La Floresta contra fronteres i Refugees Welcome, dues iniciatives per donar resposta habitacional a persones migrades

Fotos: Sara Lasauca i Jordi Pascual

La situació de les persones migrades a Espanya i Catalunya segueix sent una font de desigualtats i desregularització flagrant. Cada any arriben centenars de persones al territori peninsular fugint d’una situació encara més precària i violenta als seus països d’origen. Algunes persones arriben a Catalunya en qualitat de refugiades, havent de sortejar una densa burocràcia per tal d’obtenir el reconeixement estatal i unes mínimes ajudes per a poder establir-se; d’altres, arriben aquí buscant una feina i poder així ajudar també les famílies que s’han quedat allà.

Davant la manca d’una resposta política contundent i el col·lapse per l’alta demanda a l’administració, els darrers anys han sorgit diverses organitzacions que intenten oferir una solució alternativa a aquesta situació de vulnerabilitat. D’una banda, la iniciativa local de la Floresta contra fronteres. D’altra banda, l’organització internacional Refugees Welcome, que els darrers anys ha actuat de manera activa a Sant Cugat. Dues reaccions que comparteixen la voluntat de donar resposta a una necessitat primordial per les persones migrades: el dret a un habitatge digne i la inclusió social dins un territori concret.

La Floresta contra fronteres

En el cas de la Floresta contra les fronteres, el 2019 el col·lectiu florestà va posar en marxa una iniciativa d’acollida per tal de garantir la inclusió i estabilitat per a MENAs (Menors Estrangers No Acompanyats) que un cop assolida la majoria d’edat han d’abandonar el centre de residència (CRAE). La majoria d’aquests joves arriben a aquest moment d’emancipació del centre sense haver acabat els seus estudis, sense feina i sense uns papers que els reconeguin com a ciutadans espanyols. L’objectiu del col·lectiu és oferir un habitatge compartit i una manutenció mentre es resol aquesta situació d’irregularitat i construir a la llarga un arrelament al barri i amb les persones del seu entorn per tal de fomentar la inclusió.

La Floresta contra fronteres fa anys que aposta per crear un teixit entre veïnes que garanteixi la inclusió de persones migrades al barri. Els intercanvis lingüístics són una de les primeres iniciatives que van emprendre per tal de crear un vincle entre persones migrades que no dominen el català i el castellà i persones voluntàries que poden ajudar a la pràctica de la llengua. D’aquests primers intercanvis han sorgit algunes de les experiències d’acollida vigents, que es basen en l’oferta d’una habitació a la residència familiar d’algun veí o veïna del barri. El col·lectiu ofereix 150€ d’ajuda per a la família d’acollida i proporciona una xarxa de mentores per als joves acollits que necessiten un acompanyament administratiu i judicial a l’hora de regular la seva situació. A més a més, els Serveis Socials de l’Ajuntament, proporcionen abonament de transport públic i targetes moneder per a la família i els joves acollits.

Experiècies d’acollida a la Floresta

És el cas de l’Abdellatif, l’Othman i el Youssef, tres joves que en complir la majoria han hagut de marxar del centre Can Santoi. El Marià, la Marion Guillon i la María Roldán, veïnes de barri i persones implicades en el projecte de la Floresta, els han acollit a casa seva respectivament.

El Marià fa més de sis mesos que comparteix casa seva amb l’Abdellatif i explica que està sent una experiència molt bona: “Al principi és una mica estrany tornar a viure amb una altra persona quan fa temps que es viu sol, però té els seus avantatges”. El Manel Berenguer, un dels fundadors del projecte i membre actiu dins l’organització, posa de relleu aquesta forma d’intercanvi: persones grans que viuen soles a la Floresta o a altres barris de Sant Cugat, “que amb la companyia d’una persona més jove podrien millorar la seva qualitat de vida”.

Manel també explica que arran de la pandèmia per la COVID-19 el ritme d’acollides ha disminuït: “La nostra iniciativa funciona molt bé en el cara a cara, quan les dues persones es poden conèixer a través dels intercanvis lingüístics que fa temps que es fan el barri, però també a través de les trobades populars que s’han organitzat, com la paella que es va fer l’any passat i que va tenir un gran èxit, tant per donar visibilitat al projecte, com per recaptar fons, així com per generar un teixit de barri que vagi unint totes aquestes persones”.

Amb els mesos de confinament aquestes activitats no s’han pogut dur a terme. També han quedat temporalment congelades les convivències iniciades abans de la pandèmia. Manel explica que aquestes no tenen una durada determinada: “Nosaltres apostem per convivències de dos mesos, un període per tal que persona acollidora i acollida puguin generar un espai còmode però també amb certa agilitat i moviment. Tanmateix, es poden oferir convivències més curtes. L’objectiu és trobar persones que puguin oferir un espai d’acollida, dins les seves possibilitats, si són dues setmanes, doncs dues setmanes.”

Marià afegeix que en el seu cas, el confinament i els mesos posteriors han alimentat la bona convivència: “Feia poc que havia començat la convivència i el confinament va fer que ens adaptéssim molt ràpid l’un a l’altre. Això va fer que agaféssim confiança ben aviat, podent parlar de moltes coses i espero que també ajudés l’Abdellatif a sentir-se més a gust en aquell nou espai per ell.”

La Gemma Massana, la Montse Martínez i la Joana Casteleiro, tres de les mentores voluntàries del projecte, expliquen que la seva figura és una part important també dins aquesta xarxa de suport: elles són les encarregades d’ajudar a l’Abdellatif, l’Otham i el Youssef amb les qüestions legals i administratives, però també com a pont i vincle directe amb l’organització. “El que es pretén és no sobrecarregar a la persona d’acollida, que ja està donant un suport físic i emocional a aquests joves. Per a cada un d’ells, som tres o quatre mentores i estem aquí per resoldre qüestions burocràtiques però també per fer de mediadores i de vincle sempre que calgui entre acollidor i acollit.” I afegeixen: “Les traves administratives són constants: per tal de regular la situació d’aquests joves, l’administració demana contractes de feina amb un sou de més de 2.000 euros i que no hi hagi cap treballador a mitja jornada dins de l’empresa en qüestió… Avui en dia, qui té contractes amb aquest sou i condicions?”

L’Othman explica que aquest curs vinent comença un PFI (Programa de Formació i Inserció) d’instal·lacions i muntatge elèctric on podrà fer pràctiques; l’Abdellatif i el Youssef el faran de jardineria. Amb aquests cursos de formació, obtenen el certificat de l’ESO i l’oportunitat d’aconseguir una feina a través de l’empresa on realitzen les pràctiques. El mercat laboral i l’economia general però són un altre cul de sac. La Joan insisteix: “La inclusió és un procés llarg, aquesta situació és transitòria però mentrestant, s’ha de poder garantir una formació, unes oportunitats laborals i un arrelament al territori. Crear sinergies amb el món laboral des del barri també és fonamental per aquests joves. Es pot col·laborar de moltes maneres, cadascú pot oferir coses diferents i totes poden ser positives”.

La Montse fa un clam: “Necessitem més persones que participin d’aquesta xarxa, que s’involucrin i puguin oferir casa, però també sinergies de tota mena. Des de la pandèmia, hem perdut tota la part de trobades populars i esdeveniments on fèiem difusió del projecte i cal arribar a més persones que puguin donar un cop de mà, des de Sant Cugat o des d’altres punts del territori.”

La Floresta contra fronteres té a disposició el web del projecte on es pot consultar tota la informació sobre la iniciativa i les formes de col·laboració i el mail laflorestacontrafronteres@gmail.com per contactar.

Refugees Welcome, l’acollida d’adults nouvinguts

En el cas de Refugees Welcome, l’organització internacional va néixer el 2014 a Alemanya i es va establir a Espanya el 2015. La iniciativa dona resposta a les persones desplaçades (refugiades o sol·licitants d'asil) que el Sistema d’Acollida estatal reconeix, però que es troben a la fase dos, l’anomenada Preparació per l’Autonomia: després d’haver estat acollits a un centre, hauran de buscar un habitatge propi i un permís de treball.

La situació actual amb uns preus abusius del lloguer, els requisits per signar un contracte que reclamen unes garanties per l’estabilitat econòmica i els prejudicis socials, fan que per a aquestes persones desplaçades sigui molt difícil trobar un lloc on viure i poder completar aquesta fase del programa d’acollida.

La resposta de Refugees Welcome és la d’oferir convivències entre persones refugiades i locals on es pugui establir una relació horitzontal i d’igualtat, sense caure en reaccions paternalistes i promovent la inclusió.

Pau Alonso, veí de Valldoreix i coordinador de Refugees Welcome a Catalunya, explica com es va interessar pel projecte i el 2018 va fer un pas endavant per tal d’acollir a casa seva una persona sol·licitant d’asil provinent d’Afganistan. “Des de Refugees promovem la cultura de la benvinguda, es tracta de crear una relació d’igualtat amb les persones que acaben d’arribar i que necessiten una habitació, per això es paga un lloguer mínim, per garantir l'horitzontalitat.” Però la cultura de la benvinguda va més enllà de l’oferiment d’un habitatge digne: “Quan convius amb una persona es genera una relació, parles, fas activitats conjuntes i amb el temps s’acaba creant una amistat. Aquest és un altre objectiu: que les persones refugiades acabin creant una xarxa i un vincle amb el municipi i les persones que hi viuen”. Alonso explica que a Sant Cugat s’han dut a terme algunes convivències, una encara en actiu, però el més exitós diu “és que un cop s’acaba la convivència a través de l’organització, aquestes persones es quedin aquí a Sant Cugat o bé a algun altre municipi on hagin aconseguit una feina, un pis, però també uns vincles socials, com és el cas de Sant Cugat”.

 

De la mateixa manera que a la Floresta contra fronteres, les persones acollidores són una figura fonamental per tal que el projecte sigui realment transformador i doni una resposta sòlida a aquesta necessitat, tanmateix el projecte es nodreix d’altres figures importantíssimes: els voluntaris o vincle, aquelles persones que funcionen com a pont i suport entre la persona desplaçada i l’acollidor, la institució i qualsevol problemàtica que pugui sorgir.

Les xifres del 2019 ascendeixen a les 118.264 solicituds de Protecció Internacional a Espanya, de les quals només es van resoldre 60.198 peticions i 2.200 varen quedar arxivades. La resta, segueixen pendents de resolució. Alonso insisteix també en el fet que no tothom pot oferir casa seva, per les circumstàncies que siguin, però es pot col·laborar d’altres maneres: “Es necessiten més habitatges, poder garantir més convivències, perquè amb la pandèmia tot s’ha alentit molt, també els procediments judicials, les sol·licituds i la difusió d’aquest conflicte mundial, però també es pot col·laborar amb voluntariat o fent difusió del projecte”.

Aquests dies, les xarxes socials i el web de l’organització són una eina fonamental per tal d’acostar la seva proposta al màxim de persones possible, generar consciència i resoldre dubtes per a totes aquelles persones que tinguin interès a col·laborar.

La Floresta contra fronteres i Refugees Welcome comparteixen la inquietud de fer arribar a més persones aquestes respostes alternatives a l’administració i la política del nostre país, que moltes vegades nega la realitat mateixa de les persones migrades. El camí és el de la regularització indiscutible de les persones migrades que arriben a territori espanyol, amb contracte de feina i d’habitatge dignes. Mentrestant, l’acció directa de persones que s’organitzen, sigui a escala local o internacional, segueix sent fonamental per donar oportunitats a persones com l’Abdellatif, l’Othman i el Youssef i tantes d’altres.

Notícies relacionades