Leiria Vay: “A Guatemala ens cal un canvi estructural, i ens persegueixen per demanar-lo”

Foto: Ciutats Defensores

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Membre del Comité de Desarrollo Campesino (CODECA) de Guatemala, un col·lectiu que lluita per millorar les condicions de vida de la població camperola mitjançant el desenvolupament rural de forma participada, la incidència política mitjançant la petició de la nacionalització de terres i d’un procés constituent i la promoció del poder local per al desenvolupament rural, Leiria Vay és una de les participants en la XI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, un programa coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de desenes d’ajuntaments, entre els quals el de Sant Cugat.

Amb aquest programa s’apropen a la ciutadania en general i, especialment, als centres educatius les vivències de persones defensores dels drets humans, moltes d’elles acollides a Catalunya o a Espanya en el marc de programes de protecció internacional. Vay és una de les participants a l’edició d’enguany, on hi podran sumar-se instituts santcugatencs. Aquest dimecres l’activista de CODECA farà una de les poques conferències obertes recollides al programa, La defensa de la Mare Terra i el medi ambient per part dels moviments camperols i indígenes de Guatemala; que es podrà veure a partir de les sis de la tarda a través del canal de YouTube de Ciutats Defensores. Vay ha atès elCugatenc de forma telemàtica des de Guatemala per fer aquesta entrevista.

Què queda de la revolució del 1944 que des d’Europa les esquerres veien com una esperança?

– A l’Amèrica Llatina es van donar molts processos emancipadors que anys més tard o bé van ser enderrocats o bé no van aconseguir tots els canvis que es proposaven. Hores d’ara tenim un govern conservador i la distribució de la terra, que és la nostra principal reivindicació com a CODECA, és desigual. Les grans multinacionals han acaparat les terres més fèrtils i fàcils de treballar. Com a col·lectiu hem aconseguit la recuperació d’algunes terres per a famílies que viuen de la terra, majoritàriament població indígena, però acostumen a ser a barrancs on la terra és menys fèrtil i difícil de treballar. Així, tot i tenir algunes terres, les famílies passen gana.

Com va ser el procés de privatització?

– Les grans empreses venien a Guatemala i, amb el vist i plau del govern, acaparaven les terres, fent fora la gent que hi vivia. Moltes d’aquestes persones són indígenes i reivindiquen el vincle amb la Mare Terra, per això des de CODECA defensem que la Terra ha de ser subjecte de drets.

La repressió al vostre moviment va començar al 2012, quan vau demanar la nacionalització de les terres. Per què?

– Fins el moment creiem que era possible recuperar terres per a famílies amb la nostra lluita però a la pràctica ens trobàvem que només aconseguíem victòries petites que no canviaven les condicions de vida de la majoria de la gent. Per això vam fer una proposta de nacionalització de terres que va ser mal rebuda per les empreses i pel govern. Així va començar la repressió.

Nacionalitzar les terres tampoc és garantia d’una redistribució justa.

– Exacte, per això durant els darrers anys ens hem adonat que la lluita ha d’anar més enllà de demanar la nacionalització de terres. Ens cal un canvi estructural. Demanem un procés constituent que canviï les bases del sistema, que és l’única forma de garantir la distribució de les terres, els drets de les persones indígenes i la protecció de la Mare Terra. Des de llavors ha crescut la repressió.

Heu denunciat que el govern us acusa d’estar en contra de l’interès privat i, alhora, ha creat la Fiscalia contra el furt de fluids elèctrics com a forma de repressió. Com funciona aquesta institució?

– El govern ens va acusar d’haver punxat la corrent elèctrica per fer les nostres activitats. La distribució és pública mentre la producció és privada. Amb aquest pretext ens van arribar a dir que érem un càncer per al país i que havíem de desaparèixer. La Fiscalia contra el furt de fluids elèctrics respon a aquest relat, a perseguir-nos per les nostres reivindicacions polítiques amb l’excusa d’un suposat furt de fluids elèctrics. Patim molta repressió i han mort molts companys.

Què significa, com proposeu, que la Mare Terra sigui subjecte de drets?

– És una reivindicació que passa per entendre que nosaltres som part de la Terra i que, per tant, atemptar contra la Terra és atemptar contra nosaltres. Demanar que la Mare Terra sigui subjecte de drets passa, sobretot, per un canvi cultural, garantir que no hi hagi abusos sobre el medi ambient en base a un canvi en els nostres comportaments: apostar per la reutilització, reduir el consum, evitar plans extractivistes...

En un context d’emergència climàtica, la comunitat internacional ha fet passos que mostren una certa preocupació dels estats per aquest afer: els Acords de París, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides... Creieu que són útils?

– Els passos poden semblar positius però a la pràctica a països com el meu ens trobem amb un acaparament de terres, una lògica neoliberal en benefici de les empreses i en contra del medi ambient. Creiem que l’única forma de revertir-ho és des d’un canvi estructural.

En el teu cas, com van començar les amenaces i per què vas decidir acollir-te al programa de suport que et va portar a estar uns mesos acollida a Bilbao?

– Les amenaces són generalitzades per a tots els membres de CODECA, especialment a aquelles persones que tenim alguna responsabilitat. M’hi vaig acollir al programa perquè entre els nostres objectius, més enllà de millorar les condicions de vida de la població camperola, incidir en les polítiques públics, promoure el poder local i fer una transformació estructural, hi ha el de donar a conèixer la nostra causa arreu del món.

 

De què et va servir ser a Bilbao i ara, un cop de retorn a Guatemala, participar al programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans?

– Precisament això, aconseguir visibilitzar la nostra lluita i denunciar la repressió que patim. A Bilbao vaig tenir un temps de desconnexió i seguretat, una forma de prendre forces per tornar a l’activitat a Guatemala.

No és un risc tornar a Guatemala?

– Sí però vaig venir a Bilbao com a estratègia per visibilitzar la causa i sabent que tornaria al meu país. El risc no és només per a mi o per a la resta de membres de CODECA, és generalitzada per a molta gent com la població indígena i molts treballadors de la terra d’arreu del país.

Notícies relacionades