Marta Bolinches: “El feminisme ‘mainstream’ té riscos de relativització”

Fotos: Jordi Pascual

És advocada al Centre Irídia, on treballen en la defensa dels drets humans, i experta en gènere. Marta Bolinches ha visitat Sant Cugat de la mà de les Joventuts d’Esquerra Republicana en un acte sobre feminisme celebrat dilluns a la tarda a Cal Temerari. En la seva intervenció ha explicat els lligams entre patriarcat i capitalisme i com els rols de gènere sostenen el sistema socioeconòmic tal com el concebem en l’actualitat. Fins i tot, diu, l’amor romàntic interseca en les relacions de poder quan les dones accepten carregar-se a les espatlles gran part de la feina reproductiva i de cures sense la qual no només no seria possible el sosteniment del capitalisme sinó que ni tan sols ho seria la vida. Just al final de l’acte, Bolinches ha atès elCugatenc.

Relaciones el capitalisme i el patriarcat. Què va néixer primer?

– Tinc dubtes. Sempre que m’ho pregunto se m’acut una altra pregunta: Una cosa podria existir sense l’altra? Clarament el capitalisme podria existir sense el patriarcat però no el patriarcat sense el capitalisme.

No és a la inversa?

– Al capitalisme, si es realitzen canvis estructurals, es podria aconseguir una societat no patriarcal. El que és obvi és que el capitalisme no pot existir sense el classisme però, en canvi, podria existir sense el racisme, que també és un sistema de desigualtat que li surt molt rendible. Crec que el mateix passa amb l’explotació de la dona; li va bé però podria sobreviure si no existís.

Però hi ha un munt de tasques reproductives i de cures que majoritàriament recauen sobre les dones que si no es fessin o s’haguessin de pagar potser el sistema ja no seria viable.

– En termes econòmics és complicat perquè s’haurien de tocar molts privilegis i redistribuir la riquesa però s’hi podrien fer adaptacions per seguir en un marc capitalista.

Llavors per què la fi del capitalisme sí suposaria la del patriarcat?

– Perquè la construcció de la masculinitat i la feminitat només té sentit en l’organització social del treball que tenim avui dia, i això és justament el sistema econòmic que tenim.

Si ens remuntem a altres moments històrics veiem explotació a la dona en marcs no capitalistes. Per exemple, a l’antiga Roma, quan comença a construir-se el model de família actual en base a l’aparició de la propietat privada territorial i l’esclavitud, les dones ja estaven sotmeses i no era un marc capitalista. El mateix podem dir del feudalisme.

– És cert, no és absolut. Molts cops tinc aquests mateixos debats. Però si parlem del patriarcat actual, es veu clarament que està fonamentat en el capitalisme tot i que hi ha coses que van més enllà com les xarxes socials, la pressió estètica...

És curiós que, havent-hi una relació tan estreta, grans pensadors marxistes i anarquistes no ho hagin posat sobre la taula. Ara ens ve Silvia Federici i sembla una revolució quan el que diu són coses òbvies.

– És cert, hi ha hagut poca teorització. Potser hi ha hagut un joc d’interessos. Hi ha qui critica molt els grans pensadors del marxisme justament per això. Et podria fer hipòtesis però no sé exactament per què s’ha obviant durant tant de temps la mirada de gènere i el feminisme des del marxisme i l’anarquisme.

Dius que l’esclat feminista dels darrers anys arribarà a un moment de xoc. Per què?

– Quan hi ha un esclat de qualsevol mobilització, es parteix de l’enrabiada, de la constatació d’una injustícia. Després d’això es demanen solucions. Per això els partits de tots els colors se senten còmodes en la denúncia de la desigualtat de gènere. En canvi tard o d’hora s’haurà de traspuar en polítiques concretes.

Tot i així, el feminisme mainstream té riscos de relativització. Però el veig amb bons ulls perquè hi ha gent que se suma perquè és mainstream i després li ve la conscienciació. Quan es pensa en fred, es comencen a demanar accions, com per exemple el canvi de la jornada laboral. Això seria una política pública revolucionària després de la reforma laboral retrògrada que no hem aconseguit tirar enrere.

Són canvis lents. Segurament molta de la gent que es va manifestar el passat 8 de març continua reproduint moltes dinàmiques masclistes. Cal repensar-se, prendre consciència, canviar actituds pròpies i també demanar accions, però els canvis reals arriben des de la plena consciència. Això pot trigar 10 o 20 anys tranquil·lament. No creus?

– Bé, hi ha molts nivells de canvi. El primer és el de consciència, que és individual. Té a veure amb la desconstrucció. Si assumim que el patriarcat i el capitalisme són sistemes estructurals, més enllà del canvi de consciència, haurem de demanar un canvi de les estructures. Fa temps que veiem un canvi a nivell de consciència que, de moment, no es transforma en canvis estructurals.

I sí, segueix havent gent al moviment feminista que reprodueix rols masclistes però no ho considero una contradicció. De fet, ser feminista implica reconèixer que som masclistes perquè el masclisme és estructural i afecta a la construcció de la nostra subjectivitat. El que no podem permetre és que això s’utilitzi per justificar actituds masclistes, és a dir, no podem dir que un home és violent perquè l’han educat així i no fer res per canviar-ho.

És a dir, no convertir el feminisme en una guerra de sexes. Aquell “tu fas això perquè t’han educat així” sense cap voluntat de transformar-ho.

– Exactament.

Parles obertament d’un feminisme que també ha d’abordar el capitalisme però enmig d’aquesta onada feminista hi ha altres veus, com Ciutadans parlant de feminisme liberal. Què en penses?

– El feminisme liberal enganya però no diré que no és feminista perquè en la lluita contra la desigualtat de gènere hi caben moltes visions. Pots estar en contra d’una cosa però no estar disposada a assumir tots els canvis que suposa eradicar-la. És aquí on juga el feminisme liberal, defensant també els seus interessos de classe. Per això des de les esquerres l’hem de confrontar però abraçant totes les companyes de classe obrera que s’han posicionat a favor del feminisme liberal. A partir d’aquí, el feminisme ha de ser divers i estar carregat de sororitat.

Notícies relacionades