De la nuesa a la victòria: els serveis socials donen una solució provisional a Yolanda

Protesta de Yolanda durant una de les concentracions de la Plataforma de Pensionistes. Foto: Tino Rubio

Gairebé una setmana de protesta ha estat necessària perquè l’Ajuntament doni una solució provisional a Yolanda, la dona que des de dimecres de la setmana passada s’ha manifestat diàriament nua a les portes del consistori demanant una solució al seu cas d’exclusió habitacional així com exigint un canvi de les polítiques davant la greu situació de l’habitatge a la ciutat. Segons ella mateixa explica, ha passat dues nits en un alberg a Barcelona i els serveis socials li han garantit cinc altres nits en un apartament.

Es tracta, de moment, d’una solució a curt termini mentre espera que li tramitin un ajut per fer front a un lloguer i una solució per al període de temps en què no pugui accedir a l’ajut o no trobi un pis assequible. De fet, adverteix que, si es torna a veure abocada a viure al carrer, no dubtarà a reemprendre la protesta que l’ha portada fins i tot a ser detinguda després d’haver-se despullat enmig del Ple municipal del dilluns passat.

Durant els darrers dies de protesta ha trobat crítiques però, sobretot, la complicitat de centenars de persones, que han exigit solucions a l’Ajuntament. Una pressió que ha coincidit amb la primera protesta del curs per part del Sindicat de Llogaters com a mostra de rebuig a les darreres notícies d’exclusió residencial a la ciutat, des d’un desnonament a una mort per suïcidi. La solució per a la crisi habitacional se situa així entre les principals exigències de la societat civil.

La mobilització com a clau

Si bé, Yolanda no veu clar que la societat sigui conscient de la problemàtica. Abans de decidir manifestar-se nua al davant de l’Ajuntament, rememora, va contactar amb diverses entitats del municipi a través de les xarxes socials per tal d’iniciar una mobilització col·lectiva però no se’n va sortir. “Sembla que la gent no se’n preocupa, que li fa mandra o està distreta amb el futbo”, apunta, fent una crítica especial al debat nacional entre Catalunya i l’Estat, ja que creu que està servint també per ocultar alguns problemes socials clau.

Ha decidit no refiar-se’n dels polítics i posar en valor la capacitat de les persones de canviar les coses. “Fixa’t, l’altre dia els Mossos d’Esquadra em van retenir quan vaig intentar parlar amb el president Torra però no ho haguessin pogut fer si n’haguéssim sigut molts; hi ha més gent que policia i polítics”, reflexiona. I és des d’aquí, des del carrer, des d’on demana exigir el compliment d’un dret reconegut per la mateixa Constitució espanyola com és el de tenir un habitatge digne.

A més, defensa que la mobilització, perquè tingui efectes reals, ha de ser impactant. Està convençuda que si no s’hagués manifestat sense roba, la seva presència a la plaça de la Vila no hagués estat gaire molesta per als representants polítics. Tant és així que assegura que part de la solució provisional ha vingut donada després d’anunciar que seguiria manifestant-se nua fins trobar una solució.

La detenció i resposta al govern

La seva mobilització ha tingut dues grans respostes pràctiques. D’una banda, el control policial al qual ha estat sotmesa, especialment durant la visita de Torra i al Ple. D’altra, la seva derivació als serveis sanitaris tot al·legant –així ho van explicar membres del govern a aquest diari– problemes de salut mental. Segons els responsables polítics, Yolanda havia estat atesa correctament pels serveis socials, que en feien seguiment i havien oferit l’ajut corresponent al seu cas.

Evidentment, aquesta no és la versió de la manifestant, que en tot moment ha demanat un ajut que considera que els serveis socials li havien denegat. És per això que, abans de manifestar-se, va acudir al Síndic de Greuges per posar una queixa. Alhora, davant la retenció durant la Marxa per la República i la detenció del dia següent, no descarta emprendre accions legals. Ella, a més, arran de la detenció, s’enfrontarà a un procés judicial que li podria suposar fins a dos anys de presó, segons explica, ja que reconeix que, sense haver agredit cap agent, es va posar nerviosa i va dir algunes coses fora de lloc.

Pel que fa als problemes de salut mental al·legats pel govern, els nega taxativament i ho argumenta dient que els tres dies en què ha estat traslladada pels serveis sanitaris a l’hospital han acabat donant-li l’alta i un quart van rebutjar emportar-se-la. Tem que durant la darrera setmana s’ha utilitzat aquest afer com a excusa que els permetés utilitzar els serveis sanitaris per practicar una mena de retenció que, en tot cas, hauria de recaure en la policia.

Notícies relacionades