Publicitat

Les desigualtats educatives s’agreugen amb el confinament

Fotos: Escola Pins del Vallès, Localpres, escoles bressol, Institut FP Sant Cugat i Jordi Pascual

L’inici d’un trimestre totalment digital ha fet palesa la bretxa digital, obligant al Departament d’Educació i a l’Ajuntament a repartir material informàtic entre l’alumnat. Però això és només la punta de l’iceberg ja que la desigualtat en l’aprenentatge entén més de classe i de nivell cultural que de recursos materials. L’anunci del govern espanyol de destinar el tercer trimestre a reforç i avaluar el curs en base als coneixements impartits durant els mesos anteriors suposa un canvi de paradigma que no oculta el fons de la problemàtica de les desigualtats educatives.

És una situació que no només afecta l’alumnat, ja que el professorat es veu obligat a utilitzar recursos propis i en molts casos sense haver tingut la formació per ajustar la seva feina a un entorn totalment digital. A més, la condició laboral també esdevé una desigualtat afegida. El Departament d’Educació ha decidit no fer substitucions de les baixes produïdes durant el confinament i només mantenir les anteriors, dictades per última vegada uns dies abans de la declaració de l’estat d’alarma.

El personal substitut, per tant, es veu abocat a l’atur, que en alguns casos no serà retribuït si no s’han cotitzat les hores suficients, i sabent que no tindrà cap altra feina fins al curs vinent. La decisió ha indignat els sindicats i ha forçat el sorgiment d’una plataforma que agrupa les persones afectades. Però la mirada laboral també va més enllà del professorat i toca de ple al personal de les empreses i entitats que gestionen el temps de migdia, que majoritàriament han hagut d’aplicar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs) davant el tancament de les escoles.

La desigualtat de classe

“El principal factor d’èxit educatiu és la socialització d’un alumnat heterogeniˮ, explica la florestana i membre de la junta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), Xènia Amorós, “amb el confinament i l’educació telemàtica la problemàtica s’agreujaˮ. És per això que, des que es van tancar les escoles, la FaPaC aposta per un tercer trimestre no avaluable.

Es tracta d’una desigualtat de classe perquè interseca diversos factors que tenen a veure amb la capacitat econòmica i nivell cultural de les famílies. El retorn al treball d’algunes activitats no essencials el dimarts ha afectat, sobretot, a persones en situacions laborals més precàries i això té un doble efecte sobre l’ensenyament dels seus menors a càrrec. D’una banda, es disposa de menys recursos econòmics per suplir les necessitats materials del nucli de convivència. D’altra, hi ha menys temps per atendre i acompanyar les necessitats educatives.

Alhora, moltes de les famílies amb menys recursos també són les que no han pogut accedir a l’educació no obligatòria o universitària i, per tant, tenen més dificultats per acompanyar els infants en l’aprenentatge a casa. Amorós recorda que la situació encara s’agreuja més en el cas de nuclis de convivència on, per qüestió de classe o d’origen, culturalment no es contempla l’ensenyament a casa de la mateixa manera que en altres llars. “En resum, els alumnes que més suport necessiten són els que més pateixenˮ, valora Dani Martín, coordinador del Vallès Occidental del sindicat USTEC, que també aposta per un tercer trimestre no avaluable.

“Es parla molt de la bretxa digital però si les famílies no tenen els coneixements és molt difícil fer cap tipus d’acompanyamentˮ, explica Carola Alegre, membre de l’Associació de Familíes d’Alumnes (AFA) de l’escola de la Floresta i de la junta de la Coordinadora d’AFA de Sant Cugat, “a mi mateixa fa uns dies em va costar molt ajudar el meu fill en l’assignatura de músicaˮ.

Amorós recorda que al capdamunt de les dificultats es troba l’alumnat amb necessitats educatives específiques: “No només és la diversitat funcional en termes generals. Com es pot fer una atenció per videotrucada amb alumnat cec o sord?ˮ La FaPaC lamenta que, seguint el decret d’autonomia de centre, sigui cada escola la que s’ajusti a les seves possibilitats. “Cada centre està abandonat i, evidentment, no és el mateix una escola de Sant Cugat que la d’un barri d’una altra ciutat amb un perfil socioeconòmic més baixˮ, valora Amorós.

Martín en fa una anàlisi semblant: “Abans de setmana santa el Departament havia de donar unes directius clares sobre com afrontar el nou trimestre però bona part de les decisions les han derivat a les direccions, el que en alguns casos ha suposat una sobrecàrrega de feina per al professorat i sobresaturar tant a l’alumnat com al professoratˮ.

Amb aquesta mirada han nascut dues iniciatives que denuncien la pressió extra que suposa sobre les famílies haver d’assumir tasques que abans requeien a l’escola. D’una banda, l’Assemblea Groga de Gràcia ha impulsat la campanya Excel·lent general: “Les nostres criatures i adolescents porten setmanes tancades i la millor lliçó ens l’estan donant elles: una lliçó de vida. Per tot plegat, ens neguem a la qualificació i reclamem que l’avaluació del tercer trimestre sigui un assoliment excel·lent general.ˮ

D’altra, ha sorgit la iniciativa autoorganitzada per les famílies #JoNoSocProfe, que denuncia que els pares i mares no estan formats com a docents, que moltes llars no tenen recursos tecnològics ni espais adequats i que en molts casos hi ha un esgotament físic i psicològic, que es pot veure agreujat si la COVID-19 ha afectat o fins i tot acabat amb la vida d’algun ésser estimat.

La regidora d’Educació, Pilar Gorina, reconeix que les desigualtats de classe són un repte encara més complicat enmig del confinament. “Des del Pla Educatiu d’Entorn hi ha voluntaris que segueixen treballant per fer suportˮ, explica, “el professorat també ha de tenir en compte les dificultats de cada alumne, el seu entorn cultural...ˮ Per a la regidora, davant la COVID-19 cal prioritzar el benestar emocional de l’alumnat i potenciar competències en clau familiar tot reconeixent que més endavant caldrà prendre mesures compensatòries.

La desigualtat digital

L’Ajuntament i el Departament s’han centrat, sobretot, en fer front a la bretxa digital, la desigualtat més visible. Davant l’evidència que hi ha alumnes sense els recursos tecnològics suficients per seguir el curs a casa, la Generalitat ha iniciat el repartiment de 100.000 dispositius amb connectivitat dels que hi ha als centres públics, 1.000 tauletes i 22.000 línies de connexió a internet, la majoria d’ells de recursos propis i del Ministeri.

Paral·lelament l’Ajuntament ha engegat una campanya de recollida de material informàtic en desús a través de la plataforma Labdoo, que permet reforçar aquesta distribució. Hores d’ara, assegura la regidora, ja s’han rebut més de 100 ordinadors. Segons Gorina, l’Ajuntament també facilita connexions a internet (en format USB o targeta SIM) soles i/o amb material informàtic tenint en compte allà on no arriba el Departament.

“La Generalitat ha prioritzat els cursos finals, és a dir, 6è de primària, 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatiusˮ, diu la regidora, “això ens permet a nosaltres centrar esforços en altres cursos i en espais com el Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) Lledoners i l’escola d’adultsˮ. L’Ajuntament, defensa, fa el possible per adaptar-se a les necessitats de cada centre, ja que n’hi ha, com l’Escola d’Art i Disseny, on el material informàtic és específic per les aplicacions que precisen.

Paral·lelament el Rotary Club ha engegat una campanya de recollida de material per a l’Institut de Formació Professional, on bona part de l’alumnat és de fora de Sant Cugat. Gorina celebra el suport i recorda que l’Ajuntament facilita material tant a l’alumnat santcugatenc que estudia fora com l’alumnat d’altres municipis que estudia a centres de la ciutat.

Alegre, en nom de la Coordinadora d’AFA, celebra la iniciativa de mantenir el contacte entre les presidències de les AFAs i la regidora a través d’un grup de WhatsApp que, espera, ha de sevir per plantejar temes en clau de ciutat i per resoldre dubtes. Alhora reconeix l’esforç dels centres i del professorat per mantenir un contacte diari amb les famílies i l’alumnat.

L’adaptació a un entorn digital també ha suposat problemes als servidors. Segons recull el Departament d’Educació a un fil de Twitter, es treballa en la migració de servidors ja que a data d’ahir estaven donant cobertura a 2.213 entorns Moodle, 28.786 cursos, 81.2911 connexions diàries i més de 4,5 milions d’accions dins de la plataforma.

La desigualtat en els coneixements i el debat sobre l’avaluació i l’allargament del curs

Tot plegat dibuixa un context en què les mesures per disminuir la desigualtat digital no suposen la igualtat de condicions de l’alumnat, motiu pel qual està a debat quin ha de ser el model d’avaluació del tercer trimestre. Tot i que el dimarts va començar l’avaluació digital, dimecres el govern espanyol va explicar que l’avaluació contínua es mantenia per als cursos de 4t d’ESO, 2on de batxillerat i FP mentre per a la resta de cursos el trimestre s’aprofitarà “per a la recuperació, el repàs i el reforç amb activitats globalitzadores i interdisciplinars i degudament tutoritzadesˮ.

La regidora Gorina explica que no es tracta d’un aprovat general: “La Generalitat ja parlava de seguiment, de suspens excepcional –com ha estat sempre–, d’avaluació formativa... No vol dir que no hi hagi avaluació però sí que s’adaptarà a les circumstàncies ja que el tutor haurà de fer un informe de cada alumne i també tenir en compte en quin punt es troba cada estudiant de cara al curs següentˮ.

La FaPaC, després de l’anunci del govern espanyol, va resumir la seva mirada sobre la proposta en cinc punts a través del seu canal de Telegram: “El professorat posarà les notes en funció de les avaluacions del primer i segon trimestre, les activitats proposades durant el confinament només podran servir per pujar nota, es farà un informe individual per detectar necessitats de reforç que es desplegaran durant el curs vinent i l’estiu, els governs autonòmics decidiran com s’avaluarà l’alumnat de 2on de batxillerat i els equips docents hauran de demanar una autorització per fer repetir cursˮ.

Queda encara com a interrogant sobre com serà la realització d’activitats de reforç durant l’estiu apuntades pel govern espanyol, el que a Catalunya sona com la possible adaptació dels casals d’estiu. “Potser ens haurem de plantejar un altre enfoc dels casalsˮ, reconeix Gorina, “tot i que hem de tenir en compte que a Sant Cugat ja es garanteix el reforç a través dels Tallers d’Estudis Assistits (TEA), que formen part del Pla Educatiu d’Entorn, i possiblement seguiran al juliolˮ.

La USTEC no veu clara l’adaptació dels casals a mode de reforç. “És una bestiesa recloure els alumnes després d’un confinament de mesosˮ, argumenta Martín, “vam ser el primer sector a aturar l’activitat i hauríem de ser el darrer a tornar-hi perquè seria incoherent tornar a les aules amb desenes d’alumnesˮ. En qualsevol cas, si s’han de realitzar els casals per complementar les mancances que es produeixin durant el trimestre, considera que només poden ser públics i gratuïts.

Dimarts el govern espanyol va apartar la possibilitat d’allargar el curs escolar i hores d’ara el Departament treballa per una tornada progressiva a les aules que la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, preveu per a abans del 23 de juny. Paral·lelament es mantenen les dates per a la selectivitat, del 7 al 9 de juliol, tot i que la ministra d’Educació, Isabel Celaá, reconeix que cal preparar un pla B si no es pot fer presencial. També es manté la data d’inici del curs següent, el 14 de setembre.

La desigualtat del personal substitut

Les mesures extraordinàries per l’estat d’alarma no només afecten des de la perspectiva formativa, també en l’àmbit laboral. El Departament no ha substituït cap baixa des de l’inici del confinament i ha anunciat que no ho farà mentre aquest s’allargui. D’aquesta manera, el personal substitut es veu abocat a l’atur. Les persones que ara mateix no cobreixen cap baixa saben que fins al curs que ve no tornaran a treballar mentre les que sí ho fan saben que només mantindran la feina si es renova la baixa però no si canvia el motiu.

Clara Hosta, mestra substituta santcugatenca, denuncia que amb la decisió l’han deixat a l’atur i a l’espera de saber si tindrà algun ingrés durant els propers mesos ja que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no li ha respost per ara. Forma part de la plataforma Substitutes en lluita, que hores d’ara agrupa prop d’un miler de persones. “Tots els sindicats ens fan suport perquè és una injustícia flagrant; en un mes normal es produeixen entre 1.000 i 2.000 substitucions però ara s’aturenˮ, denuncia.

Davant la decisió del Departament, la plataforma demana que les persones en actiu a la borsa o que hagin prestat servei aquest curs puguin accedir a un nomenament extraordinari per accedir a cursos i formacions o per donar suport als centres. També insten al Departament a respectar l’ordre de la borsa computant els dies treballats. El Departament només preveu substitucions en centres amb necessitats específiques però per ara no ha concretat com es duran a terme.

“No se sap el criteri ni el funcionament dels nomenament d’urgènciaˮ, denuncia Martín des de la USTEC, “alhora tampoc se’ns facilita la informació ja que hi ha una demora d’entre 10 i 14 dies en la resposta així que per ara no sabem quantes baixes s’han deixat de substituir, només tenim constància que sí que se n’han allargat durant el confinamentˮ. El seu sindicat, conjuntament amb Comissions Obreres, la Intersindical CSC, el Sindicat de Professors de Secundària, la UGT, la CGT i la COS, ha signat un comunicat per demanar que es torni a nomenar personal substitut.

En aquest escrit els sindicats demanen: que es facin els nomenaments telemàtics suficients per cobrir totes les substitucions i que se’n facin d’extraordinaris per a tot el personal que hagi prestat serveis aquest curs, que no es finalitzi el contracte de cap treballador, que des del 13 de març fins el 30 de juny es computin com a dies treballats, que en el nomenament extraordinari de juliol el temps de tancament es descompti dels sis mesos de requisit i que no calgui haver treballat un dia durant el tercer trimestre per obtenir un nomenament.

“Amb la decisió del Departament se sobrecarrega els titulars i se’ns perjudica a les substitutes, que sempre hem tingut condicions laborals pobres però que, malgrat això, sempre teníem baixes a cobrirˮ, valora Hosta, “a més, argumenten que un dels motius per fer-ho és que el professor ha de conèixer els alumnes, però això no s’aplica en el cas dels titulars, que poden haver estat gran part del curs de baixa i recuperar la plaça ara sense haver estat en contacte amb l’alumnatˮ.

Davant d’això, la membre de Substitutes en lluita denuncia que el Departament anima el professorat titular a no agafar la baixa i alhora tem que alguns titulars també intentin tornar a la plaça ara que el treball és telemàtic. La regidora Gorina reconeix que el personal substitut ha quedat tocat tot i que, com la USTEC, no disposa de dades de l’afectació en clau local.

La desigualtat en el temps de migdia

El darrer espai de desigualtats afegides és el menjador escolar. Des de la perspectiva dels usuaris, l’aturada de l’activitat de les escoles va significar no percebre la beca menjador, un atzucac que finalment s’ha solucionat amb l’emissió de targetes moneder per a totes les famílies que tenien una beca. L’1 d’abril l’Ajuntament va informar que, de la mà del voluntariat veïnal, s’havien acabat de repartir un total de 827 targetes moneder per a 1.146 alumnes.

Però la desigualtat també és laboral ja que el personal del temps de migdia no té les mateixes condicions que el professorat dels centres. En un primer moment el Departament d’Educació havia anunciat que indemnitzaria les empreses gestores contractades per l’administració pública per tal que no s’hagués de fer cap ERTO ni acomiadament però no va especificar què passava amb les escoles –com totes les públiques de Sant Cugat– en què el menjador escolar depèn de l’AFA, amb gestió directa o contractant alguna entitat o empresa.

“Poc després el Departament va retirar aquesta proposta i va decidir no donar cap ajut al personal del temps de migdia, independentment de la forma jurídica de contractacióˮ, explica José González, de Paidos, entitat que gestiona la majoria de menjadors escolars de les escoles públiques santcugatenques, “per això vam proposar a les famílies la no devolució de la part corresponent del 13 al 31 de març per tal de crear una borsa per complementar l’ERTO en cas d’haver-lo de ferˮ.

Aquest és el model que, segons la Coordinadora d’AFAs, s’ha seguit als centres públics. “Hem intentat que les famílies paguessin el març complet malgrat el tancament i l’AFA de l’escola de la Floresta s’han compromès a pagar amb recursos propis el 30% del salari que no està cobert per l’ERTO d’aquí a final de curs, el que també s’estudia a Pins del Vallèsˮ, explica Alegre.

En el cas de Paidos l’ERTO ja s'ha aplicat. “Hem fet que es puguin acollir totes les treballadores, encara que no haguessin generat prou temps de cotització per rebre la prestació d’aturˮ, explica González, “el període d’ERTO no consumirà el període acumulat per rebre la prestació d’aturˮ. A més, han avançat els diners de tot març malgrat l’aturada de l’activitat a partir del dia 13 perquè sabien que com a molt d’hora cobrarien de l’atur a partir del 10 de maig.

“Cal destacar i denunciar aquelles empreses del sector que emparant-se en la situació de tancament, tot i tenir la garantia de pagament per part de l’administració del cost salarial del personal, han deixat abandonat al personal remunerant únicament la part de la nòmina corresponent a l’1 al 12 de marçˮ, denuncia González, referint-se especialment a les grans empreses que tenen molts més recursos que les entitats sense ànim de lucre o les AFA que fan gestió directa.

Ara els gestors dels menjadors escolars esperen que el Departament mogui fitxa davant l’anunci d’assumir els complements salarials –el 30% del salari que no entra en la prestació per ERTO–. “Aquesta ha estat una bona notícia d’entrada però encara no és definitiva ja que presenta dubtes de seguretat jurídicaˮ, explica González, “però ens agradaria retornar els diners que estan donant les famílies malgrat no haver prestat el serveiˮ.

Amorós, de la FaPaC, diu que l’anunci del Departament no deixa clar si les AFA que fan gestió directa o indirecta es poden acollir a aquesta mesura i que, per tant, cal esclarir els termes. També denuncia una decisió que ha passat desapercebuda: “El Departament ha acordat un increment del preu del menjador de cara al curs vinent [de 6,20 a 6,33 euros per alumne] sense haver-nos consultat a les usuàriesˮ. Alegre comparteix la mirada: “És vergonyós aprofitar la situació i més sabent que hi haurà famílies amb dificultatsˮ.

Notícies relacionades