Miguel Pajares: “Les migracions es gestionen en base als prejudicis xenòfobs de l’extrema dreta”

Foto: del web de Miguel Pajares

Davant un futur en què les migracions per motius climàtics no pararan de créixer, l’antropòleg Miguel Pajares demana un canvi de paradigma de les polítiques migratòries així com reconèixer les persones que canvien de país per motius climàtics com a refugiades. Així ho ha explicat en la darrera nit temàtica de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), celebrada de forma telemàtica aquest divendres per la tarda, emmarcada en el programa d’activitats pel dia internacional dels drets humans i en què ha presentat el seu darrer llibre, Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI [Editorial Raig verd, 2020].

Segons Pajares, els governs apliquen les polítiques migratòries com si la migració fos una amenaça, donant per vàlids arguments xenòfobs en base a prejudicis que, diu, emanen de l’extrema dreta. “Hauríem de rebre moltes més persones refugiades perquè ens toca i perquè tenim molts més recursos que altres països on ara es concentren la majoria de migrants”, ha apuntat tot dient que Turquia acull més persones refugiades que tota la Unió Europea i el Regne Units junts.

Des del seu punt de vista, les migracions es poden autorregular com, de fet, va passar al 2008, quan moltes de les persones vingudes de l’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est van tornar als seus països. “No van marxar les persones que venien de l’Àfrica subsahariana, és a dir, les que s’havien jugat la vida venint”, apunta, “per això dic que quan més obrim les fronteres, més fàcil és entrar però també sortir”.

Al llibre, però, posa atenció en les migracions climàtiques, és a dir, les que són conseqüència d’un escalfament global que provoca augment del nivell del mar, pluges torrencials, desertificacions... Pajares defensa que les persones que han de migrar per aquest motiu han de ser reconegudes amb la figura de refugiades, és a dir, que tinguin una figura de protecció internacional que els permeti l’acollida a altres països.

“Això passa per reconèixer-les com a víctimes d’accions polítiques, el que és real ja que els governs fan acords per reduir les emissions que s’incompleixen constantment”, apunta l’antropòleg, que dedica bona part del llibre a parlar dels efectes del col·lapse climàtic i de les migracions que se’n deriven i se’n derivaran, “el canvi climàtic no es frenarà si no construïm una alternativa a l’actual model econòmic”.

És a dir, mentre no es reverteixi el capitalisme i el negoci de les corporacions, que juguen amb compromisos a llarg termini que no suposen cap canvi real per aturar les migracions per motius climàtics, cal afavorir vies segures i una acollida real. “Hem de tenir en compte que la majoria de persones refugiades es troben a països veïns al seu lloc d’origen”, apunta.

Pajares veu amb bons ulls l’aparició de moviments com Fridays for Future o Extinction Rebellion tot i que diu que cal un canvi global en la línia que ho fa la Via Campesina. “Si unim forces, podem guanyar la batalla al poder de les grans corporacions i a uns governs que els hi presten vassallatge”, clou.

Notícies relacionades