La pau, procés complex i específic en cada cas

Albert Caramés en la seva intervenció al curs d'estiu. Fotos: Miquel Margalef

La pau ha estat el tema amb el qual s’ha tancat la trentena edició del curs d’estiu de la UNIPAU. El seguit de conferències que es van iniciar el passat dijous 9 de juliol al Centre Borja de Sant Cugat ha culminat avui al migdia amb dos conferències que han volgut parlar sobre els processos de pau actuals. El matí l’ha obert Jordi Urgell, membre de l’Escola de Cultura per la Pau i l’ha seguit Albert Caramés, Investigador associat al Groupe de Recherche et Information pour la Paix. L’últim matí del curs l’han tancat Arcadi Oliveres i José Antonio Ruiz amb les conclusions de tot el curs.

D’aquesta manera Jordi Urgell ha volgut començar la seva ponència amb una nota positiva. La finalització de la guerra freda va provocar un canvi en els conflictes mundials, ja que molts grups armats es desarticulen. En aquest mateix sentit la finalització de la Segona Guerra Mundial va provocar canvis normatius a escala global perquè no es produeixi un altre conflicte a aquells nivells. Aquests dos factors provoquen que avui en dia hi hagi una disminució dels conflictes armats. Això significa que no esclatin noves guerres? No. Això vol dir que es resolen més guerres de les que esclaten, per tant és un factor relativament positiu.

A aquesta nota positiva de reducció dels conflictes cal afegir que actualment un 80% dels conflictes que es generen al món finalitzen a través d’un procés de pau i de diàleg. Menys d’un 10% acaben amb victòria i imposició militar. “La mediació del diàleg funciona, sobretot degut a un empat militar. Els empats militars, deguts a la forta militarització de tots els països, semblen una contradicció però facilita el diàleg, ja que si no el conflicte s’allarga finalment desgasta i cansa”, ha deixar clar Urgell.  

“Dels any 90 cap aquí tenim més capacitats per resoldre conflictes de manera dialogada”. Aquesta afirmació va en paral·lel amb l’establiment mundial de dos principis claus: principi de sobirania internacional (no ingerència en els conflictes interns) i l’obligació d’intervenció mundial en cas que un conflicte vulneri els principis fonamentals dels drets humans.

Ja parlant d’actualitat Urgell ha recordat que ara mateix hi ha 40 processos de pau al món. En aquests processos de pau és molt important la mediació de tercers òrgans externs que ajudaran a arribar a un pacte de pau. És en aquest punt on les notes positives es transformen en dolentes i/o negatives. Aquest òrgans externs han de treballar i ajudar a la mediació del conflicte i ha de deixar a part el seu benefici propi. “Hi ha molts conflictes que continuen vius perquè els òrgans externs en treuen un rèdit, econòmic, polític o estratègic”, ha volgut remarcar Urgell, ja que tot no és positiu.

Entre aquestes males notícies també hi trobem que un 57% dels països que van patir una guerra civil posteriorment en pateixen una altra. Als anys 90 un 43% dels conflictes acabats en acord de pau es reinicien en un període inferior als 5 anys. Una altra dificultat rau en la transformació de la violència on, un cop aconseguida la pau, hi ha més morts violentes durant els post conflicte que durant la guerra.

Normalment aquestes males dades es deuen a que hi ha una manca de sinceritat en la negociació, dificultat de repartiment del poder, inseguretat perquè el desarmament no es fa a la vegada, dilema entre la pau i la justícia (com es pot construir la pau si saps que l’acceptes tindràs una condemna) o simplement la firma de la pau sense cap intenció de complir-la.

Costa molt fer el canvi de lògica cap a la democràcia. “De les armes a les urnes.” És molt complicat que aquell país organitzat de manera vertical, autoritari i militar es transformi en un país democràtic. És en aquest punt quan hi ha d’haver l’ajuda externa en forma de comunicació i en ajudes econòmiques. Tot i això, aquestes es poden convertir en un nou problema si l’ajuda externa no entén les particularitats de cada país o en el moment en que marxa l’ajuda externa el país s’enfonsa de nou.

Finalment i per tancar la conferència Urgell va voler incidir que els acords de pau intenten arreglar allò que la guerra ha destruït (llibertats, espais, edificis, desmilitarització), però mai s’aborden les causes de fons del conflictes. Si s’abordessin les causes reals això provocaria que la guerra no es pugui repetir. Per aquest motiu Urgell va voler repetir que els acords de pau s’han de blindar en lleis i acords polítics traduïts en termes legals i constitucionals. “Tot l’estat en el seu conjunt ha de donar suport, no pot ser que només sigui un partit. Aconseguir un acord de pau va més enllà de la voluntat política. S’ha de convertir en una realitat de canvi polític i de sistema.”

DDR (Desarmament Desmobilització i Reintegració)

En la segona intervenció al Centre Borja realitzada per Albert Caramés ha volgut enfocar d’una manera més concreta les tècniques i el procediment per tal d’arribar a la pau. D’aquesta manera ha volgut posar en èmfasi en la construcció clàssica de la solució dels conflictes, l’anomenat DDR que és el punt més important del cicle per aconseguir la pau. Aquestes eines clàssiques ajuden a definir unes línies mestres però sempre amb la capacitat d’adaptar-les a cada conflicte. El mecanisme normalment es basa en un acord de pau, després en una preparació de DDR (Desarmament Desmobilització i Reintegració), que aportaria un desarmament de totes les parts a la vegada que finalment acabaria amb una reinserció i reintegració.

Hi ha moltes complexitats en el procés en les quals va voler insistir de manera constant Caramés. Per començar va voler definir que la construcció clàssica de la implementació dels programes de pau és una construcció massa lineal.  Per tant hi ha d’haver un treball constant per tal de que cada un dels processos de pau estigui adaptat a les característiques úniques de cada conflicte. “Fer que una persona que des dels 14 anys ha tingut l’arma com la seva manera per aconseguir els seus objectius, fa complicat que canviï la seva mentalitat”, ha volgut insistir Caramés.

Caure en la simplificació dels conflicte és la millor eina perquè es torni a produir la problemàtica. Moltes altres vegades el procés de reinserció més clàssic (DDR) genera problemàtiques contextuals basades en la manca de voluntat política, discriminació respecte altres col·lectius, en base a la justícia internacional o en l’aplicació de receptes externes. No acostuma a funcionar l’adaptació de la DDR si no es coneix la realitat existent i no s’aplica de manera concreta en les problemàtiques de cada país.

A aquestes problemàtiques se li afegeixen les que genera la política amb una violència armada amb fins criminals, dimensió regional dels grups armats i de l’extremisme. Per aquest motiu i en base a aquestes problemàtiques, s’han de sumar eines noves per generar un nou DDR de segona generació.

Tot i això també es planteja una reintegració on les comunitats implicades siguin les encarregades de generar les solucions tenint en compte les sensibilitats dels implicats. Transformar la societat no només ha d’anar en base sociològica sinó també ha de tenir una base antropològica que ajudarà a entendre millor les cuses i conseqüències del conflicte. “Tenir una capacitat transformadora, aquest és el repte per evolucionar el DDR que s’integrin en una visió local. Sense una aproximació adequada al conflicte no hi ha res a fer”, va voler concloure Caramés.

Per tal de posar el punt i final a la trentena edició del curs d’estiu José Antonio Ruiz, ponent aquets dies al curs, ha estat l’encarregat de fer el recopilatori de totes les conferències. En aquesta última sessió no han faltat les Clownclusions a càrrec de Koldo G. Vio Domínguez que ha fet riure per última vegada als assistents. Finalment Arcadi Oliveres, president de la UNIPAU i ponent d'aquests curs d'estiu, ha conclòs recordant els últims 30 anys de cursos d’estiu i ha donat les gràcies a tots aquells que els han donat suport i l’han fet possible. D’aquesta manera ha donat les gràcies a l’Ajuntament i la Diputació pel suport econòmic. També ha volgut donar les gràcies a Cugat.cat i a aquets mitjà per la cobertura exhaustiva que han fet de les conferències.

Recordeu que si us heu perdut qualsevol conferència d’aquesta trentena edició d’estiu de la UNIPAU les podeu recuperar totes aquí

Notícies relacionades