Les claus d’un Pla d’Acció de Promusa en discòrdia

Foto i gràfics: Jordi Pascual

Durant les darreres setmanes l’empresa municipal d’habitatge, Promusa, ha estat al centre del debat polític després d’haver-se aprovat un Pla d’Acció amb horitzó 2030 en què es contemplen els propers desenvolupaments de protecció oficial a la ciutat que acabaran de configurar la trama urbana del municipi a falta de saber si es pot protegir Torre Negra o si cal fer alguna intervenció urbanística. El document ha estat ratificat per la Junta General –equivalent pel que fa a representació al Ple– i pel Consell d’Administració de l’empresa pública però el consens ha brillat per la seva absència ja que CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES i ICV-EUiA, que sumen 11 de 25 regidors, no el veuen amb bons ulls tant per la manca de diàleg com per algunes propostes que consideren poc definides. Aquí intentem desgranar els punts clau d’una proposta extensa i molt centrada en la vesant econòmica.

Objectius del pla

El Pla ha estat elaborat conjuntament per membres de l’Ajuntament, l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI) i de Promusa, entre ells el gerent Lluís Hosta i la Consellera delegada Carme Oliver. Pretén posar les bases de les actuacions que hauria de fer l’empresa pública d’habitatge d’aquí al 2031 en base a l’anàlisi econòmic i financer de la companyia. D’aquesta manera, el Pla d’Acció ha de ser una eina de planificació i de control financer que té en compte el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de la Generalitat, en què s’inclou Sant Cugat com un dels 152 municipis amb una alta demanda d’habitatge de protecció oficial, i que preveu ampliar el parc de lloguer social –es fixa una xifra del 5% dels habitatges principals quan al febrer l’alcaldessa va assegurar que ja ens situàvem al 7%–, fer un ús més eficient del parc i incrementar l’oferta.

També pren com a marc de referència el Pla Estratègic d’Habitatge 2015-2019, que té com a mesura estrella la posada en marxa d’un Observatori de l’Habitatge encarregat d’analitzar la situació per proposar accions. Aquest òrgan ha fet diverses reunions tècniques i només una amb els representants polítics de l’oposició, amb crítiques per manca de planificació. Així mateix s’hi contemplen accions que ja s’han començat a implementar amb més o menys èxit com el control de pisos buits –no s’ha aconseguit mobilitzar cap per a serveis socials, segons el document: “Sembla que es confirma que no hi ha habitatges buits a Sant Cugat”–, donar ajuts al pagament del lloguer a través de l’Oficina Local d’Habitatge (OHL), tenir un fons social, prevenir la pèrdua de l’habitatge, lluitar contra la pobresa energètica, millorar el parc existent, fomentar la masoveria urbana –de moment, aturada en el seu únic projecte a la ciutat–, construir més habitatges de propietat i fomentar la propietat temporal i compartida.

Anàlisi de situació

El document arriba en un moment en què l’habitatge és al centre del debat, tant per l’aparició de col·lectius com el Sindicat de Llogaters que alerten de l’augment del preu del lloguer com per les xifres recollides per la pròpia administració. Al 2017 l’OLH va atendre 1.731 consultes sobre el registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial i hi va haver un total de 799 inscripcions, només superades l’any anterior amb 851 inscripcions però molt per sobre de la resta d’anys del darrer lustre: 347 al 2013, 309 al 2014 i 699 al 2015.

Per contra, el nombre de consultes per acollir-se a la mediació per al lloguer social ha tendit a la baixa tot i que mantenint-se estable per sobre del centenar els contractes vigents. És rellevant, però, que al 2017 només 29 propietaris es van interessar per posar el seu habitatge a disposició d’un lloguer social mentre al 2013 en van ser 303. La masoveria, per la seva banda, segueix encallada sense cap consulta de cap propietari des del 2013.

Mentrestant, les dades globals continuen deixant Sant Cugat en una situació complicada. Repeteix cada cert temps entre els municipis més cars de l’Estat i, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, se situa en la franja alta de l’àrea metropolitana pel que fa al lloguer ja que les famílies santcugatenques han d’ingressar de mitjana més de 2.700 euros mensuals per fer front al lloguer i arribar a fi de mes sense problemes.

Alhora, el balanç de Promusa queda clarament decantat a favor de la venda ja que fins ben entrada la primera dècada dels 2000 la demanda de lloguer social era quasi nul·la. Des del 1992 ha fet 1.265 habitatges de venda i 463 de lloguer, que representen un 1,45% del total d’habitatges públics i privats existents a la ciutat, una xifra que la deixa lleugerament per sota de les cocapitals de la comarca on el lloguer social de les seves empreses municipals representen un 1,57% a Sabadell i un 1,65% a Terrassa.

La projecció de noves promocions

Durant els propers mesos Promusa haurà d’enllestir la promoció d’habitatge de lloguer per a gent gran de l’avinguda Rius i Taulet, amb 39 habitatges, i posar fil a l’agulla a les promocions de de lloguer general de Jeroni Pujades (60 habitatges), de masoveria urbana a les cases dels mestres (11) i de lloguer encara per definir si específic o general a Pla del Vinyet (78-90), aquest darrer encara pendent de l’aprovació definitiva d’una modificació del PGM. A més, l’empresa privada Vielsa també farà 58 habitatges en règim de lloguer general al carrer Benet Moixó.

Segons recull el Pla, la promoció de Rius i Taulet hauria d’acabar-se enguany i les de les cases dels mestres i Benet Moixó al 2019. La del carrer Jeroni Pujades hauria d’enllestir-se al 2020. De totes elles les obres estan o s’han de posar en marxa aquest mateix any. Al 2019 començarien les obres del carrer Sant Joanistes, al tocar del seminari diocesà de Terrassa a Valldoreix, acabant la promoció dins del que el Pla ja recull com a mig termini, al 2021. Dins d’aquest mig termini també s’hauria d’enllestir una nova promoció a Benet Moixó (2022) i la del Pla del Vinyet (2023). S’hi inclou també la reordenació de la plaça Miquel Ros de La Floresta per encabir un habitatge de protecció oficial, que s’hauria d’acabar al 2021 i ja té el vist i plau dels veïns tot i que no s’ha iniciat cap tràmit per enllestir-la.

El Pla deixa per al llarg termini els dos projectes més polèmics, la construcció d’habitatge protegit a Can Cabassa, que va tenir oposició veïnal i de l’oposició, que la va incloure en el contenciós sobre la modificació del Pla General Metropolità a sis àmbits del municipi; i la construcció a Can Fontanals –al costat del centre comercial–, que no havia sorgit prèviament però ha preocupat part de l’oposició per la concentració d’habitatge protegit que podria significar una guetització de l’àmbit. Els partits contraris al Pla no només critiquen Can Fontanals sinó també aquells projectes que es preveuen acabar a mig termini sense haver començat les modificacions urbanístiques i la licitació així com el dubte davant aquells que depenen de la cessió del 10% de l’aprofitament per part d’un privat, obligat per llei però no aplicable sense l’inici de la tramitació. El govern, diu, però, que tot el que s’ha previst és perquè s’ha començat a negociar tot i que no en dóna detalls.

En la calendarització d’accions no apareixen per enlloc les parcel·les conveniades amb l’IMPSOL a La Floresta, ni perquè siguin desenvolupades per Promusa ni per l’institut metropolità. Tot i així, el Pla contempla que al 2031 la ciutat tindrà 1.546 habitatges de lloguer de protecció oficial construïts per Promusa i 311 per privats, suposant el 5% exacte del parc de 37.149 habitatges que es preveu tenir. Més enllà del debat, el document ja ha estat aprovat i l’Ajuntament farà una aportació anual de dos milions d’euros fins al 2023 –3,9 al 2018– per fer-lo possible de la mà dels nous ingressos de l’empresa provinents de la municipalització de la zona blava i les noves àrees verda i taronja d’aparcament. Queda saber, doncs, què es complirà i què queda com paper mullat.

Notícies relacionades