Publicitat

Miquel Puigmarti: “Amb la COVID-19 a Càritas tenim els magatzems molt buitsˮ

Fotos: Jordi Pascual

Càritas va atendre al març un total de 268 famílies. Al maig en van ser 230 més; 1.136 persones en total. I la xifra no para de créixer. La crisi social i econòmica derivada de la COVID-19 ha suposat un increment substancial de les atencions als serveis socials i a les entitats que hi col·laboren, creixent així la pobresa i sumant-se a les situacions cronificades que feia anys que perduraven.

L’entitat atén persones amb situacions de vulnerabilitat detectades directament per la seva treballadora social i també moltes derivades pels serveis socials municipals gràcies al conveni anual que manté amb l’Ajuntament. Amb un increment de les atencions i, alhora, la impossibilitat de fer el recapte mensual a diversos supermercats, l’entitat necessita comprar aliments perquè ningú es quedi sense el seu àpat. Per això han iniciat la campanya 800x10, amb què animen la ciutadania a fer aportacions de 10€. Miquel Puig, encarregat del Rebost que Càritas té al carrer Orient, explica com han viscut la crisi de la COVID-19.

Creix la necessitat i s’implementen restriccions. Com us heu organitzat?

– El problema va ser el primer dia, perquè no sabíem com ajustar-nos-hi i no sabíem què passaria. Per això en primera instància al Rebost vam muntar uns passadissos amb dues files d’entrada i una de sortida. Posteriorment, veient l’increment de persones a atendre, vam ampliar l’horari per esponjar l’afluència de persones que venen a recollir els aliments. Així evitem cues grans. A dins del Rebost hem d’informar a la gent de les normes de seguretat, els diem que s’han de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic, que han de netejar el carret de la compra amb unes estovalles...

A la vegada, hem reduït la quantitat de voluntaris perquè havíem de reduir el contacte entre persones, el que suposa més feina per als que venen. Alhora, els fem venir dues setmanes seguides i descansar les dues següents. No ha sigut tan complicat, més enllà de la quantitat de persones, que en són moltes més que abans de la crisi de la COVID-19.

El menjador sí s’ha vist alterat. Fins a la fase 2 no hi havia permís per reobrir-lo.

– Era impossible mantenir-lo per l’espai. L’Ajuntament va prendre la decisió de donar una targeta moneder a tots els usuaris, de manera que podien anar a comprar els aliments. Altres persones van passar a recollir els aliments del Rebost.

Fins ara el treball amb l’Ajuntament era a través del conveni però ara, de sobte, han crescut les necessitats. Com és la relació?

– Sempre hem tingut una relació correcta. Hi ha un acord que es compleix cada any i ara restem a l’espera perquè la subvenció ens l’entreguen entre juny, juliol i agost. Ja veurem què passa i tampoc podem esperar miracles perquè la situació és complicada per a tothom.

I per això el propi Ajuntament ha demanat el suport de les xarxes de suport veïnal i de les entitats que hi treballàveu prèviament.

– Clar, perquè les necessitats són majors i cal sumar esforços per fer-hi front.

En les presentacions de les memòries anuals dels últims anys parlàveu de cronificació de la pobresa. Ara no només tenim persones amb una situació de pobresa cronificada sinó que, a més, n’arriben moltes més.

– Les atencions s’han incrementat de manera sensible però la situació es pot mitigar lleugerament quan acabin els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs) i la gent recuperi els seus llocs de treball. La majoria de gent que ve a Càritas vivia al dia i tenia remuneracions baixes. De la mateixa manera que ara han vingut, alguns d’ells podran deixar de venir.

Alhora, feu inserció laboral. N’heu aconseguit 17 tot i la situació de crisi. Però no és fàcil perquè l’activitat econòmica està mig aturada.

– Això ho porta una companya però és evident que no podem oferir feina a massa gent. La majoria de persones que ho han aconseguit és en empreses de neteja, que han de reforçar-se davant l’increment de mesures higièniques per la COVID-19. A molts els cal fer un curs perquè, si venen d’altres països, les seves titulacions no són vàlides aquí. Alhora, no tots poden agafar una feina així perquè viuen amb la família i són els únics que treballen. Què passa si agafen la COVID-19? Què fa la resta de la família?

Amb la campanya 800x10 preteneu completar les cistelles d’aliments. Què significa?

– Hem d’obtenir diners per funcionar sense patir. Ara tenim problemes perquè tenim els magatzems molt buits. Mossèn Emili ens ha demanat que no rebaixem el nivell del lot que entreguem i això ens implica comprar aliments. Sense més diners no ho podem fer. Crec que és un moment bo per fer la campanya perquè la sensibilitat és més present. Amb 10 euros mensuals de 800 famílies podrem tenir una autonomia econòmica gran.

Augmenta la demanda i no podeu recollir aliments directament als supermercats...

– I les ajudes de la Unió Europea han minvat amb el pas dels anys. Hem de pensar que hi haurà un dia en què haurem de cobrir gairebé el 100% de les necessitats amb mitjans i diners propis. Per això és important que funcioni la campanya.

La gent que ve a Càritas té la necessitat de ser ajudada, tant amb la cistella de menjar com amb el tracte humà amb els voluntaris. Moltes vegades, cal fer-los escolta i acompanyament. Potser entren una mica tristos però hem d’intentar que surtin més contents.

S’ho troben, de sobte, 230 famílies més. El suport emocional també és importantíssim.

– Sí, el xoc és gran. Vius una vida normal i, de sobte, has d’acudir a un lloc per poder menjar. Cal fer-los suport i això no pot ser el primer dia, tenen una sensació de desprotecció molt gran. És al cap d’uns dies que es pot establir un diàleg.

Ara ja en fases de desconfinament. Teniu alguna previsió de futur?

– L’atenció que donem no variarà gaire perquè fa molts anys que fem aquest servei.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, ha dit que implementen un canvi als serveis socials, per fer-los més transversals i ampliar serveis. N’heu parlat?

– Per ara no, només el que han explicat públicament. Però en qualsevol cas, serveis com els que fem a Càritas són del dia a dia i és molt difícil fer cap previsió de futur. Si l’Estat entomés aquest tema de forma més clara, potser nosaltres ens podríem dedicar a altres afers. Però com ara no sabem com avançarà, nosaltres seguim treballant i, amb els mitjans que tenim, donem assistència a les persones que ho necessiten.

Notícies relacionades