Organització social per aconseguir solucions habitacionals i pressionar les institucions

Foto: Jordi Pascual

Tot i que la problemàtica de l’habitatge a Sant Cugat és especialment intensa, els casos d’exclusió residencial es repeteixen arreu de Catalunya i, especialment, en les ciutats metropolitanes i mitjanes on el preu del lloguer no para de pujar. Davant una situació que deixa milers de persones en situacions d’alta vulnerabilitat, la unió de la ciutadania esdevé una de les poques esperances. Així ho ha visibilitzat Arran en un acte celebrat dissabte al migdia a la plaça de l’1 d’octubre.

En la jornada han participat representants de la PAHC del Bages, de l’habitatge alliberat Assata Shakur i del Sindicat de Llogaters de Sant Cugat. El primer dels col·lectius explica que han arribat a ocupar fins a set blocs d’edificis on han pogut donar un habitatge a prop de 200 persones alhora que han fomentat escoles populars i s’han organitzat per aturar desnonaments, amb més d’un a la setmana per norma general.

La PAHC centra l’activitat a Manresa i no només es limita a la vessant de l’habitatge sinó que també busca accions que permetin abastir de subministraments bàsics les persones que viuen ocupant així com donar suport a les persones migrades que esdevenen més vulnerables davant la situació de l’habitatge. Tenen clar que la lluita ha de ser conjunta amb altres col·lectius, per això han participat, entre d’altres, en les mobilitzacions del 8 de març.

Les activistes de la PAHC del Bages expliquen que mai ocupen immobles de petits propietaris i que també s’ajuda les persones a buscar un pis o un alberg. Entre d’altres activitats, faciliten l’ensenyament d’idiomes per a les persones nouvingudes. Però el més important de tot, tal com han explicat amb els seus propis casos, és la unió com un espai de suport mutu emocional que serveixi per treure de la individualitat una problemàtica col·lectiva.

Una mirada similar fan des de Assata Shakur, un immoble ubicat a la ciutat de Sabadell on, segons el seu representant a la trobada de dissabte, hi ha 1.111 habitatges ocupats mentre el preu del lloguer no para de créixer i la construcció de nous habitatges no s’atura. En plena ocupació han iniciat una negociació amb el Banc Sabadell per aconseguir un lloguer social de com a màxim 50€/persona. Reivindiquen l’ocupació com una forma d’accedir a l’habitatge i treballen per desestigmatitzar-la dient que en la majoria dels casos les persones que hi accedeixen tenen més de 35 anys i fills.

Des de la perspectiva de l’acció pública, consideren que l’Ajuntament fa esforços per evitar desnonaments però es troben amb moltes limitacions, especialment amb els fons voltor creixents, amb seus a països estrangers i amb els quals és gairebé impossible establir cap tipus de negociació. Tot i el treball de la PAH de cara al consistori, diuen que manques mecanismes que garanteixin el manteniment de l’habitatge.

Finalment el Sindicat santcugatenc reivindica la tasca feta fins el moment amb la visibilització de casos que ha servit per evidenciar que els problemes de l’habitatge no són individuals. Aconseguir que les persones afectades no tinguin vergonya d’explicar-ho és un dels grans esforços que avui dia encara fa el col·lectiu. Asseguren que la majoria de consultes que reben són per part de dones que “saben que o anem juntes o no guanyarem”. Per això reivindiquen la seva lluita com a feminista i en contra d’“arguments ridículs” que prioritzen la propietat al dret a un habitatge digne.

Tot i que el Sindicat ha decidit abandonar la Taula Local d’Habitatge, els seus integrants consideren que s’ha fet una feina clau de cara a l’administració, visibilitzant casos i també aturant desnonaments que han donat temps als serveis socials per buscar una resposta habitacional per a les famílies afectades. Per això diuen que una part dels treballadors municipals celebren la seva existència encara que no ho puguin dir públicament.

Notícies relacionades