L'extinent Segura: “Si els nostres fills haguessin estat a l'exèrcit, les guerres d'Iraq i d'Afganistan no haurien estat possibles”

Fotos: Joan Cabasés Vega

“No hi havia cap assaig crític sobre l'exèrcit i n'hi havia d'haver un”. Així comença la presentació del seu tercer llibre a Cal Temerari Luis Gonzalo Segura, antic tinent de les Forces Armades Espanyoles. Convidat per la Universitat Internacional de la Pau, el madrileny a qui van expulsar de l'exèrcit el 2015 per denunciar la corrupció i els delictes sexuals de la cúpula militar, ha presentat El Libro Negro del Ejército Español, una “síntesi” dels draps bruts de la institució “documentada amb 1.600 referències”.

“Hi ha més de 100 oficials amb delictes demostrats o un capità condemnat per la pròpia justícia militar per 28 agressions sexuals. Però tots ells segueixen allà. Us imagineu que passés això amb un professor?”, es pregunta Segura. L'any 2009 va començar a detectar irregularitats, factures falses i adjudicacions desorbitades. En denunciar-ho al seu superior va ser ignorat i d'aquesta frustració en va néixer Un paso al frente, una recopilació de vivències personals que narren el cantó fosc de l'exèrcit. La seva publicació li va suposar cinc mesos d'arrest sense judici, un càstig al que Segura va contestar amb una vaga de fam de 22 dies i amb Código Rojo, la seva segona novel·la. Aquesta, destacada per la denúncia de l'homofòbia imperant a l'exèrcit espanyol i per costar-li l'expulsió definitiva al dia següent del seu llançament.

“Però hi havia un problema amb aquests dos llibres anteriors”, explica Segura, “estaven escrits en clau de ficció i generaven incredulitat”. El món mediàtic “m'acusava de faltar a la veritat”. O en el millor dels casos, “em deien que hi ha 120.000 militars i que el que jo escrivia era només la meva experiència”.

L'investigador Pere Ortega, presentador de l'acte com a membre de la Universitat Internacional de la Pau, ha introduït El Libro Negro del Ejército Español com “una obra valenta que comportarà l'ostracisme” al seu autor. “S'hi explica la corrupció generalitzada” que hi ha al si de les Forces Armades, així com “la connivència política i una Caixa B que queda demostrada”, afegeix Ortega. Al seu torn, el qui va estar 13 anys al servei de l'exèrcit, posa noms i cognoms al despropòsit: “S'han invertit 30.000.000.000 (30 mil milions) d'euros dels quals, d'entrada, un terç han anat a les escombraries”, assegura mencionant el popular submarí que no flota, “els carros de combat emmagatzemats per falta de combustible o els helicòpters que ningú a l'exèrcit té formació per pilotar. Ens feien falta, o algú ens ha demanat que els hi compréssim?”

Segura, a qui se'l podria veure com el major enemic públic de les Forces Armades, aclaria que “aquest no és un llibre en contra de l'exèrcit, sinó per l'exèrcit”. I malgrat admetre que va ser “objector de consciència als anys 90”, va més enllà: “Lluito per tornar-hi. Em sembla molt important no abandonar cap espai”. Del contrari, diu, la societat perd capacitat de control sobre l'exèrcit: “Des que es va eliminar el servei militar, l'exèrcit ha quedat aïllat de la societat i s'hi ha produït una involució. Si les coses no fossin així i els nostres fills n'haguessin format part, les guerres d'Iraq i d'Afganistan no haurien existit”.

Segura, que critica l'exèrcit per no haver passat pàgina del franquisme, il·lustra la seva argumentació mirant a Alemanya: “Allà als anys 70 passava com ens passa avui aquí. Tenien un exèrcit nazi i van adonar-se que, per canviar-ho, l'exèrcit havia de formar part de la societat”. Els progressistes, sosté, han de ser presents a l'estament militar “o el dia que guanyi l'esquerra, tenir un exèrcit conservador serà un problema”. “Aznar”, afegeix, “va treure el servei militar per realitzar operacions que sabia que d'una altra manera no podria fer”.

El militar, que durant aquests anys ha rebut el suport de col·lectius com Militares para la Democracia, ha fet un exercici d'empatia amb l'audiència santcugatenca: “Sé que molts de vosaltres sou antimilitaristes, i m'encantaria que tinguéssim un món sense exèrcits”, deia mig somrient davant l'atenta mirada d'activistes per la pau, “però cal que tinguem un exèrcit públic fort perquè, sinó, algú agafaria la iniciativa i n'organitzaria un de privat”. “I creieu que agafaria espanyols o francesos?”, preguntava a l'aire. “No: agafaria refugiats de guerres o gent que treballa a fàbriques tèxtils. És millor matar que treballar 18 hores al dia”.

Partidari de “transmetre antibel·licisme als militars”, recorda que aquests “han de complir sempre amb els drets humans i amb el dret internacional” i defensa que la població decideixi en referèndums “quines guerres són legítimes i quines no ho són”, ja que, segons destaca, “els exèrcits han de ser neutrals”.

En un altre ordre de les coses, Luis Gonzalo Segura ha interpretat breument el suposat ús polític dels cossos policials per part del govern central en el seu conflicte amb la Catalunya intervinguda pel 155. “Pels Mossos”, explica Segura, “com per qualsevol cos policial i militar, una cosa és ser expeditiu amb gent que no és del teu cercle ni forma part del teu grup, i una altra de molt diferent és haver de ser-ho contra un grup que, com a mínim, suposa la meitat del teu país”, deia en referència a l'independentisme a Catalunya. “Això”, ha afegit, “a Madrid ho tenen molt clar”.

Notícies relacionades