Les mancances dels darrers anys aboquen Sant Cugat a una crisi habitacional de solució difícil

Fotos: Jordi Pascual

No hi ha hagut una resposta clara i única a què fer davant l’emergència habitacional a Sant Cugat –si és que algú l’esperava– a la taula rodona organitzada per la Festa de Tardor que ha ajuntat actors privats i públics i col·lectius socials per debatre sobre les polítiques d’habitatge. Antoni Serra, tècnic de l’Ajuntament; Javier Pérez del Pulgar, de la immobiliària Organ; Maria Morillo, del col·lectiu Clau Mestre; Pau Nadal, de la Xarxa local d’Economia Solidària (XES), i Mariona Sòria, del Sindicat de Llogaters, només han arribat a l’acord que les mancances i la falta d’ambició en les polítiques aplicades durant els darrers anys ens han portat a la situació actual. L’anàlisi del moment i, sobretot, les solucions varien en funció del punt de vista.

En la taula rodona celebrada dimecres a la tarda al Casal de Torreblanca s’han dibuixat clarament tres blocs. D’una banda, els col·lectius (XES, Clau Mestre i Sindicat de Llogaters) que treballen alternatives habitacionals i/o denuncien l’expulsió sistemàtica de persones per motius immobiliaris. D’altra, l’administració com a garant –limitada– del dret a l’habitatge. Finalment, la immobiliària com a actor intermediari entre els promotors i propietaris i els llogaters i compradors.

Els primers han vinculat l’exclusió residencial al model urbanístic i al model especulatiu al qual està lligat l’habitatge, que es considera un bé de mercat abans que un dret bàsic. Això provoca que, en un espai atractiu territorialment i un model de ciutat horitzontal, la ciutat es vegi empesa cap a un augment de preus que la situen sempre en els primers llocs dels rànquings sobre el cost de l’habitatge. Des del seu punt de vista, l’habitatge de protecció oficial és insuficient –sobretot si es compara amb països del nord d’Europa– i més encara el de lloguer (uns 500 habitatges sobre els prop de 1.800 fets per Promusa).

Per a l’Ajuntament, però, no es pot obviar la tasca feta per Promusa que, per molt poca que sigui en comparació amb altres països és significativa en el marc de Catalunya: “Sant Cugat té un dels parcs d’habitatge públic més elevat en relació amb la seva població de tot el paísˮ, defensa Serra. A més, creu que no es pot tractar l’assumpte de l’habitatge com un fet aïllat de la nostra ciutat sinó que s’ha d’englobar en el marc de l’àrea metropolitana. Per això demana més regulació normativa i mecanismes efectius per controlar el lloguer, el que pot suposar posar topalls, prendre accions contra pràctiques abusives, obligar a reduir les fiances...

Per a les immobiliàries, segons Pérez del Pulgar, la capacitat d’incidència és complicada perquè, diu, el preu generalment ve marcat pels propietaris. “Al 2016 el lloguer mitjà estava per sobre de 700 euros, al 2017 superava els 900 i aquest 2018 ja estem quasi als 1.100, és insostenibleˮ, denuncia. Tot i així, diu que els preus continuen per sota dels de Barcelona en termes generals i que el que cal és aconseguir que un model d’èxit pel que fa a l’atracció empresarial i de població no suposi l’expulsió constant de veïns.

I les solucions?

La situació, tot i els matisos de cadascú, és complicada i, per això, les solucions són diverses. Nadal, com a membre de la comissió d’habitatge cooperatiu de la XES, ha defensat l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, és a dir, que una cooperativa sigui propietària dels habitatges i en cedeixi l’ús als seus inquilins, com una nova forma d’accés que ha de permetre una ciutadania més participativa, un abaratiment de les despeses i la desvinculació de l’habitatge del mercat especulatiu. És una proposta similar a la plantejada per Morillo, que a les cases dels mestres de La Floresta viuen un procés de cessió d’ús per part de l’Ajuntament, que també serveix per rehabilitar el patrimoni.

Sòria defensa línies en tres eixos. D’una banda, l’emergència habitacional, que ha de comptar amb més recursos per a l’atenció immediata, un protocol contra els desnonaments i l’apoderament dels llogaters. D’altra, accions a mig termini com el destí de més diners públics per fer polítiques d’habitatge, no vendre sòl públic a altres administracions o privats que no facin habitatge, recuperar els pisos de venda de Promusa i augmentar el parc de lloguer. Finalment, accions a llarg termini com un canvi de model general que defensi l’habitatge en primer lloc com un dret, que la cessió del 30% de les promocions privades en sòl consolidat per fer habitatge protegit privat sigui obligatòria i fer un canvi cultural que desincentivi la cultura de la propietat. El Sindicat ha arribat a un preacord amb l’Ajuntament per començar a treballar algunes d’aquestes línies.

Pérez del Pulgar considera que s’ha d’augmentar l’habitatge protegit i combinar la venda i el lloguer amb noves formes d’accés. Si bé, creu que cap de les mesures de l’administració ha d’anar encaminada a frenar la inversió i la construcció de noves promocions sinó que s’ha de fer un model de prevenció que eviti l’especulació. També considera que més ajuts a la rehabilitació i més independència de les taxadores permetrien tenir un mercat immobiliari menys condicionat.

Serra ha defensat la mesura aprovada inicialment per l’Ajuntament per reservar un 30% de les promocions privades en sòl urbà consolidat per fer habitatge protegir privat de venda o lloguer i, si la promotora no accedeix, activar la possibilitat de compra preferent (tanteig i retracte) per part de l’Ajuntament. També posa en valor la reserva d’un 50% dels habitatges per ser de lloguer públic als dos darrers desenvolupaments de la ciutat, Can Fontanals i Can Mates. Posa en dubte la proposta de Barcelona que, tot i que similar planteja la reserva del 30% com una obligació, per dubtes jurídics. Fa una aposta per complir allò marcat al Pla d’Acció 2030 de Promusa i anima a fer habitatges protegits de la mà d’altres agents com promotors socials d’habitatge.

Tots han coincidit a dir que la solució a la crisi habitacional no depèn d’una única administració i que topa amb la dificultat d’un dret que no s’ha fet efectiu. La Festa de Tardor d’enguany ha apostat per reflexionar al voltant del model de ciutat apostant cap a un Sant Cugat inclusiu. És per això que s’ha optat pel lema Construïm un Sant Cugat que no ens expulsi i s’ha convidat el Sindicat de Llogaters a fer de pregoner.

Notícies relacionades