Publicitat

Ocupen un edifici abandonat al carrer Escaletes

Foto: Jordi Pascual

Dissabte a la tarda s’ha donat a conèixer l’ocupació de l’edifici del carrer Escaletes, 3, al centre de la ciutat en una concentració de suport on hi han acudit desenes de persones, entre elles part del veïnat. L’edifici, abandonat i propietat de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), restava tapiat i sense cap ús. És per això que l’ocupació serveix per tornar a donar-li ús d’habitatge i també reivindicar el teixit veïnal.

En el manifest que s’ha llegit durant la concentració han reivindicat l’ocupació d’un “bloc de pisos juvenilˮ, posant èmfasi en les necessitat del jovent que, d’una banda, es troba immers en una situació de precarietat laboral que li dificulta construir projectes de vida i, d’altra, topa amb uns preus del lloguer difícils d’assumir.

En clau local, els ocupants critiquen les polítiques d’habitatge desenvolupades pels governs de CiU i posteriorment PDECAT-Demòcrates ja que consideren que han suposat la venda de sòl públic amb promocions de venda i la incapacitat d’arribar a un 2% d’habitatge de protecció oficial (HPO). Per això parlen de Sant Cugat com una ciutat elitista i aparador: “El model de ciutat de Sant Cugat prioritza el benefici econòmic davant del benestar de la seva poblacióˮ.

El model de ciutat, diuen, suposa que el jovent hagi de marxar de la ciutat, perdent així “el teixit associatiu i afectiu imprescindible per viureˮ. Entenen, però, que també es tracta d’un problema sistèmic que s’escapa de Sant Cugat: “El que ens du a obrir i impulsar aquest projecte és el mateix capitalisme i la seva violència econòmicaˮ.

El manifest també ha servit per qüestionar la figura de la Sareb, una figura creada per comprar els excedents immobiliaris de bancs en el boom immobiliari, un mecanisme que critiquen que ha suposat destinar finançament públic per salvar el sistema financer. Avui dia, segons el seu web, concentra 25.587 propietats entre habitatges, garatges i trasters, 1.654 propietats industrials i 4.762 sòls. Davant això, fan una crida a buscar respostes habitacionals al marge de les institucions.

L’habitatge és un dels grans reptes de Sant Cugat, amb desnonaments i persones en situacions de vulnerabilitat. La ciutat viu la contradicció de tenir un 42,7% de la ciutadania amb problemes per fer front a les despeses de l’habitatge (segons la darrera i única onada del Baròmetre Inclusiu, tardor del 2017) mentre els ingressos per construcció s’han disparat durant els darrers anys; al 2018 la recaptació per l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) va suposar 22 vegades més que al 2014 –3,5 vegades més en el cas de les llicències urbanístiques.

Sant Cugat se situa així com un dels municipis més desiguals de l’Estat i on més a crescut el preu de l’habitatge a nivell metropolità. La diferència entre el cost de la vida i els salaris suposa una problemàtica que supera amb escreix l’habitatge i que també ha posat en alerta els serveis socials per situacions de pobresa energètica i altres vulnerabilitats. El nou govern ha anunciat millores en les prestacions dels serveis socials, vinculades a l’aprovació del pressupost del 2020, que no serà efectiva fins al març. Així que, per ara, els serveis socials disposen dels següents ajuts: bo social, informe d’exclusió residencial, protocol per a persones amb dependència energètica, l’Oficina Sant Cugat Sostenible, ajuts econòmics per als subministraments (i un d’específic per a gent gran), el manteniment d’edificis i el vincle amb altres institucions que poden aportar altres ajuts.

Notícies relacionades