Publicitat

Ramon Palacio: “A Catalunya s’han produït clarament vulneracions dels drets humans”

Foto: Jordi Pascual

Va ser nomenat Síndic de Greuges de manera oficial el 9 d’octubre a una sessió plenària en què el fins llavors primer Síndic de la ciutat, Jaume Clavell, es va acomiadar després de complir el topall de dos mandats de cinc anys de servei. A diferència del seu predecessor, Ramon Palacio va accedir al càrrec amb l’abstenció de la CUP-PC i els vots contraris de Ciutadans i el PP amb crítiques pel seu “carruatge polític”. Va caldre una segona ronda de votació perquè ERC-MES i ICV-EUiA canviessin l’abstenció per un vot afirmatiu –com el de PDECAT-Demòcrates, PSC i el regidor no adscrit– i aconseguir així la majoria suficient. Passat el primer tràmit, Palacio ha començat a treballar, també de la mà dels partits que no li van donar suport, amb una aposta per descentralitzar i millorar la vesant informàtica de la tasca de defensor del poble local. Aspira més a llarg termini a treballar d’ofici amb qüestions com el soroll, un munt de llibres sobre el qual engalanen la taula de la seva secretària, Esperanza del Pino. Atén elCugatenc al seu despatx a la seu del Síndic local, al carrer Francesc Moragas, 32.

Has esdevingut el segon Síndic de Greuges de Sant Cugat. Què representa per a tu aquest càrrec?

– És un plaer, un orgull. La figura del Síndic de Greuges és important a la ciutat i com a santcugatenc és una de les majors satisfaccions que es pot tenir.

No tots els grups polítics et van donar suport.

– És comprensible encara que m’hagués agradat que fossin tots. S’han de tenir en compte dos aspectes. D’una banda, el procediment diu que l’alcaldia proposa un candidat que s’ha de votar al Ple municipal. Això provoca que de vegades no es convenci tot l’espectre polític. D’altra, el propi procediment ha generat queixes ja que, com és l’alcaldia qui proposa, algú pot interpretar que no deixa de ser una persona propera a alcaldia. S’ha demanat revisar el procediment per als propers mandats.

A Terrassa, on fa uns dies s’ha elegit una nova Síndica, hi ha hagut el mateix debat: Quin és el procediment correcte? En aquest debat hi ha dos extrems. D’una banda, que alcaldia proposi un candidat per aprovar-ho en Ple. D’altra, una votació oberta. L’inconvenient d’aquest segon model és que requereix d’una campanya de comunicació molt potent i a l’hora de la veritat la participació sol ser baixa. La teoria que diu que una elecció del Síndic per la ciutadania és molt maca, a la pràctica és molt manipulable. Una mica més de comunicació per una banda o per una altra pot alterar el resultat.

En el cas que explicava de Terrassa s’ha fet bé però a la tercera. Es va fer un procediment que va fallar i es va anul·lar. Finalment s’ha fet per votació però amb molta cura. És un debat que segueix obert: Com s’escull una figura que ha de ser independent? S’ha de lligar l’efectivitat i que realment es garanteixi la independència.

Malgrat el vot contrari, els grups que no et van donar suport com a Síndic al Ple de nomenament no t’han donat cap problema un cop has començat a treballar?

– En absolut. Una cosa és que un grup pensi que un candidat pot ser millor o pitjor o que el procediment per escollir-lo és l’adequat o no i una altra és la col·laboració. En el Ple va quedar clar que la col·laboració seria esplèndida i així ho és tant per part meva com de tots els grups.

Què vas pensar el dia que et van proposar ser Síndic.

– Que m’agradaria per diversos motius. Perquè la meva professional ha sigut molt a fora de Sant Cugat i és l’oportunitat de tenir-la a la ciutat. És molt interessant que aquesta tasca tingui una relació directa amb les persones i més encara que s’exigeixi –i jo encara ho faig més– la independència i la neutralitat.

Fa unes setmanes vam parlar amb Jaume Clavell i ens va dir que, quan li van proposar ser Síndic, no entenia per què, ja que ell venia d’una vida professional que no tenia res a veure amb la mediació, ni la justícia... Et trobes en la mateixa situació?

– Ho he parlat amb ell molt i amb altra gent. Crec que no perquè el tracte amb les persones no exigeix una titulació, no cal ser advocat. És clar que el càrrec exigeix uns coneixement jurídics, no tant de dret en un sentit ampli com dels procediments municipals. És perfectament assumible. El més important en la tasca del Síndic és la independència i la neutralitat. En aquest sentit, no importa o fins i tot és bo que la procedència professional sigui una altra.

Sóc enginyer i m’he mogut per tot tipus d’empreses pel que fa a mida. És una experiència bona per saber gestionar organitzacions, en aquest cas una organització petita que es baralla amb l’Ajuntament, que és una organització gran, i l’EMD, que és mitjana. Un món en què la tecnologia permet millorar la manera de treballar, tenir experiència en tecnologia ens permet fer un projecte de millora substantiva dels procediments de treball.

No funcionava el Síndic a nivell tecnològic fins ara?

– Sí funcionava però es va quedar estancat perquè es va dissenyar ara fa 10 anys. Però tenim mancances. No tenim un web interactiu que permeti que el ciutadà introdueixi una queixa. Hi treballem per tenir-lo ja que ara per ara és un web passiu que només ensenya. Tampoc tenim un sistema de tractament d’expedients automatitzat que permeti gestionar-los millor i intercanviar-lo amb altres institucions de manera directa.

L’altra gran aposta és la descentralització. Has anat als Consells de Barri i a l’EMD de Valldoreix i t’has compromès a acudir-hi un cop al mes.

– És una figura relativament poc coneguda i s’ha de conèixer més. Per fer-ho, s’ha de dir als mitjans de comunicació però també s’ha de ser present als consells de participació, desplaçant-se un cop al mes als barris no centrals.

Has començat ja en algun?

– Sí, a Valldoreix però com a prova pilot perquè encara no havíem fet tota la comunicació corresponent. Al gener començarem de veritat.

Has rebut feebback?

– Des dels consells es valora molt bé. De la mateixa manera que hi ha dies que hi va un agent de la Policia Local o un assistent social i, per tant, funcions municipals que es territorialitzen, que el Síndic aprofiti l’espai és positiu i té bona rebuda.

Fiscalitzar l’Ajuntament és complicat perquè té una estructura molt gran. Tenim suficients recursos al Síndic?

– La funció del Síndic no és fiscalitzar el conjunt de l’Ajuntament, perquè així segur que no tenim suficients recursos. La nostra feina és respondre a queixes concretes dels ciutadans que pensen que el consistori ha actuat o els ha respost malament en un cas determinat. Per fer això ara tenim els recursos suficients però és possible que si té èxit el que plantegem de territorialització i millora de les eines digitals en necessitem més.

El Síndic també té la possibilitat de fer requeriments d’ofici, el que requereix d’uns recursos que en aquests moments no tenim però que mirarem d’aconseguir. Això s’acosta més a la fiscalització tot i que no ho és exactament. Es tracta de detectar un problema més o menys generalitzat, és a dir, no només d’una persona. Un exemple poden ser els sorolls a la ciutat, que és un cas real. No podem substituir l’ordenança municipal, això ho han de fer els tècnics i el Ple, però pot donar recomanacions sobre com orientar-ho. Són iniciatives d’ofici que ajuden l’Ajuntament a tractar un determinat àmbit de convivència.

Després falta que facin cas, només són recomanacions.

– És clar. De la mateixa manera que l’Ajuntament no té jerarquia sobre el Síndic, el Síndic no té jerarquia sobre l’Ajuntament, és a dir, no pot ordenar res. Només pot dir i suggerir. Les úniques obligacions que té l’Ajuntament és respondre en uns determinats terminis perquè sinó incompleix un protocol. En general a tots els municipis on hi ha Síndic, se l’escolta, en el cas particular de Sant Cugat també. Si bé, quan la qüestió arriba als serveis tècnics s’evidencia que de vegades una idea no és tan fàcilment traslladable a la realitat com pot semblar.

En què es diferencia un tràmit ordinari d’un d’ofici?

– És igual amb la diferència que l’inici no és per la queixa d’un particular o una entitat sinó propi. Es tracta d’identificar un tema, treballar-lo i fer unes propostes. Solen ser temes punyents i per això l’Ajuntament està disposat a escolar.

Segurament és un tema amb molt debat polític també. S’ha d’anar en compte amb com es planteja la recomanació.

– Clar, i t’havia posat l’exemple dels sorolls però n’hi ha d’altres. A altres municipis, per exemple, s’han fet actuacions d’ofici pel que fa a l’actuació municipal en les rendes garantides d’inserció o d’accessibilitat.

El Síndic té capacitat d’actuar sobre l’Ajuntament però hi ha molts ciutadans que acaben acudint a l’oficina per preguntar per temes diversos. És una limitació?

– No. S’ha d’atendre a tothom, és a dir, actuar quan és responsabilitat nostra i orientar quan no ho és. Una part important de les persones que entren per aquesta porta demanen coses que no podem fer nosaltres com, per exemple, un conflicte entre veïns que precisa d’una mediació, un conflicte amb empreses diverses... Els podem adreçar a l’Oficina d’Atenció al Consumidor si és un conflicte amb una empresa o traslladar al Síndic de Catalunya o el Defensor del Pueblo si és un conflicte amb una altra administració o amb una empresa que treballa per a una altra administració.

Quin balanç fas de l’arrencada?

– Bo perquè el meu antecessor ho tenia tot en ordre i, a més, la persona que col·laborava amb ell i que segueix amb mi, l’Esperanza, també. Potser trobes petites coses a millorar però està funcionant tot molt correctament.

Al Ple en què vas ser nomenat Síndic, vas dedicar unes paraules a la situació política que viu el país. Han passat moltes més coses des d’aquell moment. Què et preocupa?

– Estem en una situació d’excepcionalitat. No és normal tenir un govern a la presó, tenir mig govern exiliat ni tenir la Generalitat intervinguda. A més, s’han produït clarament vulneracions dels drets humans; dret a la informació, a la privacitat... A nivell municipal no tenim ni la competència ni la capacitat de canviar-ho però dir-ho és important. El Síndic local creu que la situació és excepcional i que s’ha de tornar a la normalitat en el mínim temps possible. Tenim el termini del 21 de desembre i el 22 hauria d’acabar tot, sinó aniríem malament.

No tothom veu injusta la presó ni entén l’estada de Puigdemont i part del seu govern a Brussel·les com un exili sinó com una fuga.

– D’acord. Estem tots d’acord que és excepcional tenir mig govern a la presó, uns diran que és amb motius i altres que sense. És excepcional tenir el president fora del país i que si torna el detinguin. Independentment de posicions polítiques, el Síndic es pot pronunciar davant fets excepcionals en què es vulneren drets humans.

El Síndic de Greuges de Catalunya té un informe sobre les fets de l’1 d’octubre on s’expliquen actuacions que el Síndic considera que són vulneracions dels drets humans produïdes abans de l’1 d’octubre –tancament de webs, registres sense ordre judicial...–, es pronuncia sobre la violència policial com a vulneració dels drets humans i continua amb els judicis, els empresonaments i les sortides a l’exterior que hi ha hagut després. Com a Síndic de Greuges Sant Cugat m’he adherit a l’informe sobre les vulneracions dels drets humans d’abans, durant i després de l’1 d’octubre. Hi haurà opcions polítiques a qui li agradarà més i a qui li agradarà menys, però són vulneracions dels drets humans.

Us podeu sumar però no podeu fer res.

– Però ho podem manifestar. Davant d’una situació, s’ha de ser conscient i manifestar-ho públicament. L’acció depèn del Síndic de Greuges de Catalunya, que l’està portant a diferents instàncies tant a Madrid com als ombudsman a nivell europeu. Això té el suport del Síndic de Sant Cugat, que potser és petit però també hi ha altres municipis que ho han fet.

Quin calendari d’accions preveus de totes les accions que has explicat?

– Començarem l’atenció als barris al gener, la implementació de noves eines tecnològiques a la primavera i les iniciatives d’ofici trigaran més, potser a l’estiu.

Notícies relacionades