Pere Ortega: “La indústria armamentística destrueix l’economia productivaˮ

Foto: Jordi Pascual

El president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, ha visitat Cal Temerari de la mà de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) per presentar el seu darrer llibre, Economia (de guerra) (Icaria Editorial, 2018), un treball que reflexiona envers la indústria armamentística espanyola i amb especial atenció a la seva vessant econòmica. En l’acte, realitzat divendres a la tarda, ha defensat els arguments ètics per oposar-se a la indústria armamentística però ha advertit que cal carregar de raons econòmiques el discurs per a aquelles persones que defensen la producció d’armament com a garant de llocs de treball i progrés econòmic.

“Les armes destrueixen l’economia productivaˮ. Aquesta ha estat la gran afirmació d’Ortega, que explica que a la majoria d’estats, i a l’espanyol també, les empreses armamentístiques serien deficitàries si no fos per la inversió constant dels governs per a adquisicions en molts casos innecessàries. És així, assegura, com Navantia es manté viable com a empresa pública, amb la trampa de nodrir l’exèrcit espanyol i aconseguir alguna venda exterior. A més, sempre segons l’expert, la situació s’agreuja amb el poc control dels costos reals de la producció pels quals s’acaba venent el producte a un preu més baix que el cost de producció.

Es crea, llavors, un cercle viciós. L’Estat inverteix prop de 20.000 milions d’euros en defensa, segons les dades del Centre Delàs, i alimenta la indústria armamentística, tant pública com privada, fent que empreses que no són viables resisteixin gràcies a l’esforç estatal. Aquesta despesa pública, que prioritza les empreses nacionals tot i tenir productes més cars i menys efectius, suposa una priorització d’un sector que no és viable en contra de l’incentiu d’altres àmbits que s’han demostrat necessaris com la transició energètica.

És per això que Ortega demana la reconversió gradual de les empreses dedicades a fer armes per tal que els seus treballadors puguin treballar en altres àmbits i es deixi d’engrossir aquest negoci, creixent davant l’augment de les migracions per motius bèl·lics i ambientals. Diu que no és una mesura impossible ja que s’ha aplicat en els períodes de postguerra en la reconversió de l’economia de guerra en economia civil. Però reconeix que el marc polític és complicat ja que tant a la dreta com a l’esquerra, hi ha polítics que s’aferren a la indústria armamentística com a suposada garant dels llocs de treball ja que a l’Estat ocupen prop de 37.000 persones.

En base a la visió de l’economia crítica, que diu que la indústria armamentística no és sostenible econòmicament sense l’endeutament públic, Ortega ha criticat el complex militar internacional, que aprofita els reptes humanitaris, com l’arribada de persones refugiades, per vendre els seus productes. “La Unió Europea cada vegada dóna una resposta més militarista a través de l’agència Frontex, encarregada del control fronterer, que ha passat d’un pressupost de 6 milions d’euros al 2005 a 240 al 2017ˮ, enraona, tot indicant que ja hi ha 1.000 quilòmetres de mur construïts a territori europeu, una despesa que se suma als pactes amb els països a qui se’ls encarrega fer la tasca de contenció, sobretot a l’Europa de l’est i el Sahel.

Finalment, Ortega ha fet un apunt sobre la despesa militar vinculada a l’exèrcit. Denuncia que el cos militar no dóna resposta de manera adequada a la majoria de reptes europeus, ni tan sols al terrorisme, i, a falta d’un enemic real, s’acaben tenint milers de soldats sense activitat. “A l’Estat hi ha uns 120.000 soldats tot i que no hi ha cap amenaça solucionable des d’un punt de vista militarˮ, explica, “a més, només n’hi ha mobilitzats 3.000 obligant la resta a fer tasques impròpies d’un exèrcit com fa el cos militar d’emergènciaˮ.

Notícies relacionades