“Més militarització no vol dir més seguretat”; la Universitat Internacional de la Pau presenta el seu 33è Curs d'Estiu

Fotos: Joan Cabasés Vega

Torna el Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU). L'entitat va presentar ahir al Claustre del Monestir Una altra seguretat és possible, la XXXIII edició del programa que enguany girarà entorn al concepte de la seguretat. Per anar fent boca i per fer entendre la importància de la qüestió, Esther Barbé, catedràtica de la UAB i docent a la Facultat de Ciències Polítiques, va oferir una conferència en què alertava de la situació en què es troba l'ordre internacional: “Entre la seguretat humana i la remilitarització”.

El curs, que se celebrarà del 5 a l'11 de juliol al Centre Borja, “intentarà desmuntar la fal·làcia de que més militarització comporta més seguretat”, diuen des d’UNIPAU. La seguretat humana, precisament, és un concepte format als anys 90 “que relaciona la seguretat amb la vida quotidiana i no amb la guerra ni amb la defensa d'un territori”, com s'havia fet fins el moment. Aquesta idea, en què prenen importància una sèrie de valors i en què es posa l'individu al centre, va ser recollida per un informe de les Nacions Unides de l'any 1994, però les idees, com diu Barbé, “no viatgen soles, si no que algú les ha de fer viatjar”.

En aquest cas, van ser països “liberals” com Noruega, Canadà i Japó que van entomar el terme i que el van interpretar a la seva manera. En el cas del Japó, va ser una seguretat humana de tendència “maximalista, en què s'entén que les persones han d'estar lliures de necessitats”. Una visió, apunta Barbé, “molt àmplia, que engloba el terreny social i l'econòmic i en què no només cal protegir els civils de violència, sinó també desenvolupar salut i educació i assegurar els drets humans individuals”.

El Canadà, per contra, interpretava el concepte d'una forma “minimalista, en què s'entén que les persones s'han de sentir lliures de por i en què s'han de protegir els civils”, diu Barbé. En aquest sentit, Canadà és un país “que ha estat emprenedor de noves normes per a la defensa d'infants i de dones”.

La seguretat humana i el “canvi de paradigma mental” que comporta, com destaca Barbé, ha aconseguit canviar la mirada sobre algunes coses importants. “A les Nacions Unides dels 90 ja feia anys que es debatia sobre les mines antipersona”, posa com a exemple Barbé. “Molts països les veien importants per a la seva defensa i, malgrat l'aparició d'algunes campanyes que anaven en contra del seu ús, moltes grans potències no estaven convençudes de desfer-se'n”.

Va haver de ser en una reunió internacional i independent de les Nacions Unides on es debatés sobre la prohibició de les mines antipersona. La va convocar Canadà: “Va ser a Ottawa el 1998, la van signar 162 estats i això va ser possible perquè es va deixar de parlar en termes de desarmament i es va començar parlar des d'un punt de vista humanitari”, apunta Barbé.

Però la tendència cap a la seguretat humana no és global i aquests acords no els signa tothom. Estats Units, “que no són tan liberals com sembla perquè no signen molts acords internacionals”, i la Xina no ho van fer en el seu moment. Tampoc res fa pensar que ho puguin fer aviat: “Totes dues potències sumen el 40% del PIB mundial”, apuntava Barbé ahir a la conferència, “i totes dues estan augmentant la seva capacitat militar”. Si bé Barbé reconeix que “ningú pot fer ombra als EUA”, que controlen “el 37% de la capacitat militar mundial i estan augmentant el seu armament nuclear”, la Xina ja suposa “un 11% sobre el mateix total mentre va construint illes militars al mar de la Xina Meridional”.

La pregunta, per Barbé, és obligada: “anem encaminats cap a una guerra entre EUA i la Xina?”, llençava a l'aire. “Per Graham Allison, politòleg estatunidenc, sí”. Trump, a més, ja ha dit que “no tolerarà que cap potència acabi amb el domini global d'EUA”.

L'acte, al que van acudir un centenar de persones, ha comptat amb la presència d'Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau, i de Susanna Pellicer, tinenta d'alcalde de Benestar i Família. Pellicer ha lloat UNIPAU i ha considerat el seu Curs d'Estiu “una iniciativa completament consolidada a la ciutat que enguany, a més, per la seva temàtica interessa molt als governs locals”. Les inscripcions al Curs, que comptarà amb gairebé una trentena de ponències, ofereixen un 50% de descompte per a persones jubilades, a l'atur o estudiants.

Notícies relacionades