Ramón Lobo: “El cap del diari és el primer poder a qüestionar”

Fotos: Aina Serra

El periodista Ramon Lobo, que ha cobert conflictes com el d’Iraq, Bosnia i Israel-Palestina, entre d’altres, ha visitat Sant Cugat en el marc del segon diàleg sobre pau i la seguretat humana organitzat per la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. En l’acte ha defensat l’obligació dels professionals de la comunicació de qüestionar el poder, fàcilment reconeixible quan és polític i econòmic però molt més difícil en zones de conflicte on, diu, el poder s’ha desdibuixat i cada persona analitza la realitat des de marcs diferents que s’han de contrastar per tenir una mirada acurada de la realitat. Tot i així, assegura, l’absència de poder de les zones en conflictes pot fins i tot donar més llibertat al periodista ja que rep més pressions. El propi mitjà passa a ser, d’aquesta manera, el principal impediment: “El cap del diari és el primer poder a qüestionar”.

L’honestedat és, per tant, la clau de l’exercici periodístic; entendre que no es pot ser objectiu, més encara davant les realitats crues que pot aportar una zona de conflicte, però evitar l’adjectivització i valoració contant: “El lector, quan llegeix els meus textos ha de poder estar en desacord amb mi”. Això no significa, assegura, que no es pugui conduir l’emoció en un reportatge, buscant, com li agrada fer, petites històries que ajuden a explicar el context. Per això, acostuma a no documentar-se en excés abans de visitar cap país, per no anar amb prejudicis i sorprendre’s trobant històries. “Com deia Kapuściński, el periodista es dedica a buscar contextos”, apunta.

L’obligació d’un corresponsal de guerra és entendre que la realitat és complexa, que hi ha víctimes i botxins a tots els bàndols i, per tant, l’únic bàndol a qui s’ha de defensar és el de les víctimes. Els enfrontaments entre grups es generen en base a la construcció de falsos relats que acaba enfrontant persones que dècades abans convivien. Per això, defensa, el periodista ha d’explicar la complexitat de l’afer i evitar reproduir els estereotips i prejudicis que han portat l’esclat. En aquest sentit, “explicar el que passa, de forma sincera, és construir pau”, valora.

¿"Pueden participar los periodistas en la construcción de la paz?" demana Jordi Pascual. "Explicar lo que passa, de forma sincera, es construir paz" respon Ramon Lobo.

a #PensantUnaAltraSeguretat de @unipaustc i @CentreDelas pic.twitter.com/PAWP80nkBx

— elCugatenc (@elCugatenc) 24 de maig de 2018

El problema és quan els mitjans, per motius econòmics, han començat a prioritzar menys la tasca de les corresponsalies, de gastar-se els cales enviant professionals a explicar bones històries: “El debat no és quant val un viatge sinó si val la pena anar-hi. Si sí però no hi ha diners, s’hi renuncia però el primer és el valor informatiu”. Les xarxes socials i l’increment de les imatges ens ha generat una sobreinformació que ha fet, al seu parer, que molts periodistes hagin renunciat la seva tasca més bàsica: jerarquitzar, contextualitzar i comprovar la informació. Tot i així, Lobo defensa noves apostes periodístiques, en alguns casos freelances, que aposten per tornar al periodisme pausat. Malgrat tot, segueixen havent conflictes sense quasi cobertura, totalment desconeguts a casa nostra, com, diu, és el cas de Sudan del Sud.

Davant situacions en què el professional pot oferir ajuda, Lobo es decanta per treure la part humana i pressionar, sobretot, perquè la gent sigui capaç de valdre’s per ella mateixa sense dependre excessivament de l’ajut humanitari. Entre diversos exemples dels seus viatges, reconeix que no és fàcil ja que el periodista acaba generant vincles emocionals que es destrossen quan, per exemple, una persona que ha intentat ajudar mor. Així mateix, explica que les dones acostumen a ser més víctimes ja que els seus cossos esdevenen un camp de batalla més: “Vexar o violar una dona no només l’humilia a ella sinó que afecta a tota una família”. En aquests casos, reconeix, les dones periodistes poden explicar millors històries per la capacitat d’empatia com a potencials víctimes.

Amb tot això com a motxilla, més un risc del qual, assegura, no s’és conscient fins que ha passat o es mor un company, els corresponsals de guerra tornen a les seves cases i necessiten un procés de cura emocional. “Quan un periodista va a una zona en conflicte, sap a què s’exposa”, argumenta, “però sempre reivindico que cal més seguiment psicològic a la tornada”. Aquestes demandes, diu, han de ser respostes pel mitjà que cobreix legalment al periodista i, considera, l’Estat només ha d’intervenir quan hi ha un segrest.

Els diàlegs sobre pau i seguretat humana és un cicle de converses organitzades per la UNIPAU i el Centre Delàs que giren entorn a la idea d’una seguretat que supera amb escreix la lògica militarista per parlar de drets i condicions de vida. En aquesta segona edició celebrada a Sant Cugat també hauria d’haver participat la periodista i històrica corresponsal de TVE Rosa Maria Calaf, que s’ha hagut d’excusar per motius mèdics. El diàleg, esdevingut entrevista, ha estat moderat per Jordi Pascual, periodista d’elCugatenc.

Notícies relacionades