Publicitat

El nostre 15M sis anys després

Concentració a Sabadell per celebrar els sis anys del 15M al Vallès Occidental. Fotos: Jordi Pascual

Dilluns va fer just sis anys que centenars de milers de persones van sortir a les principals places de l’Estat per reivindicar que calia un canvi polític davant d’un sistema i un ordre institucional que no els representava. Poques hores després el moviment s’estenia com una taca d’oli per ciutats mitjanes i pobles començant a haver acampades d’indignats arreu. Cap a finals de maig del 2011 es van començar a constituir les assemblees locals que esdevindrien hereves de les primeres acampades. L’esclat popular va marcar una fita després d’anys de crisi i poca organització social. Ara, però, un quinquenni i un any després d’aquell fet, què queda del nostre 15M, el que vam viure a la ciutat?

Sant Cugat va tenir dos 15M, el santcugatenc amb acampada a la plaça d’Octavià i el florestà amb la plaça de Miquel Ros –rebatejada durant un temps com a plaça del Poble– com a centre de les seves activitats. De les assembles santcugatenques ja no queda res palpable. Hi ha persones que han marxat a alguna de les lluites que van prendre força o fins i tot van començar a nàixer aquell 2011 i hi ha d’altres que han reprès la seva vida tal com era abans de l’esclat d’indignació. De les florestanes encara resta ben activa La Floresta Indignada Actua, el col·lectiu encarregat de dinamitzar les assemblees que de manera informal encara es fan i de mantenir el banc d’intercanvi de llibres que cada cap de setmana s’instal·la al costat de l’estació.

“Hi ha gent que ha anat a fer partits però és un sistema caduc”, explica Montse Martínez, que encara resta com a membre activa de La Floresta Indignada Actua. De fet, una de les principals crides del moviment, des d’un posicionament polític apartidista, era que el sistema de partits es mostrava ineficaç i venut a uns poders econòmics que manegaven la presa de decisions al seu gust. Aquest “no ens representen” els ha obert fins i tot un debat sobre la participació al Consell de Barri com a òrgan depenent de l’Ajuntament, on sí acudeixen membres del moviment a títol individual. “Ens agrada el municipalisme democràtic”, reivindica Cecilia Gefaell, també indignada santcugatenca.

Un revulsiu per a La Floresta

Ambdues activistes coincideixen a dir que el 15M va canviar La Floresta. Abans dels indignats, consideren, era un barri poc actiu i sotmès a les dinàmiques de velles organitzacions que suportaven el pas dels anys gràcies a persones molt implicades. Per a elles, la reivindicació política per a la millora del barri, el creixement cultural amb una Festa Major àmplia i la vida associativa que es demostra cada cap de setmana a la plaça Miquel Ros no es poden explicar sense la indignació del 2011 i l’apoderament de la ciutadania que va comportar.

Gafaell va un pas més enllà i recorda que al 2013 la ciutadania es va organitzar al voltant d’Els Arbres Parlen –el que actualment s’anomena La Floresta Parla– per aturar una promoció d’habitatge públic de venda que Promusa, l’empresa pública d’habitatge municipal, volia fer a l’entorn de l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer l’Estel, afectant directament a una zona boscosa. Els veïns van criticar la proximitat del projecte amb la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural i van lamentar que aquest model significava seguir amb l’especulació.

Per a ella, l’organització ciutadana del 2013 és hereva directa del 15M, tot i que posteriorment es va anar alterant amb la participació de persones vinculades directament a partits polítics. Tot i així, van aconseguir parar un projecte que el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ja ha anunciat que pretén recuperar però variant la venda pel lloguer. Ara, però, tot el moviment del 2013 ha anat virant cap al Consell de Barri, on se centren esforços sota la nova fórmula assembleària portada pel seu president, Ramon Piqué (de la CUP-PC), qui per a Gafaell és un exemple de rara avis política per la seva tasca de base.

Tot i així, considera que la ciutadania ha de fer força i aturar novament el plantejament anunciat per Calvet. Així mateix, aprofita per posar Promusa al punt de mira, a qui li exigeix més transparència i separar els interessos públics dels privats. Considera que a la gent de base no se la pot corrompre perquè no se la pot comprar. Critica, així mateix, que les cases dels mestres, on s’ha de desenvolupar un projecte de masoveria urbana, han anat perdent pistonada amb l’alteració de la masoveria pròpiament dita i l’allargament de terminis. Lamenta que, a la pràctica, des que a l’estiu del 2014 diversos joves van ocupar els edificis de manera simbòlica, “només s’han tret les escales i les finestres”.

A més, la crítica i petició de més transparència a Promusa s’ha vist alimentada durant els darrers mesos. L’esclat va ser a finals d’agost del 2015, quan la Guàrdia Civil va demanar documentació a l’Ajuntament i l’empresa pública pel possible finançament irregular de Convergència. Això va animar l’oposició a exigir una comissió especial que investigués el cas, les conclusions de la qual acabaven reprovant al gerent de Promusa, Lluís Hosta, per una actitud poc col·laborant en les compareixences que no va permetre esclarir els dubtes. El govern municipal –llavors format per 10 regidors del PDECAT i un de Demòcrates– es va posar a la defensiva ràpidament, posant en valor l’empresa pública i el seu gerent, sent l’únic grup municipal que descartava unes conclusions aprovades per consens. A més, el PAV3 de la zona esportiva de la Rambla del Celler també està en dubte pel presumpte finançament irregular de Convergència.

Més enllà de la lluita contra la corrupció i la petició de cara a futur de més transparència a Promusa, el 15M també va ser capaç d’habilitar espais propis. Durant l’esclat del 2011, el moviment florestà va arribar a ocupar una sucursal bancària i, posteriorment, van fer el Xambao, una estructura de fusta a una parcel·la propietat de l’Associació de Veïns i Propietaris on anteriorment hi havia una casa. Allà s’hi fan projeccions i festes.

On és la gent?

La dissolució del 15M des de l’esclat del 2011 ha estat evident. Ara ja no hi ha acampades però la idea que va transmetre la mobilització segueix present en molts àmbits. “Hi ha companys que participen a la lluita dels manters o de les kellys”, explica Martínez, “molts de nosaltres abans del 15M ja ho fèiem”. En el cas florestà, hi ha indignats que han anat a ajudar els refugiats a Calais i Grècia, a banda de tots aquells que participen de col·lectius com la Plataforma de persones Afectades per l’ICAM (PAICAM) o Salvem les pensions, alguns d’ells nascuts de les comissions que es van formar en el marc de les assemblees de les acampades.

Gefaell valora que l’acció de carrer no es podia mantenir durant molt de temps ja que implicava renunciar a la vida personal. Si bé, la mobilització els va servir per mantenir el contacte amb persones i col·lectius diversos amb participació activa. Per això critica les persones que des d’alguns partits diuen ser hereves del 15M. “Em fa ràbia que utilitzin el 15M en el seu benefici”, explica Celia Calderón, indignada sabadellenca i participant, conjuntament amb Gefaell i Martínez, a la Coordinadora d’Assemblees del Vallès Occidental.

El moviment comarcal

A tots els pobles s’ha seguit la mateixa dinàmica, segons Caldrón. El 15M s’ha diversificat per acabar treballant en comissions i col·lectius que tenen la seva dinàmica pròpia. Per això considera que l’objectiu d’apoderament de la ciutadania s’ha complit a la perfecció. Per mantenir el contacte de les lluites al Vallès Occidental, la coordinadora es reuneix un cop al mes i habitualment decideix donar suport a lluites diverses com ara la que pretén aturar els tractats de lliure comerç i inversions amb Estats Units (TTIP) i Canadà (CETA) o participar a la Xarxa Municipalista contra el Deute Il·legítim.

Alhora, diversos activistes vallesans participen al 15M 2.0, l’assemblea estatal virtual que es fa setmanalment per coordinar accions. La principal lluita que mantenen actualment és l’aplicació de la Via Asturiana, una reforma constitucional de tres articles que ha de permetre, segons Calderón, que les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) siguin vinculants i se sotmetin a un referèndum per ser aprovades, saltant-se així el pas intermedi de debat al Congrés o als parlaments autonòmics. S’anomena Via Asturiana ja que van ser els indignats asturians els que van aconseguir que el seu parlament aprovés la proposta de tal manera que posteriorment es debatrà a nivell estatal. Per tal de fer pressió, la coordinadora prepara mocions perquè els ajuntaments de la comarca es posicionin a favor de les ILPs vinculants.

Així i tot, la sabadellenca diu que els consistoris no posen la feina fàcil. Critica que el seu ajuntament, governat per una coalició entre ERC i la Crida per Sabadell, no ha debatut la Via Asturiana al Ple per tractar-se d’un assumpte supramunicipal. Tot i així, intentaran fer pressió per aconseguir el posicionament dels ens locals. Totes tres activistes valoren que encara queden molts passos a fer per tenir unes administracions més transparents i, sobretot, per garantir una participació més directa de la ciutadania en la presa de decisions, perquè aquesta no esdevingui només un vot cada quatre anys.

El 14 de maig la coordinadora va fer una trobada per commemorar els sis anys de l’esclat del moviment. Hi van acudir prop d’una vintena de persones i es va llegir un manifest que criticava l’actual model de representació i demanava més incidència de la ciutadania en la pressa de decisions polítiques. Entre d’altres, l’acte va servir perquè la ciutadania plantegés crítiques sobre la política municipal de Sabadell, on es va fer la trobada amb activistes vinguts d’arreu de la comarca.

Notícies relacionades