La tanca de Melilla a la rambla del Celler per denunciar la vulneració dels drets humans

Foto: Jordi Pascual

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Agència Talaia han plantat una tanca com la de Melilla al bell mig de la rambla del Celler. Al costat més proper al nucli històric, el Marroc, a l’altra banda, Espanya. Amb aquest muntatge, tots dos col·lectius han denunciat aquest dissabte la vulneració dels drets humans a les fronteres. Es tracta d’una activitat emmarcada en el programa d’actes pel dia internacional dels drets humans (10 de desembre), que preveu xerrades i activitats fins el proper 29 de desembre.

Ainhoa Ruiz, investigadora del Delàs, explica que el projecte s’emmarca en un projecte del Centre per investigar com afecten als drets humans els murs i les fronteres militaritzades. “La instal·lació permet veure com entorpeix la mobilitat una tanca com la de Melilla”, argumenta, “no es garanteix l’asil a qui el demana i no es reconeix la figura de refugiat per a qui migra per motius econòmics i climàtics, tot i que hi ha molta responsabilitat dels països occidentals”. La investigadora també denuncia que hi ha una manca d’estudi de les causes estructurals que hi ha al darrere de les migracions.

Sara Montesinos, periodista de l’Agència Talaia, recorda que les tanques de Ceuta i Melilla, pagades amb diners públics, esdevenen màquines de matar: “Creiem que la informació és una primera passa per trencar aquestes violències a les fronteres. No tothom al nostre voltant valida aquesta violència però hi ha molta gent que la desconeix”. La periodista lamenta que la situació s’ha normalitzat i diu que cal apostar per visibilitzar-la per demanar que es reverteixi.

L’empresa santcugatenca Gutmar, entre les responsables

La intervenció a la rambla del Celler també pretén denunciar les empreses que es lucren d’una política fronterera que els col·lectius organitzadors posen al punt de mira pel seu cost humà. Entre les empreses a les quals apunten es troba la santcugatenca Gutmar SA, especialitzada en indústria aeronàutica i que va aterrar a la ciutat pel procés de reindustrialització de la Delphi i, en conseqüència, beneficiant-se de les aportacions d’un milió d’euros de l’Ajuntament i d’1,9 milions de la Generalitat per fer possible aquest procés.

Tot i que l’empresa santcugatenca no consta al darrer informe del Centre Delàs Món emmurallat cap a l’apartheid global (novembre del 2020) un mapa del qual també es pot veure a la intervenció de la rambla del Celler–, d’Ainhoa Ruiz, Mark Akkerman i Pere Brunet; sí apareix en altres informes del Centre com ara La indústria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya (gener del 2020).

En aquest informe es recull que Gutmar va ingressar 0,84 milions d’euros entre el 2017 i el 2018 per la venda de productes per a defensa i seguretat, un 18% del total de vendes. Llavors donava feina 60 persones. Calculen que entre el 2008 i el 2017 va rebre un total de 671.581 euros en ajuts de la Generalitat: “Gutmar és també clienta del Ministeri de Defensa i proporciona a l’exèrcit de terra la suspensió del vehicle blindat tot-terreny 6x6 BMR, de la qual en té la patent. L’empresa posseeix la filial Aquiles Robotic Systems, S.L, creada l’any 2007 per desenvolupar i comercialitzar robots UGV per a activitats perilloses i de desactivació d’explosius”.

Mobilització més enllà de Sant Cugat

Amb la mateixa mirada que l’acció d’aquest dissabte s’ha creat la Plataforma 12D, que ha organitzat mobilitzacions i actes arreu d’Espanya per rebutjar el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea. Demanen al govern espanyol mesures com garantir vies legals i segures per migrar, mecanismes per al desembarcament segur, l’activació d’un programa de reubicació per a persones bloquejades a les fronteres, la fi de les devolucions en calent, desplegar un sistema d’acollida integral, abandonar l’externalització i securitització fronterera, deixar de ser còmplices de les causes dels desplaçaments forçosos, posicionar-se en defensa dels drets de les persones migrants i derogar la llei d’estrangeria així com tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs).

 

El manifest de la plataforma fa un clam clar en contra de la política migratòria europea: “L’Europa que volem no és la que es nega a acollir malgrat rebre un percentatge mínim de la població amb necessitat de refugi mundial. Recordem que l’Estat espanyol només ha reubicat un 9% de les 19.449 persones atrapades a Grècia i Itàlia que estava obligat a acollir”.

“En els últims anys hem vist com els Estats europeus han aixecat un total de 1.000 quilòmetres de murs a les seves fronteres per aturar l’entrada de persones desplaçades per la violència de la guerra, la desigualtat econòmica i la persecució política”, apunta el manifest, “al Mediterrani impedeixen que ONGs de rescat marítim realitzin la seva feina perquè no hi hagi testimonis del genocidi per omissió que té lloc al nostre mar; alhora que es persegueix la solidaritat de les persones que defensen el dret a la vida”.

Notícies relacionades