“L’enemic està en nosaltres i en la narrativa que construïm de l’altre”, acaba el curs d’estiu d’UNIPAU

Fotos: Jordi Pascual

Després d’una setmana de conferències al voltant de la seguretat humana, el curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) ha acabat dimecres al matí amb una conferència final del seu president, Arcadi Oliveres, i les intervencions de José Ángel Ruiz i Koldo G. Vío per fer les conclusions i les clownclusions, respectivament. Un cop coneguda la situació de la seguretat de la mà d’experts, estudiosos i persones que han viscut els efectes de la repressió i la política de seguretat militar i policial en primera persona, el curs s’ha acomiadat amb un missatge d’esperança: cal actuar en positiu per canviar el món i aquest primer canvi és individual perquè “l’enemic està en nosaltres i en la narrativa que construïm de l’altre”, tal com ha explicat Ruiz.

Les conclusions, que han intentat ser un repàs a les principals reflexions de les 26 xerrades que s’han fet en set dies, han donat una importància especial a la incidència social, que les reflexions de la UNIPAU no quedin només al curs d’estiu, sabent, però, les dificultats d’arribar més enllà de les persones que ja tenen inquietuds al voltant de la cultura de pau. S’ha d’escoltar més que es parla, s’ha d’actuar davant la injustícia i cal no abaixar els braços seguint mobilitzant-se i pressionant políticament ja que la història atorga èxits a la perseverança, com ho van demostrar els objectors de consciència a l’Estat o els antimilitaristes als Països Baixos.

Específicament sobre seguretat, tema central del curs d’estiu d’enguany, Ruiz ha animat a vincular aquest concepte a la dignitat i als drets, allunyant-se per tant de la lògica més militarista, policial i repressiva que en el relat hegemònic porta lligada aquesta paraula. Quan es parla de seguretat i drets en altres països, però, les persones i potències occidentals no poden arribar a donar ordres amb una suposada superioritat moral sinó que cal acompanyar els canvis que les pròpies societats volen fer i només quan es forma part d’aquesta societat fer propostes més enllà de l’acompanyament.

Per a tot plegat és indispensable el relat, canviar la lògica i influir amb noves idees, un paper que han d’impulsar els activistes i reforçar els mitjans de comunicació. El curs d’estiu ha arribat a la conclusió que no es pot buscar un relat comú que negui una part d’un dels relats ja existents sinó que la clau està en entendre totes les posicions i, reconeixent les diferències, construir plegats. I això és indispensable perquè, si no aconseguim unir la societat, la desconeixença i la manca de vincles provoquen deshumanització, la base de l’exclusió i de violències físiques més explícites, com passa amb el racisme i la xenofòbia.

Oliveres ha aprofitat la conferència de cloenda per repassar la seguretat des del punt de vista econòmic i militar, donant un darrer toc d’atenció a la informació, la qual, diu, s’ha de llegir críticament. El president d’UNIPAU considera que el capitalisme difícilment pot garantir la seguretat econòmica mentre el 8% de la humanitat acumula el 86% de la riquesa, tal com recull l’ONG Oxfam Intermón en els seus estudis. Ha recordat que amb el conjunt de despesa dels estats en el rescat bancari s’haguessin pogut fer 92 plans per acabar amb la fam amb el món com el que fa proposar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a la primera dècada dels 2000 i que no va aconseguir el pressupost necessari per tenir una actuació eficaç.

“Els humans del 20% més ric del món ingressem 88 vegades més que la població més pobra”, ha explicat Oliveres, tot indicant que això no només afecta des d’un punt de vista monetari sinó també a l’accés a drets i recursos bàsics com l’aigua o els aliments. Anima a controlar les accions negatives de les multinacionals, retornar el deute amb els països subdesenvolupats i aconseguir nous fons reduint la despesa militar i actuant de forma efectiva sobre el frau fiscal.

Pel que fa al militarisme, Oliveres recorda que l’any 1982 les Nacions Unides van acordar una reducció anual d’un 5% de la depesa militar, una davallada que no només no s’ha produït sinó que ha tirat a l’alça. Denuncia que l’Estat espanyol gasta 51,4 milions d’euros diaris en despesa militar i que al món la despesa anual arriba a un bilió 800 mil milions de dòlars (1.800.000.000.000). Crida a no fer política venjativa, com es va veure després dels atemptats de París de 2015 (130 morts), la resposta als quals va tenir forma de bombardejos a Síria on van morir més de 1.500 persones, i, sobretot, a prendre accions de proximitat donant més recursos als ajuntaments per fer una millor gestió de la seguretat més bàsica i humana. elCugatenc ha fer un seguiment especial del curs d’estiu amb dues cròniques i 10 entrevistes que pots trobar aquí.

Notícies relacionades