Natàlia Reina: “S’està aplicant una doble comissió als llogaters”

Fotos: Lluís Bassa

L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE) es presenta com una entitat “en defensa de les persones davant els abusos del sistema financer i altres lobbies empresarials”, i proposa “l’acció col·lectiva” i la “creació d’una consciència comuna” per plantar cara als abusos de les empreses del sector. Dins de l’associació, Natàlia Reina és tècnica de consum, i el passat dijous 24 de gener va presentar, juntament amb dos membres més de l’associació, els resultats de les investigacions –que encara estan duent a terme– en la xerrada L’habitatge: un dret o una mercaderia? a l’Ateneu Santcugatenc.

En línies generals, quin és el problema de l’habitatge avui en dia?

– Actualment, en l’habitatge hi ha un problema doble: el tema hipotecari, que segueix sent un tema molt abusiu des de fa temps; i el del lloguer, un problema que nosaltres considerem que també és de consum, en tant que hi ha agències intermediàries entre llogater i la persona que lloga. I és un problema que actualment ens trobem sobretot la gent jove, que som les més precàries i vulnerables.

Quin és el mètode que seguiu per a les vostres investigacions?

– Nosaltres tenim una línia d’investigació que és molt fàcil. Simplement el que s’ha de fer és fer-se passar per un possible llogater, demanar a la immobiliària certa informació que és d’obligat compliment; com una nota d’encàrrec, la cèdula d’habitabilitat, un pre-contracte, entre d’altres documents que t’han d’oferir abans de fer un contracte, i veure qui compleix aquest tipus d’exigències i qui no. I hem vist, almenys a Barcelona, que això no es compleix. A part d’altres abusos que ens hem trobat, que no era el que investigàvem directament.

De moment ens estem centrant en Barcelona, en tant que és el territori on tenim més presència, però tenim sòcies i socis que estan a Sant Cugat, i és simplement replicar-ho.

Llavors, podries explicar quins són els principals fraus que es cometen a Sant Cugat?

– Això sí que no t’ho puc respondre. De fet, encara no tenim una mostra ni tan sols representativa a Barcelona. De moment, el que fem és animar a tothom qui pugui, perquè si volem tenir aquests resultats, el que necessitem és que hi hagi gent que hi participi. Fem una crida a la gent de Sant Cugat perquè hi participi si veuen que és possible que en el seu territori hi hagi fraus. Que segurament, per les nostres experiències de les persones que ens vénen a fer consultes, són els mateixos.

Què ha de fer la gent per participar?

– Fer-se passar per un possible consumidor, o una persona que vol llogar, i nosaltres li donem una fitxa, amb unes petites instruccions que són molt senzilles. S’ha d’emplenar amb qüestions com “no m’han donat aquest document”, o “m’han demanat massa informació personal prèvia abans de fer tal contracte”, o “m’han intentat posar una assegurança que no he de pagar jo, sinó la persona que em lloga”, etc. Aquest tipus de coses són les que es van veient abans de la firma del contracte.

Però no està regulat aquest procés, a nivell legal?

– El procés per fer els contractes està regulat a nivell estatal hi ha la LAU, la Llei d’Arrendaments Urbans. A Catalunya hi ha una llei que regula com haurien de dur aquests processos les agències immobiliàries, la Llei 18/2017, de drets de l’habitatge, que està feta per la Generalitat. També en trobem d’altres, el Decret Llei 12/2010, que fa referència a la de la creació del registre d’agents immobiliaris. Així doncs, a Catalunya ens trobem en una situació en què hi ha una regulació, però no s’està aplicant, que és el que nosaltres comencem a veure, tot i que no podem dir-ho amb certesa. En cas que no s’apliqués, l’Agència Catalana de Consum té quelcom a dir, és ella la que ha de fer valdre aquest reglament, i ha de començar a mirar-ho amb lupa. Llavors, el que faríem seria fer una pressió política a l’Agència Catalana de Consum perquè apliqui el reglament que sí que té.

L’AICEC-ADICAE proporciona informació a les persones llogateres per protegir-les davant de les males praxis de les APIs (Agències de les Propietats Immobiliàries). Una de les seves reivindicacions és que, abans de formalitzar el contracte de lloguer, l’empresa ha de facilitar 4 documents: l’oferta d’arrendament, la cèdula d’habitabilitat, la nota d’encàrrec i la garantia de l’API. Podeu trobar més informació al seu web.

Què heu trobat en les investigacions que heu fet fins al moment?

– Com encara no tenim una mostra representativa, tot el que tenim són intuïcions. Podem dir que la nostra intuïció és que veiem que s’està aplicant una doble comissió. És a dir, el llogater està fent una comissió en el moment en què paga l’agència immobiliària i, si tinguéssim accés a la nota d’encàrrec (que això és un altre problema), veuríem que l’agència immobiliària està cobrant una altra vegada aquesta comissió. Però tot aquest tipus d’informació, de si hi ha dobles comissions, exactament qui cobreix què, quin és el meu dret a negociar, etcètera, surt als documents del contracte, i és el què nosaltres volem saber. Tenim dret a aquests documents, perquè està reglat, però l’agència immobiliària no sempre ho compleix. De moment, el quid de la qüestió és que nosaltres esperàvem trobar coses, però la primera cosa que ens trobem és que no ens donen la documentació transparent de si això ho estan fent o no. Sospitem que aquestes coses no s’estan fent correctament, perquè ja no ens estan donant la informació adequada. Bàsicament, la nostra intuïció és que les coses es fan malament, perquè no hi ha transparència en els contractes.

Quan creieu que podreu confirmar –o refutar– aquestes intuïcions?

– En un any podriem aconseguir fer una investigació a un mínim de 70 agències immobiliàries, que seria el que necessitariem per tenir una mostra representativa.

Creus que s’està donant lloc a algun canvi social pel que fa a l’habitatge?

– Està havent-hi alguns canvis, però més a nivell estatal, no tant de municipis. Estem veient petits passos endavant, però és una lluita constant. Una lluita entre les persones que són joves, precàries i llogateres, i les persones que són propietàries. Perquè a Sant Cugat, si no comencen a implicar-s’hi les persones propietàries, a adonar-se que el que estan fent és treure un benefici massa lucratiu i no un benefici social responsable, l’únic que estem fent és fer fora el nostre jovent, que poden ser el teu nét o el teu fill. Vull dir que, al final, el problema és la consciència pròpia. Això sí, després trobem bancs que tenen moltes vivendes, i aquests no tindran mai consciència perquè no és el seu interès.

Com hi pot contribuir aquesta investigació?

– La idea és que hi hagi una mobilització social però no crec que sigui per aquesta investigació. Aquesta investigació ens farà ser més conscients dels nostres drets, però no crec que comporti un moviment social de masses, com podria ser el Sindicat de Llogaters. Hi ha dues vessants: Una, saber quins són els teus drets com a persona llogatera. És molt important saber-ho, és el primer pas. I l’altra, sortir al carrer.

Notícies relacionades