Contra l’especulació i els desnonaments invisibles; primer aniversari del Sindicat de Llogateres

Fotos: Joan Cabasés Vega

“Ens estan desnonant de forma invisible i estan especulant amb les nostres vides, però tenim dret a la nostra ciutat”. Així deia el manifest amb què el Sindicat de Llogateres va encetar la Macro Assemblea d'aquest passat dissabte a la plaça Lluís Millet. El Sindicat té ja un any d'existència i ha volgut celebrar-ho generant debat entre la ciutadania i portant al carrer les seves denúncies: “de la mercantilització de la vida en comú i d'elements bàsics com l'habitatge”, seguia Enrique Lahoz, membre del Sindicat. “En els darrers quatre anys, el preu del lloguer a Sant Cugat ha pujat un 42%”, afegia.

Més enllà de les lleis del lliure mercat, el Sindicat de Llogateres denuncia mesures polítiques que conviden a invertir en l'àmbit del lloguer: “Des de la modificació de la Llei d'Arrendaments de l'any 2013, hem passat de tenir contractes de cinc anys més tres de pròrroga legal a tenir-ne de només tres anys”. Així, argumenten, “els inquilins no poden fer projectes de vida estables”.

Davant d'aquest fet, els membres del Sindicat fan dues propostes: “En primer lloc, un allargament en la durada dels contractes: 12 anys pels grans propietaris i 6 en el cas dels petits”, explicava Enrique al manifest. “I tan important com la durada dels contractes és el supòsit de renovació automàtica”, seguia, “a Alemanya els contractes són generalment indefinits, mentre que a França renoven els contractes automàticament excepte quan el propietari pot acreditar que necessita l'immoble com a primer habitatge propi o per un familiar de primer grau”.

La segona “gran proposta” és la regulació de preus. “És un bé de primera necessitat. Si regulem el preu dels medicaments i dels carburants, per què no el dels lloguers?”. L’ONU recomana que la despesa en l'habitatge “no excedeixi el 30% d'ingressos d'una família, però a Catalunya ja dediquem més del 50 i del 60%. Hi ha situació d'ofec econòmic a les famílies”.

Aquest mateix fet reconeixien diverses de les persones assistents a l'assemblea. “Ens acaben de pujar el preu del lloguer un 25% i estem vivint d'estalvis”, deia una dona amb un nadó a la falda. “A nosaltres ens pujaran el mateix percentatge d'aquí un any i sentim incertesa i por”, continuava la parella del costat, també amb una criatura. “Sentim incertesa i por. Som d'aquí de tota la vida i no sabem què farem”.

Poc a poc la gent es desfeia de l'atemoriment i les situacions personals anaven aflorant. “Quan el meu marit es jubili marxarem de Sant Cugat”, deia una pensionista. “No ens podem permetre els preus d'aquesta ciutat i volem buscar alternatives”, afegia. “És un tema de drets humans”, opinava una altra dona gran. “Hem de superar l'aïllament que hi ha en aquestes qüestions”, seguia, “és una qüestió intergeneracional”. L'assemblea d'aquell vespre també ho era: “Jo tinc 21 anys i em sento una càrrega pels pares”, deia un altre assistent.

“L'última vegada que vaig buscar lloguer em demanaven coses surrealistes”, explicava en Ramon Gutiérrez, membre del Sindicat. “Pagar la paga i senyal abans de veure el pis, accedir als meus moviments bancaris dels darrers tres mesos... una invasió de la meva intimitat”. A la propera, diu, “no m'enganyaran. Formar part del Sindicat també serveix per formar-se”.

La forma com vivim va ser un punt recorrent: “Hem de provar models alternatius a la propietat privada i passar a la propietat comuna”, deia una dona. “Jo estic divorciada i tinc dos fills. Per què he de pagar jo la rentadora que faig servir un cop a la setmana? L'arquitectura ens juga en contra”, explicava una altra.

El “model de ciutat” santcugatenc, tal i com se'n parlava a la trobada, tampoc no va sortir ben parat: “A Sant Cugat tenim un parc d'habitatge públic que suposa un 1,5% en relació al total de l'oferta de la ciutat”, expliquen membres del Sindicat, “mentre que a diversos països d'Europa es disposa del 10% i del 15%”. En aquest sentit, asseguren que “l'alcaldessa, Mercè Conesa, diu que el parc d'habitatges de protecció oficial a la ciutat és del 5%, però això no és cert”. Segons ells, “una bona part d'aquest parc ja s'ha venut i, per tant, ha deixat de ser gestionat públicament”.

També s'ha parlat molt de gentrificació, procés segons el qual “es substitueix la població d'un barri d'una certa classe social per una altra amb més recursos”, segons definia Marco Simarro, un altre membre del Sindicat. En relació amb això, alguns dels assistents han mostrat preocupació amb el barri de Sant Francesc, on, segons diuen, “la vianalització de l'avinguda Cerdanyola portarà una pujada de preus sense límit” que expulsarà els veïns.

Al final de l'assemblea s'ha parlat del que es podria fer conjuntament per millorar la situació. Segons expliquen els membres del Sindicat, “el Pla 2030 de Promusa busca augmentar l'oferta d'habitatge públic per millorar-ne els percentatges, però no resol l'emergència actual”. Davant d'això, les assistents han acordat que calia “fer xarxa de solidaritat entre nosaltres”, especialment mentre la llei no canviés.

En un pla més concret, Pau Nadal i Esteban Martínez, membres de la Xarxa d'Economia Social i Solidaria (XES), han fet saber que el proper dijous 7 de juliol tindrà lloc a Cal Temerari una trobada per veure si es pot engegar a Sant Cugat alguna cooperativa d'habitatge de cessió d'ús. “Ja hi ha casos d'èxit a Barcelona”, explicava Nadal, “així que volem investigar quines opcions hi ha més enllà del lloguer social. Hi esteu totes convidades”.

“Quan ens n'adonem que la llei és tan dura, la reacció pot ser mobilitzar-se” deia a mode de tancament la Mariona Soria, membre del Sindicat. “Els qui som avui aquí, ja estem mobilitzant-nos. I això, a un any de les eleccions municipals, ens dóna molta força”, argumentava. “Donem-nos suport, perquè no estem sols i és temps de revolta. Endavant”.

Notícies relacionades