Publicitat

Núria Gibert: “La supèrbia no serveix de res per afrontar una pandèmiaˮ

Fotos: Jordi Pascual

D’ençà l’inici de l’emergència sanitària per la COVID-19 els serveis socials municipals han hagut de fer front a un increment d’atencions que han coincidit amb la voluntat de la nova comandància política de fer una transformació de l’organització i funcionament interns. Núria Gibert (CUP-PC) és tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat i encarregada d’aquest canvi. En aquesta entrevista explica com s’ha adaptat l’àrea a l’increment de la vulnerabilitat i respon a les crítiques de falta d’ambició plantejades per l’oposició.

Des de l’inici de l’emergència, la relació amb les xarxes de suport veïnal i les entitats ha estat indispensable per fer front a les necessitats socials. Com es va organitzar tenint en compte que molts col·lectius van néixer just en aquell moment?

– Des de l’òptica dels serveis socials ens havíem d’acostar a la gent que viu sola i/o havia quedat aïllada. A partir de la segona setmana van sorgir necessitats: tirar la brossa, comprar aliments, medicaments... Van ser les pròpies xarxes les que es van oferir a ajudar i per això vam decidir coordinar-les de forma estructural. Veient que podien fer una feina molt important, ens interessava conèixer les necessitats mútues.

Vam dotar-les de material, vam estudiar jurídicament com relacionar-nos-hi i vam decidir derivar-los els casos que no requereixen d’intervenció professional. Pràcticament cada dia els passem casos. Encara no hem fet una valoració conjunta però en general faig un balanç molt positiu.

En diverses ocasions t’has referit als serveis socials com a una eina desmantellada i que calia reorganitzar. Què significa?

– Havia estat molt deixat durant anys. Els serveis socials tenen unes ràtios que s’han de complir, és a dir, es determinen quantes professionals hi ha d’haver per fer atenció directa i quina dotació. A Sant Cugat es compleixen les ràtios però mai s’ha volgut anar més enllà. Sempre que s’ha intentat fer una cosa una mica més ambiciosa amb projectes integrals no s’ha pogut perquè les professionals tenen molta feina. Mai s’ha esponjat ni cuidat el servei, el que va fer que les treballadores tinguessin molta càrrega emocional i física.

És un sector molt feminitzat, encarregat de cures i que, de cop amb la pandèmia, ha de treballar des de casa. Calia un equip de guàrdia, protocols més ràpids, mecanismes de detecció sense entrevistes personals i detectar noves necessitats.

Al Ple de dilluns vas dir que en alguns aspectes no es complia la llei.

– Sí, la legislació estipula que hi ha d’haver una tècnica d’igualtat i una d’acollida. Feia molts anys que no n’hi havia. Eren places aprovisionades però no s’obria la plaça tot i ser obligatori; com també ho és tenir una tècnica de promoció i defensa dels drets LGTBI i aquí hi havia el mínim per cobrir l’expedient. En el pressupost del 2020 es contempla la reserva per fer la contractació.

Proposes canviar la mirada sobre els serveis socials. No només atendre l’emergència sinó ser transversals.

– És importantíssim. Els serveis socials han mutat molt i en moltes ciutats els tenen molt avançats, treballant des de la interseccionalitat i la intervenció comunitària. En part ho tenim i s’ha fet bona feina però s’havia fixat una mirada política molt assistencial. És a dir, hi havia una gran bossa d’ajuts que les professionals havien d’atorgar. En canvi, si com a ciutadà coneixes la cartera de serveis –ajuts a l’escolarització, beques menjador, al transport...–, ja t’hi adreces directament perquè ho contemples com a drets.

Les ajudes obertes amb concurrència pública, és a dir, tot el que és més transparent i públic, ajuden a no entendre els serveis socials com una pota assistencial sinó com una pota fonamental de l’administració que vetlla perquè es garanteixin els serveis socials.

Fer una guia?

– Sí, també treballar per projectes i no en base a una gran bossa d’ajudes. Hem de segmentar les necessitats, fer projectes amb objectius concrets, fer programes d’acompanyament... Per tant, sí té a veure amb la guia de recursos però també amb la concepció i on està ubicat físicament l’espai de drets socials. És un problema que la gent no sàpiga que la Casa Mònaco és on ha d’acudir si té un problema de discriminació LGTBI, de gènere, de protecció internacional...

Amb la COVID-19 la vulnerabilitat pràcticament arriba a tothom.

– Exacte. Hi ha molts factors de vulnerabilitat que van molt més enllà de la renda. És a dir, ser persona gran, tenir mobilitat reduïda, tenir dependències a càrrec, ser una família monomarental o monoparental o fins i tot tenir una discapacitat suposa sumar fragilitats.

Ja al Baròmetre Inclusiu es veia que a Sant Cugat hi havia una bossa important de gent que no estava en l’exclusió social però estava en risc. Eren treballadors pobres o precaris que no tenien capacitat de fer front a una emergència. En el moment que aquestes persones que viuen de la seva força de treball veuen com els minven els ingressos, no poden cobrir les necessitats bàsiques i passen a la vulnerabilitat directa.

Les últimes dades del Baròmetre Inclusiu són del 2017. En tindrem de noves?

– En farem un altre. De moment a l’Observatori Sociològic hem incorporat preguntes de vulnerabilitat social per poder-ne fer un seguiment.

El paquet de 60 mesures per fer front a la COVID-19 incorporava algunes accions interessants des d’una perspectiva dels drets socials però que encara no s’han implementat. És el cas de la renda bàsica municipal.

– És una de les coses que ha portat la pandèmia. Com a serveis essencials hem hagut de reaccionar rapidíssim i restar a l’espera de com s’implementaven altres mesures a nivell general perquè no fossin excloents d’altres ajuts. És el que ens ha passat amb la renda bàsica municipal. Hem de veure si hem de complementar la renda estatal, si hem de fer una convocatòria separada...

També hi ha ajuts directes que no s’han concretat: ajuts a l’habitatge no d’emergència, suport a entitats en el lloguer de locals...

– Tenen una cocció més lenta. Les ajudes que podem tramitar a través de l’IBI són a any vençut i, per tant, s’aplicaran l’any que ve. Les anunciem perquè això pot servir a la ciutadania i fins i tot ser un incentiu de cara a propietaris i llogaters.

La COVID-19 suposarà un canvi de relació amb les entitats d’atenció social. Per exemple, Miquel Puig, del Rebost de Càritas, ens deia en una entrevista que resten a l’espera de veure com queda el conveni amb ells ja que la renovació sempre es fa entre el juny i l’agost.

– Càritas és una de moltes entitats que fan molt bona feina en la lluita contra l’exclusió. Durant la pandèmia hem revisat les aportacions si hem hagut de comptar amb elles més del que es preveia al conveni. Ara mateix no tenim previst cap canvi però la COVID-19 ens obliga a anar veient sobre la marxa. Evidentment, si cal, farem les modificacions que calguin. Seguirem treballant amb les entitats perquè són bàsiques per la seva agilitat i intervenció.

En el debat pressupostari l’oposició ha criticat que no heu estat prou ambiciosos i que la proposta pressupostària no té en compte la COVID-19.

– No és veritat! Hem explicat que hem mobilitzat molts milions per fer front a la COVID-19. A més, la nostra recepta pressupostària ja és una lluita contra l’exclusió social i, per tant, molt diferenciada dels pressupostos anteriors.

Em sobten algunes de les propostes de la dreta perquè és curiós veure com una crisi sanitària els hi fa entrar en el paradigma que la recepta social i de redistribució de la riquesa és bo. Si la pandèmia és sanitària, poden acceptar aquest paradigma, però quan vam tenir crisis econòmiques i socials, les seves receptes van ser neoliberals i de retallades de serveis i prestacions públiques. És curiós com ha canviat el paradigma i, en qualsevol cas, benvingut perquè estem en la línia de la redistribució.

Com valores les comissions informatives especials per la COVID-19?

– Bé, fan bona feina davant l’emergència que vivim. No ens hem de referir a la pandèmia en passat perquè encara tenim molta feina per davant, especialment als serveis socials. Les comissions fan feina en clau de transparència i de millora. No només els partits polítics han fet propostes, també ho han fet entitats. Nosaltres les escoltem totes perquè la supèrbia no serveix de res per afrontar una pandèmia. De fet, la gent no l’entén i la rep amb cansament. Aquí ningú sap de pandèmies que d’un dia per l’altre exhaureixen els recursos. El Banc d’Aliments de Barcelona explica que durant aquests tres mesos ja han atès més persones que durant la crisi econòmica del 2008. Són unes dimensions enormes i la humilitat és un bon ingredient per afrontar-ho.

El pressupost incorpora partides que no es poden aplicar perquè són d’actes ja cancel·lats: la Re-Volta, la Festa Major... El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, va dir al Ple de dilluns que servirien per fer un fons de contingència a través de modificacions pressupostàries. Per què no s’ha aprovat directament amb el fons creat i sense haver de fer modificacions?

– Per una qüestió molt pràctica. Tenim un pressupost consensuat amb totes les àrees i quadrat en el marc d’ingressos i despeses però cada setmana ens cauen coses. Si no ho fèiem així, hauríem trigat molt més a tenir-lo perquè l’adaptació és constant. Per això és més fàcil i eficient fer una modificació de pressupost que anar fent informes per treure i posar partides abans de l’aprovació inicial. Cauríem en un parany burocràtic. Què pensen que no sabem que hi ha partides que no es faran?! Però aquestes serviran per al fons de contingència i serà més senzill per aprovar el pressupost i començar a executar-lo.

Des de la perspectiva dels drets socials, les residències de gent gran han estat una de les principals preocupacions. Com es troben ara?

– La situació està estabilitzada. Els treballadors i les treballadores han fet una feina ingent. Estan dempeus però esgotats emocionalment perquè han tingut molta pressió i han hagut d’acompanyar i viure situacions molt doloroses. Ara no tinc la xifra concreta però la setmana passada hi va haver dues morts, és a dir, ja no hi ha morts diàries.

Les residències ens han fet patir molt perquè en són 13 i hi ha molta gent vulnerable. Les famílies també han patit molt. Per això hem intentat acompanyar deixant clar que el subjecte de drets són els usuaris. Veníem d’un paradigma de precarització, d’invisibilització de l’àmbit de les cures, d’un cert oblit de l’àmbit no productiu... Al 2010 hi va haver retallades en dependència que ara s’han pagat. En sanitat ha passat el mateix. En algun moment haurem d’abordar aquesta mirada.

La tipologia de residències és diversa. N’hi ha grans que poden garantir aïllaments i distàncies i de petites que no. En qualsevol cas, quan entra el virus, és molt difícil de controlar en totes.

– Totalment, hi ha models familiars amb menys capacitat de renovació de personal, de separació física... Però, com deies, hi ha un factor atzarós que és si entra el virus. Hi ha hagut residències on no ha entrat i no ha passat res i d’altres on ha entrat i ha fet mal.

Com ha estat la relació amb el Departament de Salut? S’han anunciat mesures que al final no s’han implementat, com ara el trasllat a hotels de persones grans de residències.

– En soc comprensiva. El Departament ha hagut d’afrontar una pandèmia i això ha fet que proposés mesures que potser no eren tan reeixides com podria semblar. Evidentment, tinc la meva opinió sobre les decisions però en un moment com aquest és important tenir clares les competències. Com a govern el que hem fet és dir: “Si ho decidiu, ho tenim a puntˮ. Ara, passat el temps, és fàcil veure que hi ha coses que es podrien haver fet diferent. S’ha de ser humil en la gestió.

Les residències també es van trobar amb manca de recursos i materials: equips de protecció individual (EPIs), mascaretes...

– I va ser l’Ajuntament qui, a través de donacions de clíniques estètiques i dentals, va repartir el que vam trobar. Durant les tres primeres setmanes el municipi va estar molt sol en aquest sentit. Tot i això, ho vam cobrir bastant bé gràcies a la generositat de la gent, el que cal ressaltar.

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix també estava en contacte amb les residències per fer-los suport. Com ha estat la relació?

– Jo crec que bé. Hem explicat la situació i han acudit a les reunions amb les direccions. Han pogut fer les preguntes que han volgut i, si han requerit algun suport, l’hem fet. Clar que nosaltres estàvem a tota màquina. Sempre hem estat amb la porta oberta i, en tot cas, són ells els que han de dir si els ha mancat alguna cosa.

És difícil fer cap previsió perquè no sabem si hi haurà un rebrot. En qualsevol cas, teniu alguna guia per afrontar el futur?

– Enfortir els serveis a les persones, tant promoció econòmica com drets socials. Si hi ha un rebrot, no ens agafarà amb la incertesa de com ens hem d’organitzar i treballar. Evidentment, un cop aturat el primer cop, hem d’afrontar qüestions que potser havien quedat en un segon terme: la soledat, l’aïllament, la salut emocional... Ara no hem tingut temps de fer el seguiment.

La necessitat de suport emocional ha crescut de sobte.

– Teníem un servei de psicologia però ara és més necessari: ha pujat la violència masclista, la intrafamiliar... Durant els propers dies farem públiques les dades de la darrera onada de l’Observatori Sociològic Municipal, monogràfica de la COVID-19. La sensació de por, d’angoixa i d’incertesa encapçalen els rànquings. Viure amb aquestes preocupacions molt de temps té conseqüències. És interessant pensar en maneres col·lectives de fer-se suport.

Quan acabin els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs), els serveis socials podran respirar una mica?

– No ho sé. Em preocupa el factor endeutament. Si la gent ha optat per endeutar-se per pagar el cost de la vida durant aquests mesos, la situació no s’estabilitzarà fins més endavant. El factor de l’habitatge segueix sent important i pot suposar haver demanat crèdit o tenir deutes. Igualment, hi ha força gent que s’ha quedat sense feina. No m’atreveixo a dir dir serà un sotrac o si serà un clos profund. Em temo que la crisi econòmica i social la patirem, no sé si de forma hegemònica però segur que arribarà a molta gent.

Notícies relacionades