Juan Merino: “Si no aconseguim que canviï el sistema de pensions, la joventut està perduda”

Fotos: Jordi Pascual

Des del 15 de gener cada dilluns es concentren a les portes de l’Ajuntament demanant unes pensions dignes. Volen que s’oblidi d’una vegada l’augment anual del 0,25% que, en no anar lligat a l’IPC, els fa perdre poder adquisitiu i exigeixen el compliment i millora del pacte de Toledo, aquell gran acord d’Estat de l’any 1995 que va marcar les reformes a fer en el sistema de la seguretat social. El que encara és un embrió comença a concretar-se en forma de plataforma que es constituirà amb una assemblea oberta el proper 15 de febrer a la Casa de Cultura. Amb prop de 150 persones mobilitzades cada dilluns i amb el llaç marró com a símbol, col·laboren amb la marea pensionista i col·lectius locals de Barcelona, Terrassa, Sabadell i Cerdanyola. Segundo Iglesias, Juan Merino i Miquel Gombau, tres dels impulsors inicials de la plataforma, expliquen les reivindicacions i els passos que seguirà el nou col·lectiu durant les properes setmanes.

Com va sorgir la idea de fer la plataforma?

– Segundo Iglesias [SI]: Un dia vam rebre un Whatsapp convocant-nos a la porta dels ajuntaments de tot l’Estat. Vam acudir i érem unes 50 persones. Ara ja portem tres setmanes i cada dilluns venen entre 100 i 150 persones. És d’aquí d’on neix tot. El dia 15 ratificarem, o no, en assemblea els passos a seguir per impulsar el col·lectiu. Com és una plataforma, no colen càrrecs. Volem que tots els jubilats de Sant Cugat participin a la plataforma perquè tots nosaltres cobrem de l’Estat i estem afectats.

Per què teniu el llaç marró com a símbol?

– SI: Per la merda d’augment del 0,25% que ens tenen aprovat.

Per què cal fer col·lectius locals?

– SI: Si els de Barcelona fan una convocatòria i criden als de Sant Cugat, potser anem uns quatre o cinc. Si fem nosaltres la convocatòria, la cosa canvia.

Quins passos a seguir teniu previstos a Sant Cugat?

– SI: Ho hem de decidir a l’assemblea. Hem d’elegir temes forts, com reivindicar que no ens facin pagar l’IRPF, abordar la problemàtica específica de les vídues... Tenim la idea de presentar les reivindicacions via moció al Ple. Si veiem que la Taula de la Gent Gran i l’Ajuntament, per feina o competències, no pot tirar endavant les propostes, haurem de decidir si anar al Parlament de la mà de la marea i altres plataformes.

– Juan Merino [JM]: Tenim constància que hi ha gent a dins de l’Ajuntament interessada per fer alguna cosa al proper Ple. Això malgrat mobilitzar-nos sempre davant del consistori. Ha de quedar clar que ho fem allà perquè és la plaça del poble no perquè anem en contra de l’Ajuntament. La nostra reivindicació va dirigida a l’Estat, que és qui ens paga; el que no treu que busquem la complicitat de l’alcaldessa i dels regidors.

Es poden dir moltes coses de les pensions: que es canviï tot el sistema, que es busqui una nova forma de finançar-les, que apugin... Quina és la vostra reivindicació?

– JM: Al 2013 el govern del PP va fer una llei que deixava les pensions amb un augment anual del 0,25%, quan abans variaven en funció de l’IPC. Volem tornar-hi perquè s’ha de tenir en compte que el cost de la vida puja més que un 0,25%. És la nostra crida principal però en tenim més. Per exemple, per què ens han de descomptar l’IRPF, que acaba suposant aproximadament una mensualitat d’un jubilat, quan ja l’hem estat pagant durant la nostra vida laboral? A més, fa uns dies la ministra Fátima Báñez va dir que al 2019 es baixarien les pensions perquè, diuen, en els darrers anys les pensions s’han revaloritzat un 0,03%.

– Miquel Gombau [MG]: De mitjana les pensions han pujat un euro i mig. Ho comparem amb quant ha pujat la factura de la llum?

Aquests dies heu rebut la famosa carta del ministeri explicant-vos-ho.

– SI: Teníem la intenció de retornar-les totes però sembla que a Correus ja estan avisats i aquestes cartes no arriben on cal. Arribin o no, és clar que som 10 milions de pensionistes i jubilats. Fins avui hem estat calladets perquè no hi havia ningú que encengués la flama; ara ja s’ha encès. El 22 de febrer estem convocats a una manifestació a les 12 del migdia a plaça Catalunya; la podem omplir.

– JM: El problema és que fins ara els sindicats i els partits només se’n recordaven de les pensions al mes de gener. Hem de mantenir la flama viva tot l’any i, de moment, la mobilització no s’atura. Mai havia vist una manifestació de pensionistes a Sant Cugat i en som uns 150 cada dilluns! Els pensionistes ens hem de moure, no només servim per cuidar els néts o fer un cop de mà quan els fills no arriben.

Encara que potser no és tan explícit en quant a mobilització per ser un òrgan dependent de l’Ajuntament, sempre que la Taula de la Gent Gran fa un manifest, es reivindica la jubilació activa.

– JM: Porto quatre anys a la Taula i sempre demano que se’ns visualitzi més. Potser és cert que és una reivindicació més light per estar institucionalitzada però és necessari. A la plataforma volem que es tracti aquest tema als casals de gent gran perquè ens puguin acompanyar a les concentracions dels dilluns.

Costa trobar suports a Sant Cugat?

– JM: Hi ha gent que pensa que per ser una de les ciutats d’Espanya amb més poder adquisitiu no tenim jubilats. Però no, tenim jubilats amb pensions altes i d’altres que no arriben a final de mes. Hi ha gent que amb la seva pensió podria estar tranquil·lament a casa però ha decidit donar-nos suport.

També hi ha qui s’ha fet un pla de pensions privat a través del banc i pensa que això que demaneu no va amb ells.

– SI: Quan signes un pla de pensions ningú et diu que quan vas a treure els diners el senyor Montoro és queda amb el 43% del que has guanyat gràcies a la declaració de la renda.

– JM: Això és una estafa. Gran part de la societat mai es podrà fer mai un pla de pensions perquè no arriben econòmicament. Els bancs fan el que volen i estàs subjecte a una possible fallida. L’exemple més clar és l’esclat de les hipoteques brossa als Estats Units, quan Lehman Brothers va importar-nos aquestes hipoteques. Els plans de pensions i les hipoteques se’n van anar a norris. No cal oblidar que un dels més grans representants a l’Estat d’aquesta empresa era el senyor de Guindos.

També cal tenir present com funcionen els bancs. Molts d’ells inverteixen els diners dels plans de pensions en armament. N’estic totalment en contra. El pressupost oficial de defensa de l’Estat és de 28 milions d’euros però realment en són 52. Es podrien fer servir per a alguna altra cosa.

Sona temptador reduir el pressupost de defensa per passar diners a les pensions però, ara per ara, el sistema de pensions depèn de les cotitzacions. Defenseu la crida de sindicats com CCOO que demanen repensar el pacte de Toledo tenint en compte fins i tot l’origen dels diners?

– SI: Totalment. Recordo que al meu primer rebut com a aprenent incloïa una cosa anomenada montepíos laborales, és a dir, en funció del que pagaves, al final de la vida laboral et pagarien la jubilació. Quan es va regular la seguretat social, es va decidir prendre tot el muntant econòmic dels montepios ja que havien de servir per pagar les pensions. Els hi va anar bé perquè van entrar molts diners. Amb el pacte de Toledo encara s’incrementa més la guardiola de les pensions i tot funciona perfectament fins que Rajoy decideix que això es pot aprofitar per rescatar els bancs i evitar que Espanya entri en recessió. Els diners no s’han retornat.

JM: No només això, també es té la sospita que el govern ha aprofitat diners de les pensions per comprar bons de l’Estat ja que cap altre país els comprava. És una estafa per totes bandes.

Això evidencia que no tot és tant senzill com demanar tornar a tenir l’IPC com a referència, és un tema de sistema. Amb l’atur superant el 20% a totes les grans ciutats, molts treballs precaris, joves que no troben feina... no entren diners suficients per garantir les pensions.

SI: I altres elements potser més polèmics, com les pensions dels presos, de vegades com a sou de les tasques que fan al centre penitenciari, que són un 46% més altes que les nostres.

JM: Aquí no m’hi fico, però sí amb l’exemple que donen els polítics. Els diputats s’han apujat el sou un 7% i quan acaben tenen una pensió vitalícia. Ells mateixos diuen que som més de nou milions de pensionistes a Espanya. Això té molta influència en el resultat d’unes eleccions. Són els partits els que han de fer una reestructuració de tot el sistema perquè està fatal. I encara sort dels immigrants, que aporten molts diners a la seguretat social.

Les pensions i el sistema de cotització afecta a tothom. De moment us organitzeu com a plataforma de pensionistes. Teniu pensada algun acte o campanya per atreure gent més jove?

JM: Els pensionistes també ens mobilitzem per la joventut. Si no aconseguim que canviï el sistema, la joventut està perduda. Hi ha molts joves que ens donen suport, no podem permetre que es desentenguin perquè hagin assumit que quan ells arribin a la jubilació ja no existiran les pensions públiques.

Sembla que darrerament ja s’escolten més propostes de millora.

JM: Sí, l’altre dia Pedro Sánchez va plantejar un impost als bancs per sufragar les pensions. Els bancs es negaran i ho tiraran enrere. Sinó, hi ha qui proposa nous impostos sobre el consum, com a les begudes. Llavors, tornem a pagar nosaltres però amb impost indirecte. El que cal és que el pacte de Toledo funcioni correctament. Ens hem d’organitzar i anar tots a una per aconseguir-ho.

Notícies relacionades