L’elecció de les activitats extraescolars està encara condicionada pel gènere dels infants

Reportatge patrocinat per Paidos-Fundesplai, Familiaritats Diverses i La Sembra.

La inscripció a les activitats extraescolars de Sant Cugat evidencia que el gènere dels infants, si són nens o si són nenes, condiciona encara a dia d’avui a què dedicaran el seu temps de lleure en horari no lectiu.

Així, malgrat la inscripció és quasi paritària, un 61% de les inscripcions són en activitats que corresponen amb els estereotips del gènere de l’infant que s’inscriu. És a dir, encara a dia d’avui a Sant Cugat, mentre els nens fan, per exemple, handbol i robòtica, les nenes fan, per exemple, dansa i taller tèxtil. Les activitats on la inscripció és paritària són aquelles més vinculades al currículum lectiu, com l’anglès, la música o la natació. A més, segons l’estudi, les dades es mantenen quan els infants creixen i la família redueix la intervenció en la presa de decisions dels nois i noies.

L’estudi l’han elaborat l’entitat socioeducativa PAIDOS-Fundesplai, el centre d’acompanyament en la diversitat familiar i relacional FAMILIARITATS DIVERSES i l’agència de comunicació LA SEMBRA, tres empreses de Sant Cugat amb mirada social i de gènere. Per fer-lo s’ha analitzat la inscripció per al curs 2019 – 2020 amb una mostra de 3.791 infants (51,6% nenes i 48,4% nens), d’11 escoles de Sant Cugat (10 públiques i 1 concertada). En aquestes escoles les activitats de lleure estan contractades per les respectives AFES i gestionades per Paidos (Escola Ciutat d’Alba, Escola Collserola, Escola Gerbert d’Orlhac, Escola Joan Maragall, Escola L’Olivera, Escola La Floresta, Escola La Mirada, Escola Pi d’en Xandri, Escola Pins del Vallès i Escola Santa Isabel) i Vostra Cuina (Escola Turó de Can Mates), amb la vinculació d’entitats, empreses i organitzacions, també implicades en reduir els estereotips entorn el gènere. La mostra inclou les dades de les activitats del programa municipal d’esport en edat escolar que es desenvolupa als centres educatius de Sant Cugat mitjançant l’OMET. *Consulteu aquí les dades de l’estudi complet.

Conclusions de l’estudi

En l’estudi es considera que hi ha activitat estereotipada quan la inscripció d’un gènere supera el 65% respecte l’altre. Tenint en compte això, les dades més rellevants de l’anàlisi són que:

De les 36 activitats que s’ofereixen, totes mixtes i d’àmbits variats, un 67% tenen inscripció estereotipada, és a dir, més del 65% dels infants que hi ha inscrits són d’un mateix gènere. Els estereotips es perpetuen tant cap al gènere femení (les artístiques i emocionals com la dansa, el teatre, la música o el tèxtil i algun esport concret com el voleibol i la gimnàstica rítmica), com cap al gènere masculí (les esportives com l’handbol, el bàsquet o el tennis i les tecnològiques i racionals com la robòtica o els escacs).

Hi ha activitats que tenen una inscripció quasi paritària; a grans trets, les vinculades tradicionalment a l’àmbit lectiu, com l’anglès o la música, alguns esports com l’atletisme o la natació, on preval la necessitat d’aprendre a nedar ja siguis nen o nena, i algunes activitats creatives però amb grans altaveus mediàtics com el cinema i la cuina.

Els estereotips es donen a totes les edats, tant en aquelles edats on les famílies influencien més en la decisió (3 a 7 anys) com en aquelles on el pes de la decisió ja recau més en els infants (8 a 12 anys).

Les nenes tenen més presència a les activitats masculinitzades que no els nens a les activitats feminitzades. Així, una mitja d’un 24,6% de nenes participen en activitats masculinitzades. Per contra, una mitja d’un 17,5% de nens participen en activitats feminitzades.

Així doncs, les dades mostren que actualment encara eduquem diferent als nens i a les nenes, als nois i a les noies, una diferència que ja des de la infància es normalitza, s’incorpora en la construcció de la pròpia identitat i imposa models de comportament que limiten la llibertat d’actuar, de pensar i de ser.

Cal tenir clar que els valors que històricament s'han vinculat a un o a l’altre gènere no són innats, sinó que els aprenem en la socialització, a través de les pràctiques quotidianes. És així com des de fa segles el rol que socialment s’espera de les dones és l’emocional i de cures, protagonista en l’àmbit privat, generalment poc valorat i invisibilitzat; i el rol que s’espera dels homes és el racional i individualista, protagonista en l’àmbit públic, generalment considerat prestigiós i de poder. És sobre la normalització d’aquests rols que el masclisme esdevé estructural en la nostra societat.

Les dades també mostren que més nenes que nens trenquen amb l’estigma previst pel seu gènere, el que per un costat es deu a la creixent incidència del feminisme, però en paral·lel a una perpetuació dels rols masculins com a “millors”, als que cal que les nenes i noies s’hi aproximin.

Per tant, no incidir en l’educació no sexista és perpetuar una cultura patriarcal i androcèntrica per la qual l'home, blanc, de classe mitjana i que encaixa en el rol d’home és el centre, i s’accepta que tingui més poder i oportunitats, per l'únic motiu de ser home i seguir els estereotips previstos.

Les dades d’inscripció a les activitats extraescolars de Sant Cugat posen clarament damunt la taula que cal generar un canvi social que ens porti a una igualtat real, el que passa per actuar col·lectivament.

Factors clau per trencar amb la discriminació de gènere

Per tal de promoure que els infants construeixin la seva identitat lliurament en quant al gènere, cal tenir en compte aquests dos factors, sobre els quals s’han de basar les estratègies de sensibilització:

Trencar els estereotips i el binarisme de gènere: promoure un sistema de valors que permeti que les persones puguem explorar i desenvolupar tot el nostre potencial, sense respondre a rols socialment establerts, i ser nosaltres mateixes, independentment de si hem estat socialitzades com a nois o noies. És a dir, en l’àmbit de les activitats extraescolars, que tothom pugui fer bàsquet, robòtica, tèxtil o dansa sense sentir-se condicionat.

Posar en valor l’activitat tradicionalment considerada femenina: és necessari, urgent i imprescindible prestigiar tot allò que es considera femení: les emocions, l’afecte, la cura, la delicadesa, el dubte, l’empatia, el cos, la xarxa de suport… Tots aquests aspectes són tan necessaris per la vida i el desenvolupament social com la realització personal, la individualitat, l’oci, la raó, la determinació, el domini o el poder, considerats tradicionalment masculins.

Per tal d’incentivar la consciència entorn a la perpetuació dels rols de gènere, l’entitat socioeducativa Paidos, de la mà de l’agència de comunicació La Sembra, han engegat una campanya de sensibilització familiar coincidint amb l’obertura d’inscripcions a les activitats extraescolars del nou curs. S’han fet cartells i correus electrònics que visibilitzen la desigualtat en la tria de les activitats extraescolars amb dades concretes per cada escola. Una incorporació de la mirada no sexista que també s’ha transportat a l’equip de monitors i monitores que treballen en el temps del lleure no lectiu de les escoles, mitjançant formacions en feminisme i educació amb mirada de gènere, i als propis infants a través d’activitats en el temps de lleure. Ara, amb la publicació d’aquest estudi, es vol estendre la reflexió a tota la població. Campanyes, formacions, estudis i accions que s’incorporaran any rere any en l’activitat de l’entitat.

Què hi poden fer les famílies i l’entorn?

El primer pas per acabar amb els estereotips és la consciència. Tenir clar, com evidencien les dades, que els infants i les famílies prenen decisions influenciats per creences i expectatives vinculades al gènere dels seus fills i filles, influències que tenen un gran impacte en la voluntat real davant la suposada llibertat per prendre decisions.

Des d’aquesta consciència és important no ignorar comentaris que normalitzin la segregació de les activitats per gènere i, per contra, promoure activament la possibilitat d’imaginar-se realitzant activitats que trenquen estereotips. Així ajudem als infants a pensar-se i construir la seva identitat de manera rica i lliure.

En aquest sentit, una estratègia interessant és visibilitzar persones de qualsevol gènere fent activitats tradicionalment feminitzades o masculinitzades, parlant de les seves característiques d’una manera desvinculada del seu gènere. És a dir, fer referència a la veu d’una persona que canta o fa teatre, a l’alçada d’una persona que juga a bàsquet o voleibol, a la creativitat d’una persona que fa teatre o màgia... sense fer referència si qui està desenvolupant l’activitat és un nen o una nena.

 

Una altra estratègia és revertir la participació de nens i nenes a les activitats de manera coordinada entre varies famílies. S’entén que si una criatura és l’única que fa una activitat que socialment s'assigna a l'altre gènere, la incidència és petita i el canvi de rols s’afronta en solitari. Però si varies famílies s’impliquen en el canvi la transformació serà més senzilla i incisiva.

Tot i així, i malgrat tinguem consciència en educació no sexista, pot ser que la nostra canalla segueixi demanant fer una activitat extraescolar que reprodueix estereotips de gènere. Aquesta situació ens pot generar contradiccions, sobretot perquè no sabem si respon a les seves pròpies motivacions, a interessos socialment creats o a la voluntat d’encaixar amb el grup.

És important parlar amb els infants per esbrinar quines són les motivacions reals en la seva presa de decisions, i aprofitar per obrir-los la ment en l’amplitud de possibilitats i matisos que té per construir la seva pròpia identitat. A través de l’elecció de les activitats extraescolars, podem obrir la porta a parlar de les expectatives que es construeixen les nenes i els nens entorn al gènere, i així, a poc a poc, anar trencant estereotips i prejudicis i sembrar llavors per construir una societat que s’aparti del binarisme de gènere

Pel que fa a l’entorn, les entitats, institucions i empreses que estan implicades en la programació d’activitats extraescolars a les escoles, també poden tenir un paper clau. Identificar les desigualtats que produeixen les activitats programades, potenciar les activitats mixtes, formar al personal tècnic en feminisme, llenguatge inclusiu o acompanyament dels infants per reduir estereotips. En definitiva, tenir una mirada i una estratègia global i establir la igualtat de gènere com a prioritària dins de l’organització.

Acompanyar els nens i les nenes en aquest procés és acompanyar-los en el respectar-se a si mateixos i a ser crítics amb les diferències de gènere socialment imposades.

Quins factors intervenen en la imposició social dels rols de gènere?

Els rols de gènere responen a una construcció social, no innata, per tant, hi ha factors externs que marquen la definició dels rols de gènere en cada persona:

Component històric i social: Històricament s’han assignat unes pràctiques, comportaments i activitats a les dones i unes altres als homes. L’acumulació de segles normalitzant aquestes pràctiques fa que hagin esdevingut quotidianes, generant una inèrcia que ens arriba com a normal, quan realment és social i, per tant, es pot modificar.

Expectatives: El que s’espera de nosaltres tenyeix molt subtilment les decisions que prenem. Sovint no són expectatives conscients, fins i tot potser nosaltres mateixos no les reproduïm amb els nostres infants, però mentre una part de l'entorn les reprodueixi, es transmetran a les nenes i els nens, i incidiran en les seves decisions i en la manera d’entendre els rols de gènere i construir la seva identitat.

Binarisme de gènere: Seguim parlant de nens i nenes, reproduint així un binarisme social que ens porta a definir les activitats i la nostra participació social com a masculina o femenina. Acompanyar als infants en construir identitats no binàries, no marcades per allò que s’espera d’ells segons el seu gènere, serà necessari per trencar estereotips en la inscripció a les activitats extraescolars i en qualsevol pràctica social.

Cal tenir en compte que des de les primeres interaccions amb la criatura, sovint ja des de l’embaràs, es generen expectatives i es parla de manera diferent a les nenes i als nens, com assenyalen moltes investigacions realitzades amb nadons. Fins als tres anys es van posant els pilars del que més endavant seran els estereotips i rols de gènere i la construcció de la identitat que es va consolidant fins als vuit anys. Això implica que des dels tres anys els infants reprodueixen estereotips de gènere, basant-se principalment en les famílies, l’escola i els espais de socialització com els espais de lleure.

Així doncs, també l’elecció d’activitats extraescolars està marcada pel gènere i la identitat de gènere, i per tant és un espai més des d’on combatre la perpetuació d’un sistema patriarcal i androcèntric, que limita les possibilitats de construir una identitat lliurement i discrimina les dones i les persones que no compleixen amb el que s’espera del seu gènere.

Notícies relacionades