Marta Maza Ciria: “Ha arribat l’hora de revertir les retallades que afecten la qualitat de l’educació públicaˮ

Fotos: cedides per l'entrevistada

El 2018 va acabar amb un esclat de reivindicació al carrer. La vaga educativa del 29 de novembre va treure milers de persones al carrer tot i que, sense el suport unànime de tots els sindicats, no va tenir un gran efecte sobre les aules. Marta Maza Ciria és la delegada de la USTEC-STEs (IAC), el sindicat majoritari a l’ensenyament, a l’àrea que agrupa Castellar, els centres de màxima complexitat de Sabadell, Castellbisbal, Palau Solità i Plegamans, Polinyà i Sant Cugat. En motiu de la mobilització, elCugatenc li ha fet el següent qüestionari que ha respost via correu electrònic.

Gran part de les reivindicacions de la vaga eren per reverir les retallades des de diferents punts de vista (salaris, horaris, ràtios...). No hi ha hagut cap millora des que es van aplicar?

– Des de l’USTEC creiem que ha arribat l’hora de revertir aquelles retallades que es van aplicar a arrel de la crisi, no només pel que fa a la recuperació de salaris sinó també a aquelles que afecten al que pensem que ha de ser una educació pública i de qualitat de tots i totes. La jornada de vaga del 29 de novembre va servir per reivindicar molt més…el retorn de la segona hora lectiva fins a 23 hores a primària i 18 hores a secundària, la reducció de ràtios, l’horari de permanència a secundària, l’increment del personal de suport educatiu, la conversió dels terços de jornada en mitges, la reducció de dues hores lectives al personal major de 55 anys, el reconeixement del primer sexenni als 6 anys de serveis, un canvi d’orientació en el model d’oposicions, la no privatització de la FP i la retirada del decret de plantilles pensem que són mesures inajornables. Volem fets i no paraules.

Entre les reivindicacions incloeu el decret de plantilles, que s'ha començat a aplicar enguany. Quin és el problema que presenta?

– Pensem que la riquesa de l’escola pública es basa precisament en que és plural, crítica i democràtica, i en aquest sentit ens trobem amb que el decret de plantilles ens porta a un model de gestió que tendeix a la privatització. El decret permet als equips directius, del moment, triar a dit els mestres i professors que formen el centre. I el procediment d’adjudicacions a partir d’entrevistes creiem que no garanteix l’objectivitat. Què passarà quan faci l’entrevista una dona embarassada?

- Us heu trobat amb algun cas paradigmàtic de problemàtica derivada del decret?

– En el meu cas, que fa uns 12 anys que treballo a l’escola pública, he vist com als claustres cada vegada es debaten menys temes… i penso que no és deu pas al fet que tots els mestres que el formen estiguin d’acord amb les propostes que s’hi plantegen.

- La vaga no va aconseguir ser unitària. Per què? Això ha frenat la força de la reivindicació? Malgrat tot, ha servit per negociar i arribar a acords amb el Departament?

– Des de l’USTEC agraïm el suport dels mestres i professors que ens van acompanyar a les concentracions dels darrers dies i que es van sumar amb la CGT i ASPEPC a la jornada de vaga del 29 de novembre. Vam considerar que es tractava d’una setmana clau amb les mobilitzacions dels metges, estudiants i la negociació dels pressupostos. Es va convidar a la resta de sindicats a afegir-se a la jornada i van preferir convocar-ne una altra. Els treballadors que vam sortir al carrer el 29 de novembre vam deixar clares les nostres reivindicacions, que estic convençuda que són compartides per molts més professors i mestres que van preferir no fer vaga.

- Quina ha estat la implicació de la resta de la comunitat educativa (AFAs/AMPAs, personal no docent...)?

– Suposo que la seva implicació ha estat més gran en aquells centres en què s’ha viscut més mobilització per part de tot el personal docent. Pel que fa al personal laboral, alguns tenien dubtes de si estaven cridats a la vaga. En el cas de Sant Cugat encara em manquen dades per fer-ne una valoració però la major implicació va estar per part dels mestres i professors.

- Aquest any també s’ha aplicat el decret d’inclusió. A priori planteja igualtat entre els alumnes amb necessitats educatives especials i la resta. On és el problema, llavors?

– Partim de la premissa que l’escola és i ha de ser inclusiva però el que reclamem són més recursos per garantir un acompanyament de tots els alumnes. I això vol dir posar tots els recursos necessaris per atendre les necessitats de tots i totes. Manquen vetlladors/es, educadors/es d’educació especial a les escoles i en alguns casos no tenen prou cobertura (hores d’acompanyament i problemes mèdics dels quals el vetllador no se’n pot fer càrrec).

- En els darrers mesos també ha crescut de nou el debat sobre el temps de migdia. Després d'un ampli debat i fins i tot ajuntaments posicionant-s'hi en contra, el conseller ha anunciat que atura de moment el decret de menjadors. Com ho valoreu? Com cal seguir treballant a partir d'ara?

– Pensem que tot el temps és educatiu, i el temps del migdia també és escola pública. La proposta del decret va en la línia de la privatització i considerem que la gestió hauria de dependre del propi Department d’Ensenyament. Compartim les reivindicacions de la FaPaC, SOS Menajdors i SOS Midia. Caldrà seguir debatent moltes qüestions.

- La immersió i l'adoctrinament han esdevingut temes centrals del debat polític. Com afecta això al dia a dia del professorat?

– A l’escola, els mestres i professores afavoreixen el diàleg, el debat i el pensament critic. Seguirem donant tot el nostre suport a tot el personal docent que sigui jutjats per falses denúncies d’adoctrinament.

Notícies relacionades