Jose Guillermo Llerena: "Correscales és una lluita de la classe obrera contra la precarietat"

Jose Guillermo Llerena durant l'acte a Cal Temerari. Foto: Jordi Pascual

El Correscales serà una gran cursa entre Bilbao i Barcelona que començarà a la capital de Biscaia el 12 de febrer i acabarà el dia 22. Serà una marxa on els treballadors de la Marea Blava, autònoms i assalariats de subcontractes de Movistar, s'uniran amb altres sectors per reivindicar una millora de les condicions de treball a Espanya. Coincidint amb l'inici del Mobile World Congress, la cursa finalitzarà amb una jornada de lluita.

Enrique Mosquera, treballador en plantilla de Movistar, i José Guillermo Llerena, treballador de l'empresa ITETE contractada per la multinacional, van explicar els motius de la nova mobilització i els efectes de la vaga indefinida que van fer entre abril i juny en un acte organitzat per ERC, CUP, ICV i Procés Constituent el diumenge 23 de gener a Cal Temerari.

En la xerrada van demanar ajut moral, de difusió i econòmic. Recullen diners en una caixa de resistència i a través d'un micromecenatge per tal de tornar el préstec que els va fer Coop57. Destaquen la davallada de personal que ha sofert Movistar des que va ser privatitzada en benefici de les subcontractes, on els treballadors cobren aproximadament la meitat i sent ells els responsables del transport i la seguretat social.

Enrique Mosquera, treballador de Movistar; Jose Guillermo Llerena, treballador d'ITETE, i Albert Portillo, moderador de l'acte, a Cal Temerari. Foto: Jordi Pascual

Amb l'assessorament del Col·lectiu Ronda tracten d'aturar acomiadaments i els vetos que hi ha, segons diuen, com a conseqüència de la mobilització de l'estiu. La vaga indefinida va servir perquè les subcontractes s'acollissin al conveni del metall, fixessin horaris, eliminessin la puntuació negativa quan algun treballador no podia arribar al mínim de feina marxat i que tots els subcontractats per empreses contractades per Movistar passessin a formar part de la plantilla d'aquestes a Euskadi i Navarra. És el seu principal objectiu arreu de l'Estat.

En acabar l'acte, Llenera va visitar la redacció d'elCugatenc per fer una entrevista sobre la vaga indefinida i la nova proposta d'unió de reivindicacions de diferents sectors. Ell va estar vuit mesos acomiadat per haver participat en la mobilització tot i que finalment el van readmetre. Ha sigut delegat sindical i ara és un membre actiu de la Marea Blava. Diu que lluita pels seus fills: “per un demà millor”.

Enrique Mosquera va fer una conferència a Sant Cugat quan es portaven més de dos mesos de vaga indefinida. Va dir que en aquell moment la vaga estava patint perquè començava a ser molt llarga i les negociacions no avançaven. Ha sigut inútil la vaga a nivell de negociacions?

– La vaga va començar el 28 de març. Van ser 438 tècnics subcontractats a Madrid. Veient que havia començat la vaga indefinida, la vam secundar la resta de províncies a través del comitè intersectorial. Estava pensada de molt abans però sempre havíem tingut la negativa de CCOO i UGT. A nivell nacional va començar el 7 d'abril.

Quan va començar la vaga creiem que seria una setmana o dues i vam arribar a 74 dies. Vam fer reunions al Parlament, amb partits, ateneus i cercles de moviments. Hem tingut una gran acollida perquè tothom se sentia identificat amb la nostra lluita perquè es veia reflectida més enllà dels tècnics en la subcontractació i el treball precari.

Més enllà de la visualització del problema, que es va fer públic gràcies a la vaga, heu hagut de continuar fent mobilitzacions, concentracions i actes públics com el d'avui. Heu continuat reivindicant el que estàveu demanant a les contractes i la pròpia empresa. La vaga va servir per a poc?

– No va servir per a poc però tampoc va servir per a molt. Hem aconseguit que la gent ja no treballi de dilluns a diumenge, que els treballadors siguin respectats, que alguns ja treballin 8 hores diàries sense l'obligació de treballar dissabte i diumenge i que no tots treballin amb el vehicle particular. Com en tota lluita, la victòria no és completa perquè hem tingut 60 acomiadats, vetats, penalitzats...

Vetat és gent que ha sortit d'una empresa subcontractada, ha anat a una altra i no l'han deixat.

– No et permeten canviar d'una contracta a una altra perquè en definitiva per a qui treballem és Movistar. Fins i tot anant a treballar a, per exemple, Jazztel, que se suposa que és una altra operadora, necessites l'autorització de Movistar perquè és de la seva central.

El cablejat és seu?

– Sí.

Llerena va explicar i respondre a les preguntes sobre la vaga i el Correscales. Foto: Jordi Pascual

Vau tenir dificultats perquè les vostres demandes s'escoltessin a nivell de Movistar. És una cosa únicament de Movistar o la vostra inexperiència en l'organització de la vaga també en té part de culpa?

– Majoritàriament li tiro la culpa a Movistar perquè res es fa si no és amb ells. Jo treballo en ITETE i tots els dies la meva empresa té conferències al matí i a la tarda per veure com avança la feina. Dir que Movistar no té coneixement d'allò que passa en les contractes és mentir. Totes les empreses es reporten.

Llavors el problema no és únicament de Movistar, les contractes i subcontractes també actuen malament.

– Si Movistar és el cap, és qui controla els seus treballadors que són les contractes. La contracta controla el seu personal. Baixem com si fos una escala. Movistar està dalt però té gent en altres esglaons controlant.

Una contracta funciona com un treballador però enlloc de ser una persona és una empresa que té persones a dins.

– Sí, metafòricament.

Samarreta amb el símbol de la "revolució de les escales". Foto: Jordi Pascual

Ara feu una campanya per a visualitzar encara més tota la problemàtica de Movistar però també intentar unir lluites. Vol dir que en la primera vaga no vau aconseguir prou impuls social?

– Vam aconseguir un impuls molt gran.

Per què aneu més enllà, llavors?

– Perquè no ens sentim contents del tot. Hem aconseguit algunes coses però ens n'han tret altres com els 60 acomiadats, la gent que veta Movistar malgrat treballar per a altra companyies perquè sense la targeta que dóna no pots entrar a la central o les sancions.

Teniu plantejat fer una nova vaga?

– No ho puc dir. Per a Movistar nosaltres sempre estem llestos. Ara promovem el Correscales que és una lluita per la dignitat, no solament dels tècnics de Movistar sinó de la classe obrera contra la precarietat del treball. La gent s'identifica amb aquest tipus de carrera perquè tothom tenim el mateix tipus de problema.

La Marea Blava planteja el Correscales com una mobilització per unir lluites. Foto: Jordi Pascual

Correscales és una cursa que es fa entre Bilbao i Barcelona que acaba simbòlicament quan comença el Mobile World Congress. Què es farà durant la cursa o únicament tracta d'unir diferents sectors?

– La cursa és la unificació de lluites. Al mateix temps que els corredors de Movistar correran altres persones al costat dignificant la seva lluita. Volem la identificació perquè no solament han colpejat als treballadors de Movistar. Hi ha treballadors d'hotels, subcontractats d'Ajuntaments... Per què el menjar d'un hospital s'encarrega a una empresa de fora quan realment no és més barat? Surt més car el menjar privat perquè gasten vehicles i personal de fora.

Llavors, Correscales vol ser una gran mobilització?

– És una lluita de tothom! No som els únics colpejats però hi ha por. No sé que fem aquí si mantenim la por.

A més, recolliu diners per a una caixa de resistència?

– Quan vam fer la vaga de 74 dies vam tenir el suport de Coop57 que ens va prestar diners. Els podem tornar en tres o cinc anys però volem fer-ho abans. Amb el que guanyem del Correscales pagarem el deute perquè tots els que hem fet la vaga hem sortit colpejats. Amb els diners que sobrin farem una caixa de resistència per a altres lluites.

Enrique Mosquera va criticar l'actitud de poca solidaritat d'alguns dels treballadors de Movistar. Foto: Jordi Pascual

En la xerrada has fet molt èmfasi que no voleu politització a nivell de partits ni sindicats. Però hi ha vídeos de representants de partits polítics que donen suport a la lluita. Com es compagina una cosa amb l'altra sense polititzar el Correscales?

– Una cosa és que com tu em convides aquí, vinc, comunico i difonc la lluita. Nosaltres anem on ens conviden però mai ens veuràs carregant una bandera. Podràs veure el cartell de la CUP, d'Esquerra, de Barcelona En Comú i de Podem però és per a intentar difondre la realitat social i la lluita de la classe treballadora per recuperar els beneficis que van guanyar els nostres avis i ens roben ara.

Per ara estic representant açò? (Assenyala el cartell d'elCugatenc que hi ha al darrere seu) No. Nosaltres difonem la nostra lluita però mai representem el partit.

Si Movistar no s'hagués privatitzat penses que tot això que dieu ara hagués arribat a passar?

– Si analitzes, es subcontracta personal perquè el propi treballador es pagui el seu segur, posi el seu vehicle, el seu material i l'empresa solament tinga beneficis sense cost. Nosaltres vam fer la vaga perquè ens feien treballat set dies a la setmana més de 10 hores diàries per a un salari mínim.

Si Movistar fos pública i no privada, també hagués passat?

– També. Els Ajuntaments per què tenen el personal subcontractat si haurien de tenir personal directe? Com tu ets el meu amic, has obert una empresa i t'he de tirar un cable pagant-te més a tu i que tu paguis menys als teus treballadors. Se suposa que la Constitució defèn el dret a un treball digne, a la salut, a l'educació i a l'habitatge.

L'Ajuntament de Carmena (Madrid) intenta liquidar les subcontractes i les empreses privades que fan el servei i tenir el mateix personal contractat per l'administració. Això és molt millor. Hi ha menys despesa i més benefici per als treballadors. Ara els ajuntaments paguen més a les subcontractes i empreses privades i menys als treballadors.

Els assitents van poder agafar xapes, enganxines i cartells del Correscales. Foto: Jordi Pascual

Quins són els punts clau d'allò que podeu considerar victòries de la mobilització que heu fet fins ara?

– La victòria de Bilbao, que els treballadors subcontractats van passar a plantilla de contracta. Els treballadors ja no treballen set dies a la setmana, en fan sis. Hi ha que solament treballen les vuit hores. El personal de les contractes ja no exigeixen tant els punts perquè era una mesura de pressió.

El vostre gran objectiu és que tots els treballadors passin a plantilla?

– Sí.

De les empreses contractades per Movistar, no directament per Movistar?

– De les empreses contractades per Movistar.

A llarg termini demanareu que Movistar tingui més personal?

– Lògic. Et poso un exemple. Jo sóc treballador d'ITETE. Abans érem entre 90 i 120 treballadors, després que ens acomiadessin al meu company Cristian Jara i a mi, som 12 tècnics. La llista de subcontractació va passar a ser de 256. Com una empresa pot tenir subcontractades 256 persones i solament tenir-ne 12 de personal propi? Els empresaris estan aprofitant-se'n de la llei i fent el que volen.

Malgrat tot, alguns dels acomiadats han sigut readmesos. Això vol dir que la part jurídica de la vostra pressió funciona.

– Utilitzen la llei al seu favor. Per què no contracten personal fix? Així no es pot saber quant de temps es treballa ni arribar a una jubilació digna.

Notícies relacionades