Matxalen Legarreta apunta a l’externalització del treball domèstic com una forma d’evitar el conflicte de gènere a casa

Foto: Captura de la conferència

La professora del Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) Matxalen Legarreta ha repassat l’evolució de la bretxa de gènere en el treball no remunerat des del 1993 fins al 2018 en la segona xerrada del XVIII Seminari Pensament per la Pau de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), celebrada aquest dijous per la tarda de forma digital. En aquesta conferència ha assegurat que l’externalització del treball domèstic tot sovint es fa per evitar el conflicte de gènere latent que hi ha a les llars de les parelles heterosexuals ja que, si s’externalitza el treball més feixuc, és més fàcil distribuir el restant.

Legarreta ha fet la seva conferència prenent les dades de l’Eustat, l’Institut Basc d’Estadística, que elabora una enquesta quinquennal sobre la distribució del treball. Al 2018 (la darrera estadística) es mostra que les dones dediquen el doble de temps que els homes als treballs domèstics, amb una davallada considerable ja que al 2013 hi dedicaven quatre vegades més temps. En canvi, en el treball de cures la bretxa de gènere es manté gairebé sense canvis.

Traduït en hores, al 1993 la bretxa de gènere del treball domèstic-familiar era de 3:28 hores al dia mentre al 2018 era d’1:36 amb les dones dedicant 3:20 hores diàries i els homes 1:44. Si bé, en les dues darreres edicions la bretxa s’ha estancat i també ha baixat el temps general utilitzat per a tasques domèstiques, amb una davallada tant de dones com d’homes; el que Matxalen atribueix a l’externalització d’algunes tasques i a la renúncia a fer algunes activitats com la planxa.

La professora de la UPV/EHU explica que, tot i la reducció de la bretxa, hi ha dos elements clau. El primer, que gairebé totes les dones es dediquen al treball domèstic, amb una davallada del temps emprat durant els darrers anys, mentre tres de cada 10 homes no ho fa. D’altra, que tot sovint les feines més feixugues recauen sobre les dones mentre els homes treballen en feines més paregudes a una afició com la cuina, la jardineria o el bricolatge.

A més, denuncia Legarreta, la càrrega mental d’organitzar la tasca domèstica recau gairebé de forma exclusiva sobre les dones. També passa quan en una parella heterosexual l’home està aturat. En aquest cas no només les dones acostumen a mantenir la càrrega organitzacional sinó que, a més, dediquen tant temps a les tasques domèstiques com els homes, el que no passa quan ella és l’aturada.

Per contrapartida, el treball remunerat cada vegada s’iguala més, és a dir, les dones assumeixen una doble jornada. En el temps lliure i d’oci es veu clarament. Els homes dediquen més temps a aquestes activitats mentre, de mitjana, les dones dediquen una hora més al dia al conjunt del treball –remunerat i no remunerat–, el que al final de la setmana suposa quasi una jornada completa, 7 hores.

D’aquest conflicte latent, diu Legarreta, neix l’opció d’externalitzar una part de les feines, facilitant la distribució de les restants. Però, recorda, l’externalització acostuma a fer-se a un preu baix i sense garantir drets, per això surt rendible: “Les dones blanques i amb una certa posició ens hem de mirar els privilegis. Tot sovint avancem en les carreres professionals perquè externalitzem la tasca domèstica”.

El XVIII Seminari Pensament per la Pau se celebra de forma telemàtica aquesta setmana sota el títol Treball remunerat: Subsistència o vida. Fins ara s’han celebrat dues de les tres conferències, que es poden trobar íntegres al canal de YouTube de la Unipau. Avui es fa la darrera sessió, a càrrec del professor de la Facultat d’Economia de la UB i membre del comitè de redacció de Sin Permiso, Daniel Raventós, amb la conferència Existència material i llibertat: la renda bàsica i la renda màxima. Es pot seguir a partir de les set de la tarda al mateix canal.

Notícies relacionades