l'equip, un grup amb paritat de gènere i diversitat d'edat, que treballa junt des del nou de desembre i que acabaran el seu contracte de nou mesos el nou de setembre. L'Oriol és electricista de formació o voluntari de vocació, és membre dels Agents de Defensa Forestal des de molt jove i molt conegut entre els membres dels cossos de la Brigada Municipal, Defensa Civil, Policia Municipal...

“Els temes d'aparcament, ocupació del carril bici i els patinets són el més habituals per la zona centre”. La Francisca és la membre més jove de l'equip però es manté serena quan ha de cridar l'atenció a altres joves o a una persona més gran. Amb serenitat i bones maneres intenta que la ciutat sigui més amable i humana. Per desenvolupar aquest treball “vaig rebre formació d'habilitats de comunicació, treball en equip, primers auxilis, pràctiques en l'ús del desfibrador automàtic, normes de tràfics i protecció civil”.

Enfilem pel carrer Sant Antoni, primer patinet aturat. Li expliquen amablement les normes que prohibeixen aquest vehicles circular per les zones de vianants. “No tenim la capacitat sancionadora, només podem informar i recomanar”. Arribem a l'estació, després per Francesc Macià, carrer Martorell, carrer Valldoreix i pel carrer Santa Maria als Quatre Cantons, on l'Oriol ens abandona perquè té un curs de formació. Aquesta setmana acaba el contracte de nou mesos i la gent s’ha buscar la vida, aquesta formació inclou elaboració de currículums, preparació per entrevistes de treball...

Amb la Francisca continuem pel centre del Sant Cugat. “També fem els barris, la Floresta, Mira-sol... Fins i tot visitem zones allunyades com Can Barata o Sol i Aire, que també els hi agrada veure que ens preocupem d'ells”. Però, com podeu endevinar, per aquests recorreguts no van a peu, des de fa poc poden utilitzar les bicicletes elèctriques i un cotxe per a les distàncies més llargues.

Poc abans de les dotze estem davant del col·legi Joan Margall. “Una de les prioritats durant el curs és col·laborar a l' hora d'entrada i sortida dels col·legis del centre i alguna escola bressol que estan en punts conflictius pel tràfic, aturar els vehicles, ajudar quan surten de l'aparcament. Hi ha companys que algun dia han arribat més d'hora per cobrir uns d'aquests serveis. Per a nosaltres són dels més importants”.

Més actuacions que fan a diari. “Vigilem tot el tema de les escombraries, que els comerços no deixen els cartrons fora d'hora i de lloc, que els voluminosos es recullin si la gent els ha deixat fora de data o en lloc equivocat, avisem si hi ha containers malmesos o brossa fora. Tot el tema de la neteja és important, com revisar els forats al terra, voreres en mal estat o trencades, les lloses dels carrers de vianants que es mouen....”

A la porta del Margall ens recull la parella d'agents formada per la Marta i el David. I el quartet reinicia la marxa per Sant Magí i el carrer Sant Josep Carner. Al CAP “hi uns forats, però aquesta part, desprès de la vorera ja no és competència municipals, nosaltres donem part, l'Ajuntament avisa al Consorci i ja es resoldrà”. Un pas més endavant el David m'assenyala un ferro a la cantonada de la calçada, uns cartrons fora del containers, i veig a la Marta que s’ajupeix i els agafa per ficar-los al seu lloc. “Això també ho fem a vegades”. Militant, la Marta, contra la brutícia.

Continuem. Arribant a la avinguda Francesc Macià ens para una dona i ens diu que a la avinguda hi ha un pi que es tomba sobre uns bancs on normalment seuen avis i què es pot fer a les pixades de gos a la porta de casa seva. Em diuen que no troben massa problemes amb els gossos, que en general la gent compleix amb les normes, i a vegades no ho fan fer falta d'informació.

Fem les fotos pertinents al pi i baixem a rambla del Celler i cap la base, a l’edifici de l’Ajuntament vell, que a la una acabem. Un cotxe particular en zona de càrrega davant de la llibreria, la Marta s'apropa, li explica que no està en el lloc adient. La conductora diu que no hi ha aparcament i toca el clàxon perquè el seu fill s'afanyi, que ha anat a buscar alguna cosa. Segons després arranca i nosaltres arribem a Francesc Moragas i, sorpresa!, ens retrobem el camió vermell de l'inici de la ronda, aparcat en el mateix lloc, el que no li pertany. La Francisca posa cara de sorpresa, “però si davant nostre s'ha canviat, que li hem fet de lloc”. Doncs ha fet la volta i segueix treballant a la zona.

Una pregunta: No podeu demanar les dades a que incompleixi les normes municipals, no podeu sancionar i a més heu d’observar amb exquisita educació i amonestar amb amabilitat; llavors quins resultats podem esperar de la vostra feina? És adient la inversió en un servei d'aquest tipus? La Marta ho te clar: “Nosaltres cada dia procurem que la gent es comporti pel carrer, que sigui més cívica, intentem fer entendre que el carrer i la ciutat és de tots o a tots ens correspon el manteniment, que la bona convivència es cosa de tothom. Nosaltres no sancionem, però cada dia fem una labor de pedagogia”. Ella és optimista està fermament convençuda del valor de la seva feina, del valor de mostrar la cara amable dels serveis municipals.

Arribem a l’hora de mig dia, hora de recollir-se a la base, a l'Ajuntament vell

Jornada de tarda

A les quatre de la tarda em trobo amb el David i fem un volt per la zona de Sant Antoni, estació, avinguda Lluís Company... Sobre l'incivisme, “a vegades és un tema de desconeixement de les normes. Per exemple, hi ha veïns que no tenen clar quan han de llençar els objectes voluminosos o les normes per circular per zones de vianants”.

I a l'hora de la sortida dels nens de l’escola bressol del carrer Valldoreix amb Rosselló ens trobem a la porta amb la Francisca i la Marta. Aquí la feina es multiplica, han d'articular el pas dels cotxes que van de pas o a recollir canalla, amb els vianants, pares i mares amb cotxets, a més de bicicletes i els patinets de rigor, el gran problema del moment, més nombrosos a aquesta hora. Aturen un i li expliquen la normativa, baixa i continua a peu, el segon patinet i repetició de la escena, tercer, quart... i arriba un moment que perdo el compte. Algú escolta, baixa, però quan fa la volta puja una altra vegada.

Un noi ja grandet. L'aturen i el David inicia la conversa de rigor i la Marta, al veure la cara del noi, poc receptiu, s'apropa i es fa càrrec del treball de convenciment, que sembla, per la cara del noi, que no és fàcil. Al final, “si jo t'entenc, que passen cotxes i motos, que tenen motor, però aquesta és la normativa, que no l'he fet jo, i l'únic que et dic és que ara és una recomanació o advertència, si t'agafa la policia és una multa, res més”. Rondinant, baixa del monopatí i continua a peu. Fins que gira la cantonada?, és el que fa més d'un. Quan la Marta torna, “a vegades els nois responen millor si és una dona la que els crida l'atenció i al revés”.

En aquest punt ens trobem una bicicleta que puja el carrer Rosselló en direcció prohibida. Quan la paren i li diuen que no es pot, tampoc en bici, posen cara de sorpresa, perquè quants ens saltem aquesta senyal quan anem pedalejant?

Ja quasi no queden nens a l’escola bressol i abans de marxar els demano una valoració de l'experiència d'aquests nou mesos. “La sensació que traiem és positiva, creiem que la societat no està tan malament com a vegades veiem als mitjans de comunicació, la majoria de la gent respon amb educació, és agraïda quan l'ajudes. Quan fem la ronda pel barri de Sant Francesc és gratificant quan s'apropen el avis i els pots ajudar amb algun tema o simplement els escoltes”.

Al despatx de Pere Soler

Uns minuts abans de sortir al carrer, em va rebre el Pere Soler, tinent d’alcaldia de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat i Seguretat, al seu despatx. M'explica que el servei funciona des del 2016 i que va ser una iniciativa de l'oposició, on en aquells moments era el seu partit, el PSC. Com que és un servei finançat amb diners de Plans d'Ocupació, a vegades es produeixen interrupcions i falta de continuïtat. “L'actual govern municipal ha pres aquest servei de caràcter social com un eix transversal que vertebri i complementi la resta de serveis d'atenció als veïns. Per remarcar la importància que li dona el consistori actual, ara estan adscrits al departament de Presidència”. Remarca que, malgrat ser agents sense capacitat de sancionar, estan fent una gran tasca com complements a la resta de serveis municipals, com el suport en els diferents esdeveniments de la ciutat, les diverses festes que es celebren, eleccions, complement de Protecció Civil... Allò ideal és aconseguir que sigui un servei fix, “però això no depèn de nosaltres sinó dels recursos necessaris i de la normativa sobre contractació de personal”.

Notícies relacionades