La FMA organitza un debat per reflexionar sobre què són les agressions masclistes i com combatre-les

Fotos: Xavier Palahí

Ja fa un parell de setmanes que Sant Cugat comença a mostrar símptomes propis de la temporada preestival. Aquesta època de transició on Collserola es tenyeix de verd mentre contempla com el sol i uns núvols ben carregats de pluja es disputen la titularitat del firmament. Arriben les primeres calors i alguns instints inauguren comportaments que es mantenien adormits durant l'hivern. Els santcugatencs, tot fent gala d'una capacitat de reacció exemplar, ja fan els primers passos per retre la benvinguda a un estiu cada cop més proper. Si hom es permet una passejada pel poble, podrà apreciar com els més impacients ja s'han rendit al pantaló curt o a vestits més airejats. Els primers peus encara blancs i mancats de bronzejat, engabiats sota unes sandàlies, ja desfilen lliures.

Però no és en l'aparença visual on els indígenes d'aquesta població mostren plenament els rituals propis del canvi d'estació. Sinó en les primeres agitacions ciutadanes de cara a les Festes Majors. Encara són lluny, però en dies de cel clar n'hi ha que ja les veuen i posen fil als primers preparatius.

Cal Temerari és un bon lloc per exemplificar la realitat recentment descrita. El local, una antiga masia rehabilitada com a equipament social i cultural se situa al carrer Plana de l'Hospital número 26. Cervesa ben fresca i reunions amb màniga curta al pati són una bona imatge per copsar com és una tarda qualsevol. Doncs bé, Cal Temerari es presenta com un espai ideal per organitzar reunions en petit comitè. Com la que hi va tenir lloc ahir a les set de la tarda. Els membres de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa van organitzar una assemblea oberta per debatre i reflexionar sobre l'evident presència de violència masclista a les Festes Majors de Sant Cugat tot discutint mesures per com respondre-hi. És ben sabut que aquestes festes són celebrades i apreciades per bona part de la població. Per molts és el símbol en la línia temporal que representa l'inici del merescut estiu i la fi de la temporada d'estudis. Però també és plausible recordar que en l'empremta llatina moltes celebracions on l'alcohol és convidat d'honor les agressions masclistes hi solen figurar com a parelles de ball. I això és el que pretén evitar la Festa Major Alternativa promovent un espai de correcta convivència.

Però, bons lectors, ja sabeu què és una agressió masclista? Arran de la sentència emesa pel Tribunal de l'Audiència Provincial de Navarra sobre el cas de la Manada, el debat està encès. Doncs amb aquesta pregunta s'iniciava la sessió. Els assistents, tots asseguts al voltant d'una taula comuna, podien respondre què entenien com agressió masclista en un paper. Seguidament, cadascú oferia la seva versió i la discutien plegats. Tot construint una conclusió conjunta en acabar. Tot i que la sala era de domini femení, amb només tres homes vers vuit dones, les respostes eren variades. Alguns consideraven que era tota acció que atemptés la llibertat de les persones, d'altres que consistia en una agressió física sobre una dona o un grup, mentre que algun hi incloïa que envair l'espai emocional amb agressions verbals també era violència masclista.

Entre les diferents qüestions que es van tractar, és interessant remarcar que els participants diferenciaven fins a tres agents implicats en un acte d'agressió masclista. A banda de l'evident presència de l'agressor i la víctima, hi afegien l'entorn passiu. Aquest, segons els assistents, es forma per aquelles persones que presencien un acte d'aquest calibre i no fan res per evitar-ho o denunciar-ho, ja sigui perquè no són conscients que es tracta d'una agressió o perquè, deliberadament, no ho troben malament. "Hi ha gent que presencia coses i veu coses però no actua perquè no és conscient que es tracta d'una agressió", comentava una participant.

Per mantenir el dinamisme del debat, la reunió va prosseguir amb l'anotació de possibles mesures per fer front a les agressions masclistes en una pissarra. Moltes d'elles dirigien l'atenció a la prevenció i sensibilització de les persones mitjançant debats, actes de formació i pedagogia. "És important que les persones entenguin què són les agressions masclistes i per què passen, així podrem fer-ne front més fàcilment", va considerar un dels assistents. Però pel que fa a possibles mesures d'intervenció i protecció en cas d'arremesa masclista, activistes feministes mencionaven la importància de legitimar l'autodefensa.

Lluny d'un debat tediós i feixuc que hom pugui imaginar, aquest comptava amb canvis d'escena constants. Un dels punts més àlgids de l'assemblea va tenir lloc en un exercici encara més participatiu. Aquest consistia a situar tots els participants en línia i un rere l'altre. Una de les organitzadores procedia a formular una sèrie de preguntes i situacions als assistents i aquests havien de fer una passa a l'esquerra si es postulaven en contra o a la dreta si hi coincidien a favor. Per afegir rigor i bagatge científic a l'activitat, veiem que la magnitud de la passa representava el grau d'acord o desacord. Tot plegat, pensat a fi de potenciar el debat entre les parts i estimular la reflexió. Doncs les situacions presentades oferien molt de per si. Una d'elles, per exemple, preguntava: "En cas d'agressió sexual, s'ha de donar a conèixer a tothom els fets succeïts?"

Moments de dubte, mirades enrere i endavant per espiar la resta i queixes a la ponent exigint concreció en l'enunciat. "Qui és tothom? Els fets inclouen els noms de l'agressor? I el de la víctima?", es preguntaven amb excitació creixent. A mesura que anaven discutint arribaven les conclusions i, a poc a poc, la fila es desplaçava de manera unànime cap a una direcció. De manera més o menys precisa, l'escena es va repetir reiterades vegades a través de les diferents situacions, però al final acabaven posicionant-se tots en un mateix bàndol.

Elisabeth Noelle-Neumann va ser una politòloga alemanya que va proposar una teoria anomenada Espiral del Silenci que estableix que les persones, davant la por a l'aïllament pel fet de pensar diferent de la majoria, tendeixen a expressar les opinions de la majoria i que no són les seves, tot silenciant les pròpies. Això, però, no semblava que passés ahir. Si bé és cert que els membres tendien a postular-se en posicions àmpliament compartides, tant homes com dones discutien i opinaven amb un posat constructiu. Mantenint com a objectiu la importància de conscienciar a la gent sobre la problemàtica tot promovent unes Festes Majors lliures d'agressions masclistes.

En finalitzar l'acte, els assistents van coincidir en la productivitat d'aquest debat i van valorar molt positivament l'existència d'assemblees i espais on discutir i reflexionar sobre les agressions masclistes. Ara, però, el focus està posat de cara a la celebració de la FMA i per aquest motiu es van proposar noves possibles maneres d’evitar casos d’agressions mitjançant protocols d’actuació en el moment dels fets. L’any passat van detectar fins a 16 casos d’agressions masclistes en la FMA i és per això que pretenen seguir innovant. Tot i això, els membres de l'organització van en insistir que la prevenció segueix essent la millor manera per fer-ne front.

Notícies relacionades