Francesc Mateu: “Estem en una espiral creixent de concentració de la riquesa”

Els diversos col·laboradors de l'entitat en la paradeta a Sant Cugat. Imatge cedida per Intermón Oxfam

Intermón Oxfam feia públic un informe on es desgranaven les desigualtat creixents en el món, a l’Estat Espanyol i a Catalunya. En aquest informe, presentat dos dies abans de la celebració del Fòrum de Davos, es destacava que la concentració de la riquesa mundial està cada vegada en menys mans fins a arribar al punt que actualment 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones. Al 2010 la xifra de persones era de 388, això vol dir que cada vegada la desigualtat és més gran.

Intermón Oxfam a Sant Cugat, tot i no tenir una botiga fixa, mobilitza molt els prop de 20 voluntaris que formen l’entitat i estableixen una paradeta cada primer cap de setmana de mes als Quatre Cantons. Donar a conèixer les campanyes a la ciutadania de Sant Cugat i denunciar la forta desigualtat que pateix la ciutat és el principal objectiu de l’organització, ja que les desigualtats no coneixen ni de primer ni de tercer món.

Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, ens explica les claus de l’informe i desgrana les problemàtiques i les possibles solucions per acabar amb les desigualtats.  

– Dos dies abans de la celebració del Fòrum de Davos es va presentar un informe on es desgranaven les desigualtats actuals al planeta i es parlava que cada vegada es concentren més riqueses en l’1% de la població. Quan elaboràveu l’informa ja us esperàveu que sortís aquesta dada?

–Malauradament és una dada que ja vam avançar l’any passat. La dada té dues coses importants: la dada en sí que és molt greu i la segona és que any rere any el nombre de gent que concentren la riquesa i la quantitat és cada vegada més gran. Estem en un procés en espiral de creixement de concentració de la riquesa. És un problema molt greu.

–  Els ingressos de la meitat de la població s'han reduït en un bilió de dòlars, el que suposa una caiguda del 41%. Mentrestant, la riquesa de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions de dòlars. Només 62 persones controlen la riquesa mundial. Què està passant?

–El problema de base és un increment del control de les elits econòmiques respecte del poder polític. Estan fent servir el seu poder d’influència per legislar a favor seu i això es tradueix en un increment de la seva riquesa i en el pagament de menys impostos. Com a element central de tot això també hi trobem els paradisos fiscals.

– Ara parlaves dels paradisos fiscals i en l’informe indiqueu que no són quatre pomes podrides sinó que és una sistemàtica la utilització dels paradisos per gairebé totes les empreses mundials.

–El 90% de les empreses més grans del món tenen seus a paradisos fiscals i per tant no és l’excepció sinó una normalitat.  

– La utilització de paradisos fiscals no és pas una novetat sinó tot el contrari. Però hi ha una intensa persecució en aquell ciutadà que vol evadir els seus impostos, però la gent no té la mateixa sensació que això passi amb les grans empreses. La influència de la qual abans parlàvem impedeix que se’ls persegueixi?

–Els grans empresaris tenen dos mecanismes: l’evasió fiscal delictiva i l’elusió fiscal. La primera és delictiva i s’intenta perseguir però provablement no amb la mateixa força amb la qual es persegueix el petit. En el segon cas estem parlant de mecanismes en els quals l’empresa no ha de pagar impostos de manera legal. Això s’aconsegueix fent una legislació que afavoreixi el sector econòmic de l’empresa en particular o que les declaracions tinguin requisits específics perquè sempre sigui beneficiós per l’empresa.

– Per tant el ciutadà es troba desafavorit respecte les grans empreses. Però els governs no haurien de legislar a favor de les empreses.

–La solució a la problemàtica troba la seva basa en la transparència. Els governs han optat per legislar, per gastar i per funcionar amb molt poca transparència i això ens ha portat a la trampa actual. La gent que tenia poder i podia utilitzar la situació han manipulat al seu favor. Però molts dels moviments que s’han dut a terme són inexplicables públicament, per tant, si augmenten els nivells de transparència el propi polític hi haurà un moment que li haurà de dir al poder econòmic que no. La pressió de la gent envers els polítics pot canviar moltes coses.  

–  L’arma de la transparència com la pot utilitzar la ciutadania?

–Al governs els hi comença a interessar perquè moltes vegades els governs estan fent coses que no voldrien però se senten víctimes de xantatges o pressions que no poden controlar. Amb una transparència a nivell comptable, amb una transparència que ens permeti saber amb qui es reuneix el govern, amb una transparència que ens permeti saber el funcionament intern de cada partit, amb una transparència sobre els deutes que tenen, etc. Tot això permetria al ciutadà ser molt més crític, poder pressionar i controlar les administracions públiques.

– Estem demanant una càrrega excessiva al ciutadà que en teoria hauria de poder confiar amb els polítics?

–Tu mateix ho has dit, hauria de. Ja em vist que la confiança no serveix de res. Com a ciutadans ens hem relaxat i això ens ha portat on som ara. No sé si això és una carrega excessiva però és necessari fer-ho.

– Respecte aquesta relaxació, el moviment antiglobalització va tenir grans mobilitzacions i contracimeres a principis del segle XXI. S’ha arribat a tal punt que el moviment s’ha dissolt i el conjunt de la ciutadania s’ha resignat?

–No crec que s’hagi dissolt, sinó que ha perdut visualització externa. Han sortit formacions polítiques amb plantejaments nous que estan estudiant la manera de treballar i afrontar les desigualtats creixents. Amb totes les crítiques que es puguin fer, l’aparició de nous partits i el seu increment electoral es correspon una mica amb aquests moviments.

– L’informe es va presentar es va presentar dos dies abans de al celebració del Fòrum de Davos en el qual Oxfam Intermón hi era present. Quins són els fruits que dona el fòrum si l’únic que se n’extreuen són discursos però no una plasmació clara en es polítiques dels governs, sinó tot el contrari, ja que les polítiques van en contra dels discursos.

–A Intermón ja li agradaria que treure el seu informa signifiqués que l’endemà s’apliquessin totes les propostes i la gent es poses les piles però les coses no funcionen així. Portem tres anys dient-ho i un dels principals objectius és que la gent conegui el problema i a partir d’aquí la gent estarà més preparada per poder-hi fer front i reaccionar. La reacció mai és immediata sinó que porta temps. Anirem insistint en les desigualtats fins que la gent reaccioni.

– Per tant que Intermón sigui al Fòrum de Davos té poc sentit.

–El Fòrum és el que és i el que nosaltres fem és aprofitar el temps que ens deixen ja que ells reconeixen que les desigualtats també és un problema, fins i tot per ells. Aprofitem l’escletxa per presentar les alternatives i les problemàtiques que ens preocupen.

– En que et refereixes quan has dit que el Fòrum de Davos és el que és?

–És una trobada de grans empresaris i això vol dir que tot el que es presenta no s’aplicarà de manera immediata com pot passar amb una trobada de Nacions Unides. És un lloc on la gent comparteix opinions i escolta coses i no es creen resolucions.

– A vegades, per ser generosos, els funcionament de Nacions Unides i les seves resolucions també queden en paper mullat...

–Sí, moltes vegades queda en paper mullat, però són funcionaments diferents. El Fòrum no pretén prendre decisions.

– Teniu la sensació que us fan cas?

–Tenim la sensació que se’ns escolta i per la reacció que ha tingut aquest informe no només se’ns fa cas sinó que comença a preocupar el que diem. Han començat a sortir contra informes per desacreditar el nostre i això és un indicador que no agrada el que diem.  

– Com afectarà la creació d’un govern a l’Estat Espanyol en la proposta per acabar amb les desigualtats?

–Les polítiques de fiscalitat depenen molt del govern central per tant haurem de veure quin govern es constitueix i com. El que si que esperem d’aquest nou executiu és una llei de fiscalitat en els primers 100 dies de possessió del poder. La llei de fiscalitat té un component local i global. El global requereix un esforç de la comunitat internacional i això ara mateix el govern central té poc a dir, però al menys podrem tapar alguns dels forats grossos que tenim en la fiscalitat espanyola.

– Creieu que els colors del govern influiran en poder tirar endavant la llei que demaneu?

–Dels quatre partits que podrien governar tant Podemos, com Ciutadans com el PSOE ho portaven en el seu programa electoral.

– Tant amb les crisis constants com amb la repartició de la riquesa desigual potenciades en moments de crisi, es senyala el sistema capitalista com el gran culpable, com es trenca amb el sistema?

–Hi hauria gent que et discutiria si és el sistema capitalista en sí o és una disfunció del sistema.

– Però el principi bàsic del capitalisme es basa en la potenciació de les desigualtats.   

–Ara ens posarem en teories econòmiques que jo no domino. El capitalisme té avantatges i inconvenients i un d’aquest inconvenients és el lliure mercat, però un control del mercat potencia el creixement econòmic sense que hi hagi disfuncions. Hi ha d’altres economistes que diuen que el sistema està acabat i cal triar-ne un altre. Jo en aquest aspecte no tinc prou coneixement per donar-te resposta en aquest aspecte. En la situació actual és evident que no hi ha solució sinó es canvia quelcom, ja sigui amb un capitalisme regulat o a través d’un altre sistema.

– Pel que fa a les dades que es recullen en l’Estat Espanyol tampoc no són positives. Els presidents de les empreses de l'IBEX35 cobren ja 158 vegades més que el salari d'un treballador mitjà. No sembla que els polítics tinguin gaire interès en poder controlar l’IBEX35.

–Els polítics en principi tenen poca capacitat per decidir que és el que ha de fer una empresa privada, més enllà de que s’assegurin que paguin els seus impostos. Sobre els sous de l’empresa privada no s’hi podran posar. El problema no només rau a casa nostra, sinó com ja he indicat abans és un problema sistèmic.

– Pel que fa a Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat a favor de les minories. Actualment, només el patrimoni del català més ric equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes, i durant el 2015, el patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34%. Com quedaria la desigualtat en una Catalunya independent?

–Una cosa és que Catalunya s’independitzi i l’altre que s’apliquin polítiques socials o no. Són dos temes que van separats. La independència per sí sola no soluciona les problemàtiques existents.

– Es més fàcil trencar amb les desigualtats sent un estat o sent una comunitat autònoma com ara?  

–Tinc la sensació que tindríem a les nostres mans un pressupost més elevat però això no es tradueix de repartir millor la riquesa.

Notícies relacionades