Per què creixen les agressions LGTBIfòbiques i com ho podem evitar

Foto: Ajuntament

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del quart FOCUS, Creix la LGTBIfòbiaaquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Aquest 2021 torna a marcar un màxim d’incidències LGTBIfòbiques a Catalunya. Segons l’Observatori contra l’homofòbia, a data 20 d’octubre s’havien registrat 225 incidències –on s’inclouen agressions i altres tipus de mostres d’LGTBIfòbia–, 36 més que durant tot el 2020. La tendència a l’alça es manté des de fa més d’un lustre. De les 225 incidències d’aquest 2021, dues han estat a Sant Cugat. La primera, l’agressió física homòfoba durant la Festa Major. La segona, la denúncia pública de formularis no inclusius a l’Ajuntament.

D’entre les incidències destaquen les agressions verbals (amb 68 casos durant el que va d’any) tot i que no és gens menyspreable la quantitat d’agressions físiques (34 arreu del país). Les agressions no només creixen sinó que, a més, són més virulentes. “Ara també tenim una extrema dreta que ha aconseguit legitimar els discursos d’odi”, denuncia Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori, “més enllà de la pròpia organització com a partit, hi ha un entramat d’entitats vinculades que generen discurs”.

L’extrema dreta és un dels paràmetres clau en l’increment de les agressions homòfobes, tal com també reconeix la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert (CUP-PC): “Hi ha una reacció per part de la dreta i hores d’ara topem amb discursos obertament homòfobs”. Davant d’aquesta situació, Gibert defensa que els drets de les persones LGTBIQ+ s’han de concebre com a drets humans i fer polítiques públiques que permetin no reproduir l’odi.

Àngel Exojo, víctima de l’agressió homòfoba durant la darrera Festa Major, rebutja el discurs que apunta només a l’extrema dreta com a vector clau per a l’increment de les agressions: “Per molt que el discurs homòfob estigui associat a les dretes extremistes, és un problema social més ampli. Quan explicava que els agressors es van dirigir a mi en català, la gent es quedava sorpresa. Què passa?! Ha de ser un musulmà, un negre, un sud-americà... perquè em peguin? Això és xenofòbia!” En resum, a ulls d’Exojo, s’ha legitimat el discurs LGTBIfòbic: “Que hi hagi més agressions o que siguin més sagnants és perquè la gent no s’avergonyeix de dir que és homòfoba”.

“És cert que estem vivint un repunt en les agressions LGTBIfÒbiques preocupant, però que n'hi hagi una tan a prop sempre espanta més”, expliquen des del Col·lectiu LGTBI+ Sant Cugat, “partits com Vox, però no exclusivament ells, tenen discursos que acaben legitimant actituds LGTBIfòbiques que deriven en major nombre d'agressions”. El problema, segons el Col·lectiu és que s’intenta que les posicions contràries als drets humans esdevinguin legítimes, només una mostra de discrepància democràtica i, en conseqüència, mereixedores de representació política: “També el fet de ser més visibles i tenir més veu i representació, paradoxalment, fa que estiguem més exposats”.

Un canvi cultural però també de polítiques

En aquest context, el moviment LGTBIQ+ és conscient que el canvi és de fons, és a dir, que cal educar posant en valor la diversitat i rebutjant la discriminació. Això suposa fer accions com les que l’Ajuntament incorpora al Pla Educatiu d’Entorn a través del Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI+ i com les propostes per visibilitzar les famílies diverses i les diferents identitats sexuals i de gènere que promouen des d’Escoles Coeducatives, un col·lectiu que agrupa les comissions de gènere de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de les escoles de la ciutat.

“Una part important de l'assemblea és la tasca de visibilització del col·lectiu i de les seves diferents realitats”, expliquen des del Col·lectiu LGTBI+, “és molt fonamental la lluita, la visibilitat i la pressió però no hem d'oblidar que els col·lectius LGTBIQ+ també fem feina de comunitat, de lloc de trobada, de cures i de celebració, i això és igualment important”.

Enmig d’un marc institucional català que tot sovint recorda el col·lectiu LGTBIQ+ en els seus dies internacionals però té poca acció més enllà, Exojo demana que la lluita sigui tots els mesos de l’any: “No ha d’haver un mes LGTBI, no ha d’haver un juny dels maricons”. A aquesta petició li suma la petició a tot el moviment de no acomodar-se a aquestes dinàmiques, sent capaç d’aprofitar la visibilitat extra que suposa però persistint cada dia. “Crec que és una qüestió d’educació sexual, sobre la història de la gent queer...”, apunta quan és preguntat per les possibles solucions, “i ens parem a pensar, sento que el meu col·lectiu no ha format part de la història i, òbviament, això no pot ser així”.

“No hi ha gairebé polítiques clares de visibilització, que tot sovint són gratis: nomenclàtor, monuments, plans d’estudi...”, denuncia Rodríguez des de l’Observatori contra l’homofòbia, “les polítiques públiques no estan en sintonia amb la gravetat del moment LGTBIfòbic que vivim”. El president de l’Observatori també denuncia que des que es va aprovar la llei 11/2014 per garantir els drets de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ –d’on deriva el SAI– no s’han pres les mesures corresponents: “Quan es va fer la del 2014 no sabíem que a l’any següent canviaria el Codi Penal, reforma en què s’hi van retirar les faltes. La llei es va pensar tenint en compte que aquestes faltes ja eren al Codi Penal i, quan es va fer la modificació, va perdre efecte”.

Tot i això, celebra l’activació dels SAIs i, sobretot, l’acceptació de la seva proposta de crear un grup d’igualtat al Parlament de Catalunya que serveixi per fer una diagnosi de la LGTBIfòbia a Catalunya per saber la situació i les eines que actualment hi ha per fer-hi front. D’aquest treball, que encara no ha començat, podran derivar propostes polítiques al govern amb reptes important sobre la taula com de quina manera es pot garantir un servei i acompanyament adequats a les víctimes que denuncien una agressió.

Notícies relacionades