Les jornades del Síndic esdevenen un clam per reforçar l’atenció psicològica per la pandèmia

Foto: Jordi Pascual

Un 30% de les persones poden patir ansietat durant els propers mesos. El malestar emocional s’ha multiplicat per tres durant el confinament i l’estrès posttraumàtic per quatre des del juliol. Amb aquestes xifres de la Federació Salut Mental Catalunya, anunciades per la seva directora, Marta Poll, han començat les jornades del Síndic de Greuges local dedicades a la salut mental infantil i juvenil; una trobada telemàtica celebrada aquest dimecres pel matí i que ha agrupat professionals i familiars que han posat sobre la taula la necessitat de reforçar l’atenció psicològica en el marc de la pandèmia, especialment per a aquells infants i adolescents més vulnerables i que tenen patologies prèvies.

“En una situació com l’actual, els factors de risc creixen i els de protecció baixen, just el contrari del que seria recomanable”, ha defensat Poll, “la bretxa digital també ha fet créixer el trencament amb l’entorn social”. Davant d’un marc pandèmic que limita les aspiracions del jovent, la directora de la federació ha demanat reforçar els factors de protecció i el suport psicològic, flexibilitzar les mesures de restricció, donar eines de suport emocional al professorat i a l’alumnat i, sobretot, incrementar la inversió pública en polítiques de salut mental.

La COVID-19 ha posat el focus sobre la salut mental, que sense un marc pandèmic ja és un repte per al jovent. “El suïcidi és la segona causa de mort de joves entre 15 i 25 anys”, ha explicat Astrid Morer, psiquiatra i psicòloga infantil i juvenil de l’Hospital Clínic i presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil, “però sabem que només dos de cada cinc joves que necessita ajuda en demana”. L’alteració de l’atenció psicològica per les restriccions sanitàries ha estat una complicació afegida.

Segons explica la psiquiatra i psicòloga infantil i juvenil, la situació és especialment greu en casos de víctimes de violència de gènere, menors tutelats i demandants d’asil i també en persones que ja tenien patologies prèvies. “S’han incrementat els trastorns de la conducta alimentària durant la segona onada de la COVID-19”, posa d’exemple, “ha estat una situació estressant perquè s’han trencat les rutines i això afecta especialment als infants més vulnerables”.

En definitiva, el coronavirus també ha incrementat la vulnerabilitat de persones proclius a l’ansietat, al dèficit d’habilitats socials, a la depressió i a l’estrès posttraumàtic; una situació encara més complicada en els casos de pèrdues i dol, ja que els rituals que ajuden a superar el dol també s’han desdibuixat amb la COVID-19. I, malgrat això, no tot en el confinament ha estat negatiu.

“Les classes en línia han permès tenir menys exigència social i, en conseqüència, alguns infants han tingut menys ansietat i millors resultats escolars”, ha explicat Cristina García, representant de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar de Sant Joan de Déu, “però això no ha passat en els infants que tenien problemes de comportament continuats”. El repte passa per reduir i ajustar l’exposició dels infants i adolescents a les pantalles.

Alhora, les famílies generalment han tingut més estrès, angoixa i depressió mentre els adults amb trastorn de l’espectre autista (TEA) no han tingut grans canvis perquè normalment ja viuen aïllats. “El confinament ha estat especialment dur per als infants amb TEA, que han tingut més agressivitat, trastorns de la son, irritabilitat i conductes estereotipades”, ha explicat García, que diu que aquestes situacions no han estat tan greus en les famílies que han pogut mantenir les rutines. Per això ha demanat que les polítiques sobre salut mental siguin prioritàries.

Sara Bujalance, presidenta de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, explica que des de l’inici de la pandèmia han incrementat les peticions que han rebut –triplicades durant la primera onada i doblades durant la segona–. També ha explicat que s’han agreujat els casos preexistents: “La situació és greu perquè l’accés al sistema sanitari s’ha dificultat i els casos lleus i moderats no han estat ben atesos”. Ha recordat, a més, que els problemes de salut mental seguiran més enllà de la pandèmia.

Montserrat Boix, de l’Associació de Familiars d'Afectats per Trastorn de Conducta, ha dit que la COVID-19 ha afectat de manera diferent a cada jove. Alguns, per por a infectar-se, s’han quedat a casa i han pogut estabilitzar la seva situació. La majoria, però, han obviat les restriccions i han sortit al carrer, molts d’ells a consumir i amb sancions per l’incompliment dels protocols. El suport a aquestes situacions, assegura, ha variat en funció del municipi ja que alguns dels serveis de suport s’han mantingut de forma telemàtica i d’altres es van aturar totalment durant uns mesos.

Precisament per això ha dit que s’haurien d’incrementar els recursos a l’atenció a les addiccions, sobretot per al cànnabis. De fet, defensa que al darrere de la voluntat de consum tot sovint hi ha un trastorn de conducta, el que ho etiqueta com a patologia dual: “En el nostre cas l’inici del consum es deu a un principi de problema mental”. També demanen al Parlament la creació d’equips de tractament assertiu comunitari (ETAC).

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha clos l’acte tot dient que el coronavirus ha situat el benestar emocional al centre i ha visibilitzat la cura psicològica; feminitzada i que restava en un segon terme. Per això ha dit que l’Ajuntament posarà els recursos necessaris per fer front a una triple crisi: econòmica, social i emocional. Més de 40 persones s’han connectat a l’acte, que ha tingut problemes de connexió i per això més endavant el Síndic penjarà al seu web la conferència completa de Morer, la que ha estat més difícil de seguir pels problemes de connectivitat.

Notícies relacionades