Promusa estudia la renovació del conveni amb l’AMB i contempla habitatge social a Can Mates i La Floresta

Col·locació de la primera pedra de la promoció d'habitatge públic a l'avinguda Francesc Macià. Foto: Ajuntament de Sant Cugat

El pressupost del 2018 de Promusa, l’empresa pública d’habitatge de la ciutat, contempla com a vendes de sòl quatre terrenys de La Floresta (tots a l’avinguda Verge de Montserrat) i un a l’avinguda Francesc Macià, que se sumarien la del carrer Jeroni de Pujades, a Can Mates, on es realitzarà la propera promoció d’habitatge de lloguer social. Tots cinc terrenys suposen un ingrès de gairebé quatre milions d’euros per al consistori per part de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), segons figura a l’Acord sobre els criteris per a la gestió de les finques venudes a l’AMB i els solars edificables de Promusa, document del juny del 2016. D’aquesta quantitat, en aquell moment, a l’IMPSOL només li restaven pagar poc més de 300.000 euros per formalitzar la venda definitiva.

El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, matisa, però, el concepte “venda” i diu que es tracta d’un apunt al pressupost tenint en compte que el conveni de finançament que l’empresa pública manté amb l’Àrea Metropolitana caduca l’any vinent. D’aquesta manera, i sempre segons la versió del tinent d’alcalde, l’Ajuntament recuperarà la plena titularitat del terreny del carrer Jeroni de Pujades mentre encara s’estudia quina fórmula se segueix a La Floresta: prorrogar el conveni, mantenir-lo tal com està, recuperar el terreny per al municipi o demanar a l’AMB que s’encarregui de fer la promoció d’habitatge públic de lloguer a través de l’IMPSOL.

Sigui quin sigui el mecanisme triat, Calvet segueix donant forma al que va anunciar en un debat sobre habitatge organitzat pel Consell de Barri de La Floresta al març passat, recuperar el projecte d’habitatge social del 2013 a l’entorn de l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer l’Estel transformant la promoció en habitatge de lloguer i passant-la abans per l’òrgan de participació territorial. La programació dels terrenys de La Floresta que donaria peu a la realització dels nous habitatges s’haurà de fer durant el 2018 o el 2019. En cas que la construcció depengui directament de l’AMB, aquesta esdevindrà la primera promoció realitzada per la institució metropolitana amb modalitat de lloguer ja que fins el moment l’IMPSOL només feia habitatges de compravenda però, tal com apunta Calvet, tot just “està construint un vehicle de promoció en lloguer”.

La proposta del 2013 contemplava 75 habitatges ubicats als extrems de l’avinguda Verge de Montserrat. Es preveien edificis de dues i tres alçades de venda. Tot i que el projecte es va començar a tramitar, l’oposició veïnal va forçar el govern municipal, amb llavors Pere Casajoana al capdavant de l’àrea d’Urbanisme, a rectificar i emportar-se els habitatges a l’entorn del Monestir i al Pla del Vinyet. Molts veïns no veien clara l’adaptació dels blocs a la idiosincràsia urbanística dispersa de La Floresta i menys encara la seva construcció al límit amb la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural de Collserola. D’aquesta experiència va néixer el col·lectiu Els Arbres Parlen, precedent de La Floresta Parla, entitat que va jugar un paper clau en la reivindicació participativa florestana abans del canvi de tarannà del Consell de Barri.

Pel que fa a la promoció del carrer Jeroni de Pujades, a Can Mates, la proposta pressupostària del 2018 plantejada pel govern abans de la suspensió del pacte amb el PSC i aprovada inicialment al Ple ordinari del 16 d’octubre amb els vots favorables de PDECAT-Demòcrates, PSC i el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, preveu una inversió de dos milions d’euros que van a parar a la finalització de les obres dels habitatges per a gent gran que es construeixen des de fa anys a l’avinguda Rius i Taulet i als nous edificis de Can Mates. Aquestes mesures s’acompanyen d’altres bonificacions i obren un debat sobre si cal més inversió –tal com demanen diversos partits a l’oposició– o si ja està bé la previsió feta per Calvet.

La necessitat de nou habitatge de lloguer s’ha fet evident en els darrers mesos per l’augment dels preus denunciat pel Sindicat de Llogaters, la previsió d’haver de fer 4.600 pisos de protecció oficial a la ciutat durant els propers 15 anys anunciada pel secretari general d’habitatge de la Generalitat, Carles Sala, i davant l’incompliment d’alguns dels objectius bàsics recollits al Compte General del 2016. Promusa és la principal eina reivindicada pel govern, i criticada per gran part de l’oposició per la necessària reforma que consideren que necessita, per fer-hi front. En l’exercici del 2018 es preveu que l’explotació de la zona blava, verda i taronja així com dels aparcaments soterrats permetin obtenir més de dos milions d’ingressos que se sumarien a 1,2 de vendes comercials i 0,5 de concessions que aproparà l’empresa pública als 6,5 milions de xifra de negocis.

Mentre la promoció de Rius i Taulet entoma la seva recta final i la de Jeroni de Pujades tot just començarà a definir-se durant l’any vinent, Calvet no posa un calendari concret per a la de La Floresta. Tampoc hi ha noves dades per a l’altra promoció d’habitatge al barri, la de les cases dels mestres i que havia d’esdevenir la primera mostra de masoveria urbana a la ciutat després que a l’estiu del 2014 diversos veïns ocupessin simbòlicament els immobles per reivindicar aquest model d’accés.

Notícies relacionades