Mariona Soria: “La bonificació a partir de l’índex del preu de lloguer és com dir a algú ‘gràcies per no especular’”

Fotos: Jordi Pascual

El 13 de juliol a les set de la tarda el Sindicat de Llogaters local celebra una primera assemblea pública a la plaça d’en Coll. És la forma de donar-se a conèixer després de setmanes de preparació del nucli i d’anunciar que definitivament la iniciativa tirava endavant davant les dificultats d’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat. Mariona Soria, membre de la comissió de comunicació del sindicat, atén elCugatenc poc abans d’una assemblea. Explica les reivindicacions que fan a l’Ajuntament i a altres institucions així com el paper que volen jugar com a actor polític de la societat civil.

Quan tot just preparàveu l’organització del sindicat vau explicar que teníeu la voluntat de mantenir alguna relació amb el Sindicat de Llogaters de Barcelona. Encara no s’ha definit quina serà. Per què?

– Tot i que és un fenomen que no passa a Barcelona només, allà té unes característiques que la resta de poblacions no tenim. Alhora, nosaltres tenim unes característiques de la problemàtica que ells no tenen. Tot i així, tenim una cosa en comú, les lleis que regeixen els lloguers i que no s’adeqüen a la situació. Tenim una emergència habitacional que afecta a tot arreu.

Ara ells han de definir com treballaran fora de Barcelona i nosaltres volem aprofitar les seves sinergies. Si tenen una manera de treballar que funciona, ens hi podem incorporar i oferir als santcugatencs el que ells ofereixen.

Et refereixes, més enllà de la lluita, a l’assessorament?

– Sí, assessorament, informació, maneres de mobilització... Ens podem mobilitzar quan ells ho facin i viceversa.

A La Floresta ha nascut una Assemblea de Llogaters. Heu parlat amb ells?

– Estem en la mateixa situació. També volem compartir la lluita i aportar idees.

Quina és la casuística especial de Sant Cugat?

– Sembla que s’ha convertit en un pastís per a grans multinacionals i inversores que busquen blocs d’habitatge sencers. També construeixen molt. Són empreses que veuen negoci a la ciutat, el que fa que els preus siguin els més alts de Catalunya. El problema de Sant Cugat és l’elitització de l’habitatge. És inaccessible per naturalesa. Tenim un urbanisme extensiu, que dóna molt terreny; tots els edificis tenen la seva part comunitària, el que fa que l’habitatge sigui molt car.

Quins problemes heu detectat?

– Un dels primers que volem fer públic és la compra massiva d’edificis sencers per part d’empreses que no tenen la seu ni a Sant Cugat ni a Catalunya. Ara s’acaben els primers contractes de la Llei d’Arrendaments Urbans nova, que permet contractes de tres anys. No se’ls renova el contracte, se’ls fa fora i esperen que hi hagi nous inquilins per poder imposar lloguers més alts. Hem detectat que passa a Sant Cugat, també a Barcelona; ens hem posat en contacte i serà un dels temes que abordarem ja perquè és una emergència.

El govern reconeix que tenim el lloguer molt elevat però tot i així posa en valor la tasca que ha fet des de la perspectiva de l’habitatge públic.

– És un problema perquè no hi ha autocrítica del tipus d’urbanisme que fan malgrat que al 2008 ja vam ser el paradigma de la bombolla immobiliària. Les constructores, les immobiliàries i els bancs van construir per sobre les possibilitats d’assumir aquest mercat immobiliari per part de la població. Això va esclatar a tot arreu i a Sant Cugat també. No se n’ha après i repetim els errors que es van cometre abans del 2008.

Què us sembla el paper que ha jugat Promusa?

– Va servir en el seu moment per contenir una situació que no era general, que les persones que no podien accedir al mercat de lloguer i d’habitatge lliure ho fessin amb Promusa. Però ha apostat per un model de compra. El lloguer és una part ínfima. S’ha demostrat que Promusa sola no té eines per afrontar la situació que va més enllà de l’emergència de les persones que no poden accedir a cap mena d’habitatge, ara també arriba a persones de renda mitjana. L’empresa no podrà construir al nivell de l’emergència que tenim en aquests moments a Sant Cugat.

Per tant, la reivindicació de la tasca feta per serveis socials tampoc és vàlida.

– És la mateixa casuística. Serveis socials serveix per a casos d’emergència social, per a aquelles persones que si no estan ateses per l’administració acabarien en una situació molt greu. Nosaltres anem més enllà del que ha de fer serveis socials. Parlem d’un model d’urbanisme, de si l’administració aposta per condemnar l’especulació o no. Si Sant Cugat condemna l’especulació, ha de fer un pas més enllà en la normativa per contenir els preus de l’habitatge, no només per a aquells que serveixin per atendre els que es quedarien al carrer.

Entrem en un debat de competències. L’Ajuntament no ho pot fer tot.

– Sant Cugat pot fer moltes coses. Per començar, manifestar-se en contra dels moviments especulatius que estan afectant a la seva població. Evidentment, les competències que té una administració local no són les legislatives que necessitem i reclamem en part; però pot fer moltes altres coses: pot atendre les persones que els moviments especulatius fan fora de casa per no assolir un lloguer, pot condemnar l’especulació i pot incidir políticament perquè es legisli al seu favor amb la voluntat que se li donin les competències per poder actuar.

Ara no està fent suficient en aquest sentit?

– Segur que no perquè estem en una situació d’emergència habitacional. Les persones que volen viure a Sant Cugat, havent-hi residit tota la vida, no ho poden fer i han de marxar.

La setmana passada es va presentar a Sant Cugat l’índex de referència del preu del lloguer. Què us sembla com a eina?

– Està bé com a informació perquè és una fotografia fixa del que tenim. Com a veí dóna informació del que paga el teu entorn. Però si no li imposem mesures perquè no es vagi més enllà de l’índex, no serveix per a res; és una eina informativa només. Hauria de ser una eina de topall a partir del qual es considerés que una persona s’està beneficiant de forma no justa, especula.

Es planteja bonificar.

– La bonificació és com dir-li a algú ‘gràcies per no especular’. L’especulació s’ha de penalitzar d’alguna manera. La bonificació és insuficient per contenir la situació que viu Sant Cugat, una de les poblacions més cares de l’Estat en el lloguer. Ens agradaria que la ciutat fos model en aquest àmbit; que prengués l’índex com un topall i que qui el superés fos castigat d’alguna manera. Que no li surti a compte guanyar aquests diners perquè l’Ajuntament posi uns impostos.

Sou un col·lectiu que neix de la societat civil però parleu d’un tema que ja s’ha tractat a la política institucional. Hi ha, sobretot, tres partits d’esquerres amb representació a l’Ajuntament que han tractat l’assumpte. Teniu previst mantenir alguna relació amb ells?

– Jo diria al contrari. Som societat civil que portem un problema perquè es debati políticament. Volem fer-ho i que se’ns tingui en compte com a interlocutors quan es parli de polítiques d’habitatge. Fins ara no s’havia tingut un moviment ciutadà que digués que hi ha un problema i que exposés els drets. Ja hem demanat ser interlocutors, demanem a l’Ajuntament que ens contempli com un agent per exposar la situació que vivim personalment.

Us han fet cas?

– És molt recent la petició. Ho demanem públicament i ho farem formalment. Esperem que ens responguin.

Doneu molta importància a l’assemblea que heu preparat per al dia 13. Què es tractarà?

– Serà la primera assemblea oberta del moviment. Ens presentarem i explicarem a la resta de santcugatencs quins són els nostres objectius. Anem a mesurar quin és l’abast del problema. Volem que vingui la gent a explicar-nos en quina situació es troba. No hi ha hagut mai un fòrum en què la gent s’ajuntés per explicar-se. Serà una oportunitat de sentir els problemes reals d’altres persones. També presentarem el nostre manifest. A partir d’aquí començarem a treballar.

Com es pot mesurar l’abast del problema sense tenir xifres quantitatives?

– Tenim un bon retorn de moment. Les poques passes públiques, bàsicament xarxes socials i reunions, hem tingut una resposta bona. Ens ha contactat gent dient que té el mateix problema, que endavant, que ja era hora que sortís un moviment d’aquest tipus... El feedback és bo i tenim la sensació que podrem ser molta gent.

Quanta gent sou al nucli inicial?

Entre 15 i 20. Està molt bé perquè és la suficient gent per treballar per comissions. Cadascú dins de les seves competències i possibilitats aportem el que sabem. Funcionem per comissions amb persones que també participen a les comissions del Sindicat a Barcelona perquè hi hagi un vincle que ens permeti conèixer què es fa a Barcelona.

Notícies relacionades